Pic de la Serrera (2912 mts.) per Sorteny.

  

Després de la nevada d'ahir divendres hem pensat que avui seria un bon dia per anar al Pic de la Serrera (2912 mts.) per la Vall de Sorteny, l'última vegada que vaig fer el Serrera, el vaig pujar per la Vall de Ransol,(cliqeu per veure sortida). Per arribar aquí hem de passar Andorra i tirar direcció al poble d'Ordino, un cop passat seguir fins al Serrat, un parell de kilòmetres endavant i a mà dreta hi ha una desviació que posa Vall de Sorteny, continuem 1,6 Km. i al final hi ha un gran aparcament on deixarem el cotxe.

Avui a part dels habituals, Carme i Xavier Martí també ens acompanya el Xavi Corbera. Sortim tots quatre de l'aparcament de Sorteny (1770 mts.)  per una pista molt ben innivada i amb unes bones traces obertes direcció al refugi de Sorteny (1969 mts.) al qual arribem després de fer 2,2 Km. des de l'aparcament. Passem per darrere del refugi i continuem seguint el lateral del riu de la Cebollera, aquí es nota que no hi havia base i has d'anar amb compte no agafis cap pedra. Al arribar a la cota 2170 hem de girar a la nostra dreta (sentit ascendent) i en unes quantes llaçades arribem al Pas de la Serrera (2215 mts.).

Aquí hi ha una petita baixada i un franqueig, després continua una lleugera pujada fins que arribem a un gran plà (2255 mts.) lloc que aprofitem per beure una mica, el cim ja el podem veure però no ens enganyem que encara ens queden 660 mts. de desnivell. Uns amics d'Alcoi han obert tota la traça de pujada (moltes gràcies per l'esforç realitzat), la pujada és constant i això ens permet portar un bon ritme d'ascens, uns 200 metres per sota el cim veiem com el vent va fent  de les seves i a l'aresta s'emporta tota la neu. Els últims metres abans del cim has d'anar amb compte, doncs, el vent s'ha endut neu i es veu alguna pedra, finalment arribem tots quatre al Pic de la Serrera (2912 mts.).

Podem estar una bona estona al cim, doncs, el vent que feia abans s'ha parat i ha quedat un migdia magnific, després de beure i menjar una mica, traiem pells i ens preparem pel descens, amb el Xavi comentem de provar de baixar la pala directa S3, la neu es veu en molt bones condicions. Començo la baixada i efectivament la neu està perfecta, per gaudir de veritat. Els d'Alcoi han baixat molt més a la dreta (sentit descendent) i tenim tota la pala per nosaltres. Baixem cridant d'alegria per la bona qualitat de la neu i així serà fins a arribar al Pas de la Serrera, a partir d'aquí la cosa canvia, ja que els marges del riu de la Cebollera hi ha alguna pedra i has de vigilar de no fer ratllades als esquís.

A partir del Refugí de Sorteny la cosa ja és diferent doncs a l'estiu és una pista asfaltada i no hi ha cap problema, en un moment arribem a l'inici de la sortida on tenim el cotxe.

Desnivell: 1215 mts.

Recorregut: 14,57 Km.

Horari: 5h, 17m. 

A l'aparcament de Sorteny (1770 mts.) amb la Carme, el Xavi Corbera i el Xavier Martí.

La neu recent caiguda el dia abans ens permet somiar a l'inici de la sortida amb un gran dia d'esquí de muntanya.

Traça molt marcada fins al refugi de Sorteny.

Els dos Xavis en acció.

Refugi de Sorteny (1969 mts.).

Direcció al fons de la vall, entre aquest bosc no massa tupit.

Encara falta una nevada bona per tapar totes les pedres que hi han amagades a sota.

El Xavi Martí arribant al Pas de la Serrera (2215 mts.). 

Després de creuar el Pas de Serrera tenim que realitzar un petit franqueig descendent. 

S'ha d'agrair les traces que han obert uns amics d'Alcoi.

L'últim plà abans de la pujada definitiva fins al cim (660 mts. de desnivell).

El vent bufa amb ganes al cim, per sort quan arribem nosaltres pararà i podrem estar una bona estona al cim.

Compartim el cim amb els amics d'Alcoi.

Pic de l'Estanyó (2915 mts.).

Tota quatre al Pic de la Serrera (2912 mts.)

Panoràmica cap al nord.

La Carme gaudint d'una molt bona neu pols.

Tota la part dreta de la pala l'hem estrenat nosaltres, en petit es veuen els dos Xavis.

El Xavi i la Carme passant pel refugi de Sorteny (1869 mts.).