dilluns, 22 de juny del 2015

Aiguille du Goûter (3863 mts.), Dôme de Goûter (4304 mts.) i Montblanc (4810 mts.) fins al refugi Vallot (4362 mts.)


Itinerari de pujada.


Itinerari de baixada.


Tot comença a la 1,30h de la matinada quan sona el despertador, miro el temps per la finestra i sorpresa, està nevant i fa força vent. Ens quedem 10 minuts més al llit i quan falten 20 minuts per les dues de la matinada ens comencem a vestir. Ens ho prenem amb tranquil.litat i més veient el mal temps a l'exterior. A les dues de la matinada intentem esmorzar alguna cosa, tot i haver sopat a les 18,30h el menjar costa molt d'entrar.
Finalment uns minuts després de les 3 sortim a l'exterior, la visibilitat és bastant dolenta però per sort es veuen bé les traces, el que sí que no es veu són els frontals que portem davant, la nevada de vegades s'intensifica i el vent bufa amb violència.
A mesura que anem pujant i es va fent de dia el temps canvia i a poc a poc para de nevar, els núvols comencen a quedar per sota nostre però el que no para és el vent, el fred es deixa notar. Arribem al Col du Dôme (4280 mts.), ja veiem el cim del Montblanc, recordo aquesta imatge quan el vaig fer per primera vegada a l'any 1986 amb l'amic Eugeni Josep.
 La Teresa em comenta que fa estona que no te sensibilitat a les mans, la nit amb el vent i la neu ha estat dura, comentem de continuar fins a Vallot i quan arribem al refugi avaluem la situació.
Baixem uns quants metres fins a creuar-nos amb la ruta que ve del refugi de Grands Mulets, itinerari d'esquí de muntanya que vàrem fer fa uns anys amb el company Juan Carlos Vizcaíno. Iniciem la pujada fins al refugi d'emergència Vallot (4362 mts.), el vent continua fent de les seves. Entrem dins el refugi, fa molt fred dins, penseu que és un refugi de xapa metàl.lica, la Teresa es treu els guants prims interiors i les manoples petites i es posa les meves d'expedició de plomes(les he portat per si de cas), evidentment li van molt grans però per escalfar-li les mans pot servir.
Triga molta estona a tornar a notar sensibilitat a les mans i quan comença a sentir, el mal és horrorós. Durant aquesta estona ens dona temps de reflexionar que fer, el vent continua bufant, la part que ve ara és la més tècnica, és la seva primera sortida als Alps, per tant decidim baixar i fer el cim del Dôme du Goûter.
(Reflexionant ara en fred, crec que vàrem adoptar la decisió correcte, perquè??. Doncs, havia de continuar amb unes manoples que no eren les seves, (molt grans) per uns pendents delicats, després s'havia de baixar fins a Chamonix, la baixada complicada de Goûter fins al Tête Rousse. De Vallot a Vallot mínim haguéssim trigat 3,5 hores, nosaltres vàrem agafar el tramvia a les 14,45h, l'últim és a les 17h, en fi crec que vàrem encertar i la muntanya no es mou, la propera vegada i amb l'experiència aconseguida faràs el cim Teresa.)
Arribem al Col du Dôme i en pocs minuts assolim el primer cim de 4000 metres de la Teresa al Alps, es el Dôme du Goûter (4304 mts.), unes fotos i continuem cap a baix, abans d'arribar a Goûter fem el segon cim del dia, l'Aiguille du Goûter (3863 mts.). 
Arribem al refugi, bevem un té i mengem una mica, recollim totes les coses i continuem amb la baixada de roca direcció a Tête Rousse, la veritat és que com que no teniem pressa fem la baixada molt còmodament i assegurant molt bé tots els passos. Quan arribem a la part superior de la Bolera veiem caure unes quantes pedres, arribem just a l'inici i avui sí que passo un mosquetó pel cable d'acer instal·lat  de banda a banda. Comencem la travessa i  pocs minuts després sento un soroll, és una pedra que acaba de tocar-me a la cama dreta, per sort només és el cop, un senyal però res trencat. Quan arribem a l'altra part respirem, uns minuts més i estem fora de tot perill, arribem al final de la glacera on guardem tot el material i continuem fins al Nid d'Aigle.
Un bon dinar-sopar ens espera a Chamonix, jo crec que ens l'hem guanyat. Teresa espero que hagis gaudit d'aquests dies a la capital mundial de l'alpinisme.


Desnivell: + 785 mts.
                   - 2215 mts.

Recorregut: 14,7 Km.

Horari; 9h 31m.






Seracs pujant al Col du Dôme.


Arribant al Col du Dôme amb la vall de Saint-Gervais a sota nostre.


El Montblanc (4810 mts.) des del Col du Dôme (4280 mts.)


El Dôme de Goûter (4304 mts.) vist des del refugi Vallot.


La continuació cap al Montblanc amb la Grand Bosse  en primer terme.


Refugi Vallot (4362 mts.)


La Teresa a l'interior del refugi Vallot intentant recuperar l'escalfor a les mans.


Màxima alçada d'aquesta sortida: 4362 mts.


Iniciant la baixada amb el Vallot darrera meu.


Últims metres abans d'arribar al cim.


Grandes Jorasses.


Des del mateix cim, al fons es veu el massís dels Ecrins.


Dôme de Gouter (4304 mts.)


Primer 4000 als Alps per la Teresa, felicitats campeona.


Baixant del Dôme amb l'Aiguille de Bionnasay a l'esquerra.


Al fons, la vall de Saint- Gervais.


Segon cim del dia: Aiguille du Goûter (3863 mts.)


El nou refugi du Goûter vist des de la part superior.


Per fer el canvi de guardes del refugi aquest pugen i baixen en helicòpter.


Iniciant la baixada per la roca.


Assegurant a la Teresa durant la baixada per la seva-meva confiança.


A punt de tornar a creuar la Bolera, avui si que em tocarà una pedra a la cama.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabuena por disfrutar de un lugar tan mágico y emotivo.
Me alegro muchísimo y me quedo con sana envidia.
Juan

Teresa ha dit...

Encara no havent fet el cim previst, no he sentit tristesa, perquè ha estat tot una experiència inoblidable.
Quina raó tènies quan em vas advertir: demanaràs a crits tornar, TORNARÉ!!!!
Moltes gràcies per haver fet d'un somni una realitat, i haver-me donat a conèixer la capital mundial de l'alpinisme.

Molt agraïda pel teu companyerisme.
Teresa

Anònim ha dit...


Campeona, que nivel!!!

Te vi muy fuerte cuando estuvimos en La Mina, no me extraña que te vayas a los Alpes, felicidades!!!

Yo no he vuelto a salir y no creo que lo haga hasta agosto.
Paco

Anònim ha dit...

Quines fotos més maques, algun dia em podries portar a mi també, jo també vui anar jeje

Arnau

Anònim ha dit...

Mama, tens pinta d'haver passat més fred que jo en ple hivern a Bèlgica... Les fotos son impressionants. Jo també sé que tornaré (a casa) I que voldré que m'ensenyis tot el que t'han ensenyat a tu. Prepara-la bé, Josep Maria! Ònia

Anònim ha dit...

Bonitas fotos. Que suerte tienes. Enhorabuena. Besos y feliz verano
Peio

Anònim ha dit...

Que fotos tan chulas y que suerte haber estado en un sitio tan maravilloso
Raquetas Ume