Pic de Estibafreda (2691 mts.)

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.

Mapa Alpina, 1:25.000.

Dissabte bastant incert metereològicament parlant, a Catalunya quasi a tot el país amb pluja amb més o menys intensitat. A Benasque sembla que el temps estarà millor però el problema és que jo el divendres a la tarda no puc sortir i diumenge he d'estar a casa, per complicar més la cosa, aquesta setmana ha nevat molt i el perill d'allaus és alt, s'ha de triar molt el cim a escollir, nosaltres escollim el Pic d'Estibafreda (2691 mts.) un cim molt adient per dies amb el nivell tan alt d'allaus Per tant només ens queda pujar i baixar el dissabte a Benasque i fer l'activitat, una trucada de telèfon a la Teresa em confirma que no té cap problema per fer-ho així, doncs, endavant.

Poc abans de 2/4 de 6 de la matinada amb una bona cortina d'aigua al carrer, sortim cap a Benasque, sense parar fins a l'aparcament de l'Ampriu, el cotxe s'ha de deixar un parell de kilòmetres abans d'arribar a l'Ampriu, però no hi ha ni un lloc per aparcar. La màquina llevaneus només ha netejat la carretera però no ha fet cap forat per deixar els cotxes, que fem?, doncs, baixem aquest parell de kilòmetres i deixem el cotxe momentàniament al mig de la carretera (menys mal que l'estació ja està tancada), agafem les nostres pales i en 10 minuts hem fet un forat per deixar el cotxe fora de la carretera i que no molesti als que passin direcció a l'Ampriu.

Sortim de l'aparcament (1870 mts.) improvisat i agafem el que és a l'estiu una pista forestal amb la qual arribes fins a la Cabana d'Ardonés on s'acaba aquesta pista, són quasi 5 kilòmetres pràcticament plans on només guanyes 150 metres des del cotxe, la Cabana està mig colgada per la neu. A partir d'aquest punt comencem a guanyar metres però d'una manera molt progressiva, a la cota 2160 arribem a un plateau on ja agafem el llom que no deixarem fins a arribar al peu de l'última pala cimera.

Aquesta la pugem per la part esquerra i així poder agafar l'aresta ampla la qual ens permet arribar al cim del Pic d'Estibafreda (2691 mts.) amb els esquís als peus, ja fa una estona que el dia s'ha tapat i ha començat a nevar lleugerament, no perdem temps al cim i enfilem la baixada, a la part superior la neu està molt humida i s'enganxa a la part inferior dels esquís. A mesura que baixem cada cop està millor i podem gaudir d'un bon descens fins a la mateixa Cabana d'Ardonés, a partir d'aquí ja és una altra cosa per què amb la quantitat de neu acumulada i això completament pla, els esquís no llisquen com seria d'agraïr i ens costa bastant tornar al cotxe, abans d'arribar ja ens cansem i agafem una baixada directa fins a la carretera de l'Ampriu, ara ens queda caminar uns metres fins a buscar el cotxe. A veure si d'una vegada arriba l'anticicló, s'estabilitza la neu i podem fer sortides llargues, ja tocaria que vaja dos mesos portem de mal temps.

Desnivell: 970 mts.

Recorregut: 17, 4 Km.

Horari: 6h, 31m.

Al no haver lloc per deixar el cotxe, hem de palejar per fer lloc i no deixar-lo al mig de la carretera.

Des de la mateixa carretera ja podem calçar esquís.

Tucas de Ixea, Eristes.

Obrint traça, per aquest mateix camí pots passar a l'estiu amb el cotxe fins al mateix refugi d'Ardones.

A mesura que pugem podem veure el cotxe aparcat fora de la carretera amb el forat que hem fet amb les nostres pales.

Al fons a la dreta podem veure el cim del Gallinero (2732 mts.)

Seguim obrint traça, molta neu a la zona, avui s'havia de triar molt bé el cim.

A la part central el Gran Eriste (3058 mts.), a la seva dreta el Eriste Nord i a la seva esquerra el Eriste Sud.

Camí molt planer fins a arribar al Cabana d'Ardonés.

Els arbres molt carregats de neu.

Sembla mentida que a l'estiu sigui una pista forestal per passar amb el cotxe.

Davant nostre podem veure el Barranc de Clotet, al fons s'intueix el Pic de Estibafreda.

Al fons i a la dreta es poden veure els tres Eristes, a la part inferior el poble d'Eriste.

A l'esquerra ja es veu el Cabana d'Ardonés (2020 mts.)

Al mig del mar blanc destaca la Cabana d'Ardonés.

Aquest és el tram més inclinat de la sortida però és molt curt, un cim ideal per dies amb perill alt d'allaus.

Els núvols comencen a treure el nas per la Serra de Chía.

Pendent ideal per fer unes bones llaçades per pujar.

Per la part superior veiem això, és a dir quasi res. El dia s'està tapant i neva lleugerament.

Arribant al cim.

Pic de Estibafreda (2691 mts.) amb una lleugera nevada.

Iniciant la baixada amb una bona neu, però res a veure amb aquests dies passats a Noruega,uff.

Neu molt humida que fa que s'enganxi la neu a la sola de l'esquí.

Al fons podem veure la Cabana d'Ardonés.

Ja quasi hi som, ara ens quedarà un bon tram de remar.

Fins a la mateixa carretera amb els esquís.