Durant aquestes últimes setmanes hem estat cada dia mirant la meteo de Chamonix, que si el temps serà bo, que si serà dolent. Fins i tot l'altre dia el company de feia Bibiano em comenta: vigila que pel cap de setmana han pronosticat un anticicló xungo als Alps. Ens mirem i ens posem a riure sense control.
Finalment l'últim pronòstic del dijous a la nit diu això: Dissabte, el pitjor dia amb vents forts, boira i lleugeres nevades, Diumenge: al matí tapat amb possibilitat de lleugeres nevades i a mesura que avanci el dia, millor. Dilluns: sol i gran dia de muntanya (aquest és el dia que tenim pensat per intentar el cim del Montblanc), doncs, cap a Chamonix que marxem. Hem de comentar que la meteo es va complir tota excepte el dilluns dia de cim, perquè quan vàrem sortir del Refugi de Goûter poc després de les 3 de la matinada, nevava amb abundància i la ventisca era molt forta però això serà en un altre moment.
Després de conduir durant bastantes hores a la nit i dormir poc, arribem a Chamonix passades les 8 del matí. Busquem lloc per aparcar de franc doncs molts dels aparcaments són de pagament. Esmorzem una mica i ens vestim d'alpinistes, arribem a la taquilla del telefèric de l'Aiguille du Midi i després de pagar 57€ per persona ens disposem a pujar cap a dalt.
Són dos telefèrics, el primer et puja de Chamonix (1050 mts.) fins al Plan de l'Aiguille (2310 mts.), el segon des del Plan de l'Aiguille (2310 mts.) fins a la mateixa Aiguille du Midi (3842 mts.). Un cop arribem a dalt, caminem per un passadís fins a arribar a la cova de gel on ens posem grampons, arnès, piolet, etc. Ara ja només ens falta obrir la que nosaltres diem " la porta del cel", punt on deixes els turistes enrere i inicies una baixada més impressionant que difícil per l'aresta de Midi.
Per la seva part esquerra (nord) hi ha 800 mts. de caiguda, per la part dreta (sud) 300 mts, és qüestió d'anar molt concentrat i mirar de no enganxar-te amb els grampons. Un cop has baixat un centenar de metres, l'aresta es suavitza i pots baixar amb més tranquil.litat. La idea d'avui és estar temps en alçada per aclimatar el màxim possible, tot i que venim sense dormir molt, degut al llarg viatge des de Barcelona. Arribem a la part inferior del Col du Midi (3532 mts.) i iniciem la pujada cap al refugi de Les Cosmiques (3613 mts.), fem una petita parada a la porta aprofitant que no fa vent. Continuem cap al vell refugi Simond i retornem passant pel peu de l'esperó de Les Cosmiques i la cara sud de l'Aiguille du Midi, llocs de l'història de l'alpinisme. Abans d'arribar a l'aresta hem de parar doncs comença a nevar i el vent bufa amb gran violència, hem d'estar molt atents a la pujada amb aquest vent, finalment arribem a la cova de gel on tornem a guardar el material de muntanya, ens quedem una bona estona aquí dalt per afavorir l'aclimatació, finalment agafem el telefèric que ens torna a Chamonix on arribem a mitja tarda.
Després de donar una volta pel poble agafem el cotxe i marxem a Les Houches (5 Km. al sud de Chamonix) lloc d'on sortirem demà al matí. Plantem la tenda al càmping Bellevue, a 5 minuts del telefèric del mateix nom del càmping.
Desnivell: 450 mts.
Recorregut: 4,1 Km.
Horari: 2h, 46m.
Aiguille du Midi (3842 mts.) vist des del poble de Chamonix (1050 mts.)
Telefèric de l'Aiguille du Midi.
Cova de gel on ens preparem per creuar la "porta del cel" i sortir a la vertiginosa aresta du Midi.
La Porta del Cel, inici del dia d'aclimatació.
Després de passar el tram més exposat, fem unes fotos del descens amb el temps insegur.
Cara Sud de l'Aiguille du Midi.
Cara Nord de la Tour Ronde (3798 mts.)
Baixant direcció al Col du Midi (3532 mts.)
Al peu de la cara sud de l'Aiguille du Midi.
L'Esperó de les Cosmiques.
Al fons ja es veu el refugi de Les Cosmiques (3613 mts.)
A l'entrada del refugi de les Cosmiques.
A l'esquerra l'aresta de les Cosmiques i al centre l'Esperó de les Cosmiques, aquestes dues vies les vaig fer ja fa uns quants anys amb diferents companys.
Abans de baixar i anar direcció al vell Simond, foto amb l'Aiguille darrera nostre.
Pujada per l'aresta amb un vent violent.
Ja estic veient la entrada de la cova de gel.
Primer contacte de la Teresa amb els Alps, i quin primer contacte.
Alpinistes preparats per sortir, nosaltres ja hem aclimatat per avui.
A Chamonix, la Maison de la Montagne, punt de trobada a la capital mundial de l'Alpinisme.
Tot el poble està rodejat de grans muntanyes.
Als peus del Montblanc.
Jacques Balmat i M. Gabriel Paccard senyalant el cim del Montblanc (4810 mts.)
A l'esquerra el Montblanc (4810 mts.) i a la dreta el Dôme de Goûter (4304 mts.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada