diumenge, 16 d’agost de 2015

Cresta de la Clusa


Itinerari en blau: Carretera estreta però asfaltada.
                        Itinerari en vermell: Pista forestal en bon estat però amb pendent considerable.
   Itinerari en verd: Aproximació i Cresta de la Clusa.


Avui hem anat amb la Carme (també ens ha acompanyat la Irene) a fer la Cresta de la Clusa a prop de la població de Vilada a la comarca del Berguedà. Aquesta és una cresta una mica especial, ja que en dues tirades, té graons com si fos una via ferrada però sense cable d'acer per assegurar-se, en canvi tenim parabols per assegurar amb cintes express com si estiguéssim escalant, també hi han 7 o 8 rappels, un d'ells el podem batejar com rappel-tirolina.
Per arribar aquí hem de passar el poble de Vilada i just a la sortida a mà esquerra agafar la desviació,  direcció al Castell de l'Areny, circulem aproximadament 4,5 kilòmetres per una carretera asfaltada. 
Després agafem una pista forestal a mà esquerra en bastant bon estat, després de 1,3 kilòmetres arribem a un encreuament de camins, nosaltres a la dreta, cap a l'esquerra tornaríem a Vilada, són els dos camins per arribar fins aquí però aquest últim té més kilòmetres de pista forestal. Continuem 2 kilòmetres més amb un parell de revolts amb forta pendent però ben formigonats per arribar a l'Àrea recreativa el Clot, on hi han unes taules i cadires de fusta, una barbacoa i una font (no surt aigua). Preparem el material d'escalada i ens preparem per sortir.
Des de l' Àrea recreativa seguim la pista forestal uns 450 metres i agafem el primer camí a mà esquerra (estan passant màquines fent la pista més ampla). Després de caminar per aquest camí 600 metres i just després d'una corba tancada d'esquerres, arribem a un petit pla, en aquest punt hem de deixar la pista principal i agafar a mà esquerra un caminet que sempre en tendència a l'esquerra ens deixarà al peu de la primera Agulla.
Primera Agulla: Iniciem la grimpada força vertical per uns graons de ferro (tipus ferrada), no hi ha cable d'acer per assegurar-se però hi han uns quants parabolts per assegurar la tirada, superats aquests 6 metres verticals, la cresta suavitza la inclinació i sense cap dificultat arribem al cim d'aquesta agulla, la desgrimpada és fàcil (pareu atenció a la roca, ja que hi ha alguna pedra que es mou), un cop al peu, un caminet ens porta fins al peu de la segona agulla.
Segona Agulla: Jo crec que aquesta és la més fàcil de totes, pugem per la part dreta, grimpant entre herba i roca, són uns 30 metres aproximadament. Quan arribem al cim, just a sota mateix tenim la primera instal.lació per rapelar, en aquest cas és un pitó amb una vaga i un parabolt amb anella. Aquest rappel és de 30 metres. Un cop arribem a una petita bretxa, iniciem la grimpada de la tercera agulla.
Tercera Agulla: Des de la bretxa pugem uns 5 metres fàcils (II), fins a situar-nos al peu d'una petita xemeneia, aquí podem muntar reunió. Són uns 9 metres de III amb tres parabolts que asseguren molt bé el pas, aquí s'ha d'anar amb compte amb la roca, doncs alguna es mou més del que desitjaríem. Un cop al cim d'aquesta agulla, baixem uns metres per la direcció contrària de la pujada i trobem l'instal.lació per rapelar. Són uns 12 metres fins a arribar a una petita bretxa, aquí continuem fent un franqueig horitzontal pel lateral de la cresta per després baixar uns 8 metres on trobarem una nova instal.lació per rapelar, en aquest cas hi han unes cintes lligades a la part inferior d'un arbre. Aquest rappel té una llargada de 25 metres. Continuem per un tram horitzontal i una mica aeri. Arribem a un nou parabolt amb anella que ens permetrà rapelar uns 30 metres i situar-nos a la part superior de l'escletxa de La Foranca.
Aquí trobem una corda fixa de 3 metres per la qual hem de baixar fins a arribar a la nova instal.lació. Aquest impressiona bastant, ja que la sensació de buit es gran, la reunió és molt incomoda. S'ha d'anar amb compte al baixar, ja que hi ha molta pedra descomposta durant la baixada, són 27 metres i al final trobem un nou rappel, el que ens permetrà creuar el petit congost.
Fa uns anys hi havia una corda fixa (estàtica) per creuar, actualment hi han posat un cable d'acer de 12 mm. Als pocs metres de l'inici i quan s'inicia el gir a l'esquerra (sentit descendent) val la pena passar un mosquetó pel cable i aixi ens condueix fins a l'altra part del congost.
Un cop estem els dos a l'altra banda iniciem la pujada a la propera agulla.
Quarta Agulla. Davant nostre tenim una pared extraplomada equipada amb graons metàl.lics, igual que a la primera agulla, no hi ha cable d'acer com si fos una via ferrada, en aquesta tirada hi han 4 parabolts per assegurar-nos. Són 25 metres fins a la reunió, els últims metres no hi han graons i la roca està una mica descomposta. A continuació el següent llarg té 40 metres  amb algún pas de III. Muntem la reunió a sota del cim, ja que la corda frega bastant i a part tenim dos parabolts. 3 metres més i ja estem al cim de la quarta agulla on trobem un altre parabolt per assegurar un pas totalment horitzontal, a meitat del pas trobem un altre (no fa falta, ja que és bastant ampla per passar amb seguretat).
A partir d'aquí comencem un tram de camí alternant amb alguna fàcil grimpada. Finalment arribem a l'últim tram de la cresta, nosaltres el fem sense corda tot i que hem trobat assegurances pel mig de la cresta, aquest és un tram divertit on la roca és de bona qualitat. Finalment arribem al cim de la cinquena agulla i última. Unes fotos al cim i iniciem la baixada, desgrimpem uns metres pel vessant contrari al que hem pujat i trobem el primer rappel d'uns 12 metres, desgrimpem uns metres més i trobem el segon rappel que es fa d'unes vagues passades per un arbre. Són 16 metres, ara només ens falta seguir el camí marcat amb algunes fites, la baixada la fem per davant de l'última agulla que hem pujat (vessant est).
Una cresta divertida amb un bon dia sense calor i temperatura ideal.


Desnivell: 425 mts.

Recorregut: 4,7 Km.

Horari: 5h, 23m.






De dreta a esquerra: 1ª, 2ª, 3ª i 4ª Agulla.


La Irene ens acompanya avui fins a l'inici de la cresta.


Última Agulla i cim.


Inici de la grimpada a la 1ª Agulla.


Aquests 5 primers metres són els més verticals.


Al arribar al cim de la 2ª Agulla ens trobem la primera instal.lació per poder rapelar.


Des del cim de la 2ª Agulla, ja veiem la pujada a la 3ª Agulla.


La Carme iniciant el primer dels 7 rappels que realitzarem en el dia d'avui.


Aquest primer rappel, té una llargada de 30 metres.


Els primers metres de pujada a la 3ª Agulla, III+.


Un parell de parabols ajudan a protegir la curta tirada.


Arribant al cim de la 3ª Agulla.


Àrea recreativa el Clot, on tenim el cotxe aparcat.


Rapelant la 3ª Agulla.


Al fons veiem l'últim cim del dia.


La Carme al Pas del Mareig.


3 metres de corda fixa per baixar a la propera instal.lació de rappel.


Des d'aquí ja es veu el següent rappel.


Un cop he baixat la corda fixa em preparo a instal·lar el rappel.


Preparat per llençar les cordes cap abaix.


Al arribar a la següent instal.lació ja puc veure el rappel-tirolina que tenim que passar.


La pujada a la 4ª Agulla es presenta interessant.


A punt de passar el mosquetó pel cable d'acer per fer de guia i així poder passar a l'altre vessant.


Creuant el petit congost.


Últims metres abans d'arribar a l'altre part.


Ara es el meu torn.


Iniciant la pujada a la 4ª Agulla, extraploma una mica i no hi ha cable de seguretat com una via ferrada.


Hi han parabols per assegurar amb cintes express.


Verticalitat garantida en aquest tram.


Part superior on ja s'acaben els graons i tens que grimpar III.


Tram recorregut fins al moment.


Aquests metres són planers però aeris. 


Arribant a la 4ª Agulla.


Tota l'última grimpada la realitzem sense corda.


Ja es veu la bandera del cim.


Amb la Carme al cim després de fer una divertida Cresta.


Des del cim podem veure on tenim el cotxe aparcat.


El primer rappel per baixar del cim fins a arribar al camí.


L'inici de l'últim rappel es una mica brut amb molta terra.


Part final del rappel.


Un cop al camí, unes fites es marquen el camí correcte per tornar al cotxe.

2 comentaris:

Teresa ha dit...

Myvatn dettifoss stöng tjaldsvæđi
Des de Islandia

Carme S ha dit...

Que ràpida que ets, Teresa.
Bonica i divertida cresta en un entorn bucòlic i pastoril. Llàstima que la font no raixa.