Etiòpia (2ª part) i última al sud.

Mapa Gizi 1:2.000.000

El quart dia sortim d’Arba Minch direcció al sud, triguem una mica més de dues hores en arribar al poble de Konso on passarem l'última nit d'aquesta primera part pel sud d'Etiòpia. Entrem a la Vall d’Omo on trobem els Tsemay i els Benna amb els seus animals a la recerca d’aigua. Seguim la carretera direcció a Jinka però uns kilòmetres abans d’arribar a KeyAfer agafem a l’esquerra i deixem la carretera asfaltada amb forats per una pista plena de bonys per tot arreu. 

Arribem al poble d’Alduba i avui tenim sort perquè és el dia de mercat de bestiar. Els Hamer i altres tribus venen aquí a vendre els seus productes. No coincidim amb cap grup estranger a part de nosaltres, evidentment al ser els únics blancs la nostra presència no passa desapercebuda i sense adonar-nos una nena li agafa la mà a la Irene com si fos la seva mare. Només volia que li compréssim una samarreta i en pocs minuts ja la tenia. Continuem direcció a Turmi però uns kilòmetres abans d’arribar entrem a un poblat on viuen els Hamer, en total són uns 46.500 repartits per la zona sud d’Etiòpia. Són coneguts pels seus pentinats, les dones preparen una barreja d’ocre, aigua i resina i se l’aplican al cabell per després fer una mena de metxes que es diuen “goscha”, quan arribem a aquest poblat només estan les dones, els homes estan fora amb el bestiar i poden trigar alguns dies a tornar.
Finalment arribem a Turmi, un poble on encara no ha arribat l’asfalt i tots els carrers són de pols o fang quan plou. Aquí estarem dues nits per poder visitar tota aquesta zona del sud d’Etiòpia, estem a 30 kilòmetres de la frontera amb Kènia i Sudan del Sud.

El cinquè dia sortim i agafem la pista, direcció a Kolcho, hem de creuar en un parell d’ocasions l’impressionant riu Omo, finalment després de més de dues hores de dura pista arribem al poblat dels Karo. És una de les tribus amb menys persones, unes 5000 concretament, són pastors i també es dediquen a l’agricultura. Vàrem recórrer tot el poblat i van tenir la sort de coincidir a l’hora que estava el mestre donant classe, només hi havia tres nens a classe i la resta?, o treballant al camp, buscar aigua, etc.
A l’acabar la visita tornem a Turmi i després de menjar una mica, agafem uns kilòmetres la carretera cap a Kènia, ens hem assabentat que avui a la tarda hi ha el Jumping of the Bulls Ceremony o el que és el mateix: El Salt del Toro. És el ritual dels joves Hamer i Banna a l’edat adulta, la cosa consisteix a posar els toros de costat a costat formant una fila i els nois despullats han de saltar per damunt dels lloms dels toros. Si cauen, les dones els castiguen amb fuetades, si en canvi ho aconsegueixen, han de tornar a l’inici i fer-ho tres vegades seguides.
 Les noies joves es situen davant dels toros i supliquen ser fuetejades, com més profundes siguin les cicatrius més gran serà el seu amor per la persona estimada, en fi una sensació una mica desagradable. Aquesta festa dura més de dues hores, a part hem d'afegir el camí d’aproximació i el retorn, quan acabem marxem directes al Lodge.

El sisè dia agafem la mateixa carretera direcció a Kènia fins a arribar al poble d'Omorate, pugem a una barca nativa i travessem el riu Omo. Ens endinsem dins del poblat dels Dassenech, uns 48.000 situats principalment entre Omorate i el Llac Turkana, és la tribu més pobre del sud d’Etiòpia, per nosaltres aquesta va ser també la que més ens va impactar per la pobresa vista en aquest poblat, encara que puguin semblar tots igual, quan estàs allà pots apreciar moltes diferències entre uns i altres. Després d’aquesta forta experiència tornem a travessar el riu i desfem el camí fins a Turmi un altre cop, aprofitem l’última passada per aquest polsege poble per comprar aigua i continuem per on van passar fa un parell de dies.
Després d’unes hores per pista en bastant mal estat, arribem a la cruïlla en la qual agafem la carretera asfaltada (amb molts forats), passem pel poble de Key Afer i continuem fins a arribar a Jinka a 1500 mts. d’altura. Visitem la tribu dels Ari, és la major de tota la Vall d’Omo amb més de 290.000 persones, la majoria viu principalment a la zona de Jinka. Viuen principalment de l’agricultura però també produeixen molta quantitat de mel, pràcticament arriba la nit quan ens retirem a l’hotel, una bona dutxa i a sopar pels voltants de Jinka.

El setè dia sortim d’hora per anar a veure el poblat dels Mursi i perquè ben d’hora?, ja que aquesta és la tribu més guerrera de la Vall d’Omo i els homes tenen la mala costum de beure força alcohol a partir del migdia, poden arribar a ser molt agressius. La pista que ens porta al poblat està en bones condicions, tot i que estem més de dues hores per arribar-hi. Pel camí podem veure micos, gaseles i molts ocells. La sorpresa només arribar és que aquí tampoc hi han homes, estan tots amb el bestiar. Aquesta tribu es caracteritza per què les dones porten un plat al llavi i a l’orella, poden arribar a fer fins a 13 cms.. Són uns 7.500, la majoria pastors i van ser traslladats des del Parc Nacional del Mag. Tornem a desfer el camí fins Jinka i durant la tarda visitem el museu Etnogràfic de les tribus de la Vall de l’Omo.

El vuitè dia és dia de viatge, sortim de Jinka plovent a estones i per la carretera asfaltada amb forats passem pels pobles de Key Afer, Ganada, Deketu fins que arribem a Konso, final del dia d’avui però abans visitem el poblat de Konso, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Per nosaltres ha estat la millor de totes, on hem pogut gaudir d’un gran i educat poblat, sense cap mena de pressió.

El novè dia és dia de trasllat de sud al nord, sortim a primera hora de Konso, quina diferència de fa uns dies on tot era fang, ja fa dies que no plou per aquesta zona. En un parell d'hores arribem a Arma Minch on parem a fer un cafè i d'aquí al petit aeroport per volar primer a la capital Adiss Abeba i després fins a Gonder on comencem la segona part del viatge per la zona nord d'Etiòpia. 

Persones agafant aigua al riu a la sortida d'Arda Minch.

La carreguen a l'esquena i.... cap a casa.

Només parar per fer unes fotos, comença a sortir gent de tot arreu.

Al mercat de Alduba.

Arriben gent de diferents tribus per vendre animals, en aquest cas cabras.

Adolescent Hamer.

Aquesta és la part de les vaques.

Una nena li agafa la mà per darrera a la Irene sense adonar-se inicialment.

Part exterior del mercat on beuen i mengen.

La llavor del café, amb això ells fan el cafè.

Aquesta tenda és el bar on beuen alcohol.

I la nena l'unic que volia és canviar la samarreta tota trencada que portava per una nova.

Primeres cabanes de la tribu Hamer.

Adolescents Hamer.

Al costat d'on guarden el bestiar.

Termiter de més de 2 metres d'altura.

El nostre vehicle al mig de la sabana Africàna.

El mes passat van haver inundacions a la zona, aquí podem veure per on va baixar l'aigua.

Entrada al poblat dels Karo.

2 nens dels Karo amb el riu Omo darrera seu.

Els nens amb qualsevol cosa jugan.

Fan aquestes pintures amb fang de color blanc.

Quina mirada ...............

L'escola dels Karo.

Per desgràcia, només tres nens a classe.

Homes dels mateixos Karo.

Aquestes pintures són caracteristiques dels Karo.

Aquests nens pujaven pel pendent de sorra, per després baixar com si fos un trineu el plàstic groc.

Ja podeu veure com baixen, canvien la neu per la sorra.

Seguim amb les pintures corporals.

I després de baixar, els nens tornen a pujar.

S'esta traient una estella del peu.

Aquest riu fa uns dies era impracticable de passar amb 4 x4.

L'escopeta és senyal de força, tot i que no s'acostuma a fer servir...........

Inici del Salt del Toro, on les dones canten.

Els homes preparan al que serà el noi que passarà a adult.

Comencen a possar els toros alineats per poder passar per damunt.

Vigilant la jugada.

Ja estan col·locats en linea, comença el salt.

Inici de la primera passada.

Han de fer tres passades en total.

Final, aquest noi ja és adult.

Les dones que han rebut fuetades, com més profundes més amor demostren........

Travessem el riu Omo amb una barca tipica de la zona.

Les primeres persones de la tribu Dassenech.

Nen que ens ve a trobar només arribar al poblat.

Com podem comprobar en les cabanes son molt pobres. 

Mare adolescent.

Punxant amb agulla el cabell.

Arribem a Jinka a 1500 mts. d'altura.

Dona Ari preparant la famosa Injera, menjar principal de Etiòpia.

Dona Ari preparant amb fang un plat que deixarà secar al sol i després al forn de llenya.

Cabana dels Mursi.

Mare Mursi, amb els llabis oberts i sense les 4 dents inferiors per poder possar el plat.

Una altre amb el plat posat, poden arribar a fer fins a 13 cms de diàmetre.

Aquesta a l'orella.

Tatuatges que es fan a la pell amb ferro, pedres i fins i tot fulles d'afeitar.

Peus d'adolescent Mursi.

El vividor de la tribu, tots els homes a fora de casa amb els animals menys ell.

Noia Mursi.

Visió de Jinka des del museu situat a la part superior de la ciutat.

Museu Etnogràfic de les tribus de la Vall de l'Omo.

Zed, el nostre conductor durant aquests primers 10 dies.

Església Ortodoxa.

Vall de l'Omo.

Konso.

Carrer interior al poblat Konso.

Cabanes tipiques a Konso.

Cada 19 anys es possa un pal nou, encara falten 5 pel següent.

Les cabanes estan delimitades per aquestes tanques de fusta.