Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.
Sempre he pensat que si el dia (climatològicament parlant) és bo s'ha de mirar de sortir, aleshores el que has de fer és mirar d'agafar l'itinerari més adequat per aquest dia o exploracions per futures sortides.
Ja fa temps que estem esperant que hi hagin condicions per poder fer la travessa entre Col de Puymorens i Les Angles, fa un parell d'anys vam fer al Pic de la Grava a la tardor des de Les Bulloses. L'únic tram que ens faltava per conèixer a l'hivern era la Vall de Grava des del seu coll i la continuació amb la pujada al Mont Llaret, i avui és un bon dia per anar a investigar aquestes coses.
Sortim amb la Teresa des de l'aparcament de La Piste Verte (1840 mts.) a l'estació francesa de Les Angles, ahir van caure uns 4 o 5 centímetres de neu, suficients per deixar aquest primer tram del Sender Nòrdic en perfecte estat. Arribem a l'Estany de la Balmeta (2047 mts.) i com fa una setmana el podem travessar pel mig, continuem i arribem al refugi de la Balmeta (2120 mts.), continuem seguint l'itinerari que ens porta a l'Estany de les Bulloses. A l'arribar a la cota 2060 mts. trobem un pont pel qual podem travessar el riu però ens hem de treure els esquís per passar per damunt.
Baixem quasi sense perdre alçada fins a agafar la Vall de la Grava (2040 mts.), ara comencem molt suaument a pujar la vall, el vent bufa una mica i la temperatura a diferència d'aquestes últimes setmanes és força freda. Des de l'inici de la vall fins al punt on donem la volta hem fet 2,6 kilòmetres i just en aquest punt la vall comença a guanyar metres, per tant quan fem la travessa en sentit contrari podem arribar fins aquest punt o una mica més sense pells i després pells i a remar.
Els dies a l'hivern són curts i per això decidim no continuar, no volem que ens agafi la nit (tot i que portem frontals). Tornem pel mateix lloc que hem pujat, travessem el riu pel pont i arribem a la cruïlla que hem passat fa una bona estona. A partir d'aquí està tot l'itinerari marcat amb banderoles perquè a l'endemà se celebra la 32ème Trace Catalane, iniciem la pujada al suau Mont Llaret. A l'arribar a l'aresta el vent fred bufa amb ganes i parem a posar-nos la jaqueta, continuem i en pocs minuts assolim el Mont Llaret (2376 mts.), unes fotos ràpides per què fa fred i iniciem la baixada per les pistes de Les Angles amb un estat magnífic tant de quantitat com de qualitat de la neu. Aquesta pista ens deixa al mateix cotxe.
Ja tenim tota la travessa Col de Puymorens- Les Angles memoritzada, ara només falta que hi hagin condicions, a veure si aquest any pot ser.
Desnivell: 740 mts.
Recorregut: 19,5 Km.
Horari: 6h, 43m.
Amb fred aquesta primera part a l'ombra.
Tot i que fa dies que no neva, en aquesta part del Pirineu s'aguanta força bé.
Últimes rampes abans d'arribar a l'Estany de la Balmeta.
Començo a travessar l'Estany glaçat.
A l'hivern tens la ventatge que els estanys es poden travessar pel mig.
Al ben mig de l'Estany de la Balmeta (2047 mts.), al fons podem veure la continuació.
Refugi de la Balmeta (2120 mts.)
Deixem el refugi i anem direcció a l'Estany de les Bulloses.
Al fons ja veiem l'Estany de les Bulloses.
Aquest punt és la desviació clau, ara agafem a la dreta (oest), al tornar cap a l'est.
Pont per travessar el riu (2060 mts.)
Vall de la Grava, al fons l'itinerari cap a la Portella de la Grava (2426 mts.)
A poc a poc ens anem apropant.
Els dies a l'hivern són curts, punt on girem cua, el que necessitàvem avui ja ho tenim.
Estany de les Bulloses (2020 mts.) amb el sol de tarda.
Tornant a travessar el pont.
Ens hem de descalçar els esquís, no està ben equilibrat de neu.
Iniciant la pujada al Mont Llaret (2376 mts.)
Al fons podem veure la Vall de la Grava, per on hem passat fa una estona.
El Puig Peric (2810 mts.) a la dreta.
Aquí podem veure el banderí de la 32ème Trace Catalane que es correrà demà 12/01/2020.
Últims metres abans del cim.
Panoràmica del Capcir des del cim.
Al cim del Mont Llaret (2376 mts.)
Un record a Neil Peart, bateria de Rush (per mi el millor bateria del món) mort aquest passat dimarts 7 de gener a la edat de 67 anys a Santa Mònica (Califòrnia). Qui podia pensar aquell setembre del 2004 al sortir del Wembley Arena de Londres que seria l'última vegada que podiem veure en directe a Rush.
1 comentari:
Com ja ho tenim estudiat, ara només ens queda que la puguem dur a terme.
Quin historial de vídeos més atractius has posat en el blog...…..
TT
Publica un comentari a l'entrada