dissabte, 26 de juliol del 2014

Pic d'Escobes (2781 mts.), Pic de Noé (2748 mts.) i Pic de Ruf (2619 mts.)





Avui toca sortida a Andorra, però els cims  estan a la mateixa divisòria entre França (Ariège) i Andorra. Per arribar aquí baixem el Port d'Envalira i abans d'arribar a Canillo agafem a mà dreta (sentit descendent) una carretera estreta i asfaltada que ens portarà a l'aparcament de Pont de la Baladosa punt de sortida.
Sortim del Pont de la Baladosa (1870 mts.) i seguim el camí molt ben marcat amb cercles grocs marcats a les roques, a uns 20 minuts de la sortida trobem una àrea recreativa amb taules i una font. A partir d'aquest punt el camí es manté dret tota l'estona i els metres de desnivell es guanyen ràpidament, després de passar un parell de ponts de formigó per passar el riu Juclar arribem a un pla molt verd: és el Mirador de la Pleta de Juclar on hi ha unes escultures en record de les 5 persones mortes al juny del 2011 en un accident d'helicòpter quan portaven material al refugi de Juclar, en pocs minuts arribem a l'Estany Primer de Juclar (2310 mts.) que l'estan buidant en aquests moments per fer unes obres, 100 metres per sobre el llac tenim el Refugi de Juclar (2320 mts.). A partir d'aquí el camí va franquejant la muntanya fins a arribar a un punt on hem de baixar fins a la llera del riu, hi ha una vella corda fixa que només de veure-la ja fa por.
Passem per l'Estany Segon de Juclar i enfilem la pujada fins al Coll de Juclar (2463 mts.), aquí deixem el camí per anar al refugi de Rulhe i agafem a la dreta (est), una suau pujada ens porta fins al Coll d'Alba (2546 mts.). a partir d'aquí s'ha de estar molt atent a no perdre les fites per poder fer la pujada el més agradable possible, hi ha un parell de trams on has de fer servir les mans per grimpar una estona. Arribem a una mena de coll que separa el Pic d'Escobes del Pic de Noé, nosaltres girem a l'esquerra i sense cap dificultat assolim el primer cim del dia, Pic de Noé (2748 mts.), tornem pel mateix lloc que hem vingut i franquegem la muntanya direcció al Pic d'Escobes, des de lluny impressiona però no es puja directa sinó que li donem la volta per l'esquerra, el pendent d'herba es molt dret i s'ha de vigilar, també trobem alguns passos de roca però res que no estigui controlat, finalment arribem al cim del Pic d'Escobes (2781 mts.), un gran mirador amb vistes a l'Ariège, Andorra.
Amb compte iniciem la baixada fins a tornar un altre cop al Coll d'alba (2546 mts.), ara toca pujar cap a l'altre part del Coll, iniciem la pujada per uns pendents molt inclinats d'herba fins que anem a buscar el fil de l'aresta, hem de treure el cordino per fer uns metres una mica exposats. El Pic de Ruf (2619 mts.) al costat del Rulhe no sembla res, la cresta que uneix els cims (amb pasos de IV) té molt bona pinta (serà per un altre cop). Després de fer cim i a l' igual que al Escobes iniciem la baixada amb molta cura doncs el pendent és considerable. Arribem un altre cop al Coll d'Alba i aprofitem uns metres més abaix per omplir d'aigua i menjar una estona al sol, el dia d'avui és fantàstic, jo crec que el millor de l'estiu doncs no hi havia tempestes de tarda, no feia quasi vent i la calor no era excesiva.
Continuem el descens pel mateix lloc per on hem pujat unes hores abans fins a arribar al cotxe on aprofitarem un dia tan bo per dinar a l'exterior a unes taules de fusta preparades per l'ocasió.



Desnivell: 1210 mts.

Recorregut: 16,8 Km.

Horari: 8h 24m.








El riu Juclar baixa amb força. 


Passant un dels molts ponts per creuar el riu Juclar, a baix, la linea entre el sol i l'ombra és el punt on hem començat la sortida.


Tota aquesta vall té molta aigua i està tot molt verd.


Sota el refugi, punt on el juny del 2011 van morir 5 persones en accident d'helicopter.


Ja quasi arribem al refugi.


Refugi de Juclar (2320 mts.)


Pic alt de Juclar (2588 mts.)


Estany Segon de Juclar (2320 mts.), a la dreta ja es veu el Coll de Juclar.


Des del Coll de Juclar (2463 mts.) ja veiem el segon cim del dia, Pic d'Escobes.


Cilindre d'Escobes (2670 mts.)


Del mateix Coll de Juclar cap el nord veiem el Pic Rulhe i els Estanys de Juclar.


Pujant al Pic de Noé veiem molt petit el refugi de Juclar.


La Teresa grimpant direcció al Pic de Noé, a l'esquerra ja es veu el Pic d'Escobes següent objectiu.


Pic de Rulhe (2783 mts.)


Pic de Noé (2748 mts.)


Pujant al Pic d'Escobes per fortes pendents de gespa.


Combinació de roca i herba.


Grimpant per roca bona, a sota l'Estany d'Escobes.



 Prop del cim i mirant al sud, el Pic de Nerassol, a la dreta la Vall de Siscar.


Refugi de Rulhe (2185 mts.)(veure sortida amb esquís)


Des del cim veiem el Primer Estany de Juclar (2310 mts.)


Pic d'Escobes (2781 mts.)


Iniciant la pujada al Pic de Ruf (2619 mts.)


Tenim que treure la corda per superar aquest gendarme.



Amb el Pic Rulhe de taló de fons.


Crestejant pel Pirineu.


Pic de Ruf (2619 mts.)

dissabte, 19 de juliol del 2014

Canigó (2784 mts.) pel refugi de Mariaillés.



El Canigó és un cim molt especial pels Catalans però per una cosa o per un altre no havia pujat mai al seu cim, la pujada per aquest vessant és molt completa doncs tens una llarga aproximació i un tram final de grimpada (fàcil) que fa l'itinerari molt atractiu.
Per arribar aquí hem d'anar fins al poble de Vernet-les Bains i continuar per una pista estreta fins a arribar al Coll de Jou, a partir d'aquí comença una pista (en bastant mal estat) fins que arribem a l'aparcament de Le Randé (1520 mts.) punt on deixem el cotxe.
Després de passar una nit molt calorosa (inversió tèrmica), surto de Le Randé (1520 mts.) i seguint la pista arribo en 25 minuts al refugi de Mariaillés (1718 mts.). 
Des del refugi segueixo el GR 10-36, després de passar al costat d'una font on hi ha unes taules de picnic arribo a un pont de fusta per creuar el torrent de la Llipodère, el camí continua entre boscos fins a arribar al Coll Verd (1861 mts.). A partir d'aquest punt el camí franqueja la muntanya i fins i tot baixa una mica per creuar el riu Cadi. Uns minuts després arribo a la cruïlla on haig d'abandonar el GR (aquest camí portaria al refugi de Cortalets.), giro a la dreta (est) i continua pel camí que em porta fins als Plans de Cadi, on estava la Cabana Aragó (dic estava, perquè està derruïda i totes les runes posats en sacs per emportar-so amb l'helicopter).
Segueixo endavant creuant prats per un sender molt agraït per caminar, quan s'acaben els prats comença un camí amb unes llaçades molt curtes i molt dretes fins a la Portella de Vallmanya (2591 mts.), ara el camí franqueja per sota la cresta del Barbet fins al peu de la xemeneia, en aquest punt aprofito per guardar els pals. La primera part és una grimpada amb  roca descomposta però tens tota l'amplada de la pared per poder grimpar amb facilitat i poder trobar la part més fàcil ,  la part final s'estreta una mica més i és més dreta (II) però sempre sense complicar-se en cap moment, és curiós per què quan acabes la grimpada, estàs al cim del Canigó( 2784 mts.).
El vent és molt fort al cim, per tant dues fotos i cap a baix, quan acabo el tram de dificultat torno a treure els pals i faig la primera parada del dia a la Font Nostre on aprofito per menjar una mica. Des d'aquí continuo la baixada fins al refugi de Mariaillés on la Irene ha pujat a esperar-me, iniciem els dos la baixada fins al cotxe preparant nous projectes, nous viatges, noves sortides.



Desnivell: 1410 mts.

Recorregut: 23,15 Km.

Horari: 6h,26m.








Refugi de Mariaillés (1718 mts.)


Refugi lliure al costat del refugi guardat.


Cap al Canigó.


Pont de fusta per creuar el torrent de la Llipodère.


Cruïlla de camins, jo, a la dreta (est).


Al fons a la dreta ja es veu l'objectiu.


Itinerari final amb l'ascensió de la xemeneia.


Arribant a l'inici de les dificultats.


Bretxa Durier (2696 mts.).


Punt on guardo els pals per poder grimpar amb més facilitat.


Curiós gendarme.


Cim del Canigó (2784 mts.)


El camí està molt ben marcat com s'aprecia des del fons de la vall.


A la llunyania es veu el Gra de Fajol i Pic de la Dona (zona de Vallter 2000).


En aquest punt faig la primera parada del dia doncs al cim el vent era molt fort.


Amb la Irene que m'ha vingut a esperar al refugi baixem el 2,5 Km. fins al cotxe. 

dissabte, 12 de juliol del 2014

Mal temps a l'Agulla Badet (3135 mts.) i Pic Badet (3160 mts.)



Meteo-France que no s'equivoca quasi mai, avui ens ha jugat una mala passada. El pronòstic per dissabte era el següent: al matí boira i cap al migdia sol i núvols, la boira l'han encertat però ha estat plovent (no massa, però al anar a escalar crestes, la roca està mullada i no és el millor per la nostra seguretat) i no s'ha arreglat en tot el dia.
Aquesta setmana sortim amb la Carme i la Teresa, l'intenció és pujar l'Agulla Badet (3135 mts.) i el Pic Badet (3160 mts.), dos dels 21 cims de més de tresmil metres que li falten a la Carme per acabar els 212 cims de més de tresmil metres del Pirineu.
Sortim abans de 2/4 de 7 del matí del Llac de Cap de Long (2175 mts.), a la part superior dels cims el dia ja es veu tapat però en principi era el pronòstic de Meteo-France. Seguim el més que conegut camí per creuar tot el llac, la temperatura es fresca (6º al sortir del cotxe), quan hem creuat tot el llac, comença a ploure amb poca intensitat, la roca és comença a mullar, cosa que no ens fa gens de gràcia, doncs hem vingut a grimpar i aquest dos cims no són gens fàcils. Recordo com si fos ara quan vaig encadenar tota la cresta quin dia més dur. Quan arribem al llac (cota 2591 mts.) fem una primera parada per valorar la situació, decidim seguir fins al peu del Pic Badet a veure si el temps es recupera. Per un instant sembla que hi haurà miracles doncs surt el sol però la nostra alegria dura ben poc, al cap de  pocs minuts torna a ploure. Finalment arribem al peu del Pic Badet, just al punt on agafaríem l'esperó que ens portaria fins a l'aresta, estem a cota 2860 mts., el vent bufa amb ganes i la pluja suau no deixa de caure. En aquest moment decidim fer mitja volta.
La baixada seguint el mateix camí fins a arribar al cotxe, esperem que les setmanes vinents tinguem més sort amb aquest estiu una mica estrany metereologicament parlant.



Desnivell: 920 mts.

Recorregut: 11,8 Km.

Horari: 5h 58m.







La Carme i la Teresa a l'inici de l'excursió al Llac de Cap de Long (2175 mts.)


Son les 6,25 del matí i la boira-núvols ja està enganxat a la part superior dels cims.


L'aresta Ferbos al Pic des Trois Conseillers just davant nostre.


Encara queda força neu en aquest massís.


Creuant el torrent del Cap de Long.


Plou dèbilment durant la pujada, a la dreta el torrent de Cap de Long.


La neu es constant durant tota la pujada.


Arribem al peu del Pic Long i Pic Badet,  la visibilitat es més que reduïda.


Cota 2860, punt on decidim donar mitja volta, doncs el dia no s'arregla i continua plovent.


Últims pensaments abans de girar cua.


Llac sense nom (2591 mts.) durant el descens.



El temps segueix sense millorar durant la baixada.


Congestes de neu prop de Cap de Long.