Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.
Mapa Alpina 1:25.000.
Després de consultar mapes i més mapes, semblava que la zona menys dolenta del Pirineu (és a dir amb millor temps i menys vent) era aquesta part del Prepirineu. Amb les nevades d'aquesta setmana ens animem, per mi serà la primera vegada amb esquís per aquesta zona, no sóc massa amant dels Barrancs i Torrents encaixonats i estrets, a mi particularment m'agraden més pales amples amb inclinació.
Ahir divendres la llevaneus va obrir traça fins a La Palomera, ens hem estalviat 8 kilòmetres des de la B-400, tot i que ha passat la màquina si no portes rodes d'hivern, has de posar cadenes. Deixem el cotxe al mateix aparcament de La Palomera (1595 mts.) i sortim amb els esquís als peus, seguim la carretera que va al Coll de Pradell, per sort la traça ja esta feta des del dijous que van passar el grup dels "Insaciables". Seguim aquest camí durant 2 kilòmetres i en aquest punt agafem la desviació a mà dreta cap al Barranc de Llobateres, aquesta primera part és força ample i es puja amb comoditat.
Arribem al primer punt estret del dia on hem de fer voltes maries molt curtes i fins i tot algun pas d'escaleta. Després deixem el Torrent per una estona i ens desviem a la dreta per una part força dreta, efectuem un franqueig cap a l'esquerra direcció al Torrent un altre cop, i continuem pel mig. Aquí ens tornem a trobar un altre pas estret i força inclinat, un cop sortim d'aquí la cosa ja pert inclinació i fins i tot ens comença a tocar el sol.
A l'arribar a la cota 2050 ens desviem a la nostra dreta per anar a buscar la sortida del bosc, una mica abans d'arribar al punt on s'acaben els arbres fem una parada per beure, menjar una mica i també per abrigar-nos per què el vent serà intents a la carena, cosa que comprovem en pocs minuts, el torb bufa amb totes les seves ganes, passem pel costat del cim de la Creu de Ferro (2296 mts.) continuem deixant la carena a la nostra esquerra, franquegem en sentit descendent però sense perdre massa alçada, ja veiem el Refugi d'Ensija, ara hem de baixar fins a la cota 2180 per agafar les traces de la gent que ha pujat per la normal.
Arribem al Refugi (oberta la part lliure) on per sort protegits pel mateix Refugi no bufa gens de vent, ens aturem un minut i continuem cap a cim, a mesura que pugem fa més vent i la neu tot i ser pols comença a estar ventada, arribem al cim del Cap de la Gallina Pelada (2321 mts.) on el torp torna a bufar de valent, un parell de fotos i baixem uns metres per buscar una part una mica més protegits del vent, cosa que aconseguim darrere d'un arbre.
Baixem amb bona neu (una mica ventada) un altre cop fins al Refugi, aquí sí que fem una bona parada al sol, aprofitant que no fa gens de vent. Tornem a posar pells i remuntem un tram fins a l'inici de la baixada, on traiem pells i ens preparem pel que pensàvem que seria un descens meravellós (que equivocats estàvem). Iniciem els primers metres per unes pales amples amb una neu molt bona fins que a l'anar seguint totes les traces de baixada ens fiquem dins d'un Torrent on no gaudim gens del descens. Hem de baixar com podem, com diuen alguns fent el senglar.
Finalment arribem a la pista principal on només ens queda deixar-nos portar els 1500 metres que ens separen del cotxe.
Desnivell: 1020 mts.
Recorregut: 13,8 Km.
Horari: 7h, 35m.
Sortida des de la La Palomera (1595 mts.) a 6 º sota zero.
Fins aquí ha obert el camí la llevaneus, a partir d'aquí toca deixar el cotxe i foquejar.
El vent en alguns moments bufa amb força.
Estem passant per la carretera que va al Coll de Pradell i a Vallcebre.
El Pedraforca comença a treure el nas entre els núvols.
Una nevada espectacular la que ha caigut en aquesta part del Prepirineu.
Bona traça oberta el passat dijous.
Valla de fusta amb formes d'hivern.
El vent aquí a la part baixa es pot aguantar bé.
La carretera transita a la nostra esquerra com es pot apreciar en aquesta foto.
En aquest punt deixem la carretera al Coll de Pradell (1690 mts.) i agafem la desviació cap al Barranc de Les Llobateres.
Pujant pel Barranc de les Llobateres.
Hi han trams estrets i força drets.
El Pedraforca sempre ens vigila.
Quantitat de neu pols trobem dins del Barranc.
Passatge estret.
Ja hem sortit de la part més estreta del Barranc, aquí fins i tot toca el sol.
La Carme a punt d'acabar el tram del bosc, on estem força protegits del vent.
Franqueig a la part superior del bosc.
Últims arbres que ens protegeixen del vent.
Paisatge magnífic a la Serra d'Ensija.
Ja arribem al cim i el vent com es pot veure és molt fort.
Al cim de la Creu de Ferro (2296 mts.)
Baixant uns metres, direcció al Refugi d'Ensija.
Nosaltres franquegem uns metres per sobre de la Carme.
Obrint traça per la carena.
Al fons podem veure el cap de la Gallina Pelada (2321 mts.) proper objectiu.
Dins del rectangle està el Refugi d'Ensija.
Amb el zoom el Refugi, darrere el proper cim del dia.
Ja hem baixat i estem al mateix nivell que el Refugi.
La Teresa arribant al cim de la Gallina Pelada amb els esquís als peus.
Al cim del Cap de la Gallina Pelada (2321 mts.)
De la Creu de Ferro (2296 mts.) venim.
Vistes cap al Port del Comte, el Torb bufa de valent.
Creu al mateix cim.
El Pedraforca just davant nostre.
Iniciem la baixada a sota el cim per estar una mica més protegits del vent.
Baixada amb bona neu pols abans d'entrar a la trampa del torrent.
Com es gaudeix d'aquesta neu pols.
Aquí ja estem dins del torrent, bastant impracticable per la pràctica de l'esquí de muntanya.
Això tenim per davant.
Circulant amb el cotxe de tornada, abans d'arribar a la B-400. Tenim aquesta imatge del Pedraforca per tancar aquesta sortida al Prepirineu.
2 comentaris:
Hem tingut el privilegi de pujar 3 cims poc habituals amb esquís.
Contenta de compartir aquest cap de setmana amb vosaltres.
Dons sí, un molt bon cap de setmana amb diumenge per descansar.
Publica un comentari a l'entrada