dissabte, 28 de juny del 2014

Aresta N.O. del Pic de l'Infern (2869 mts.)


Itineràri de pujada.
Itineràri de baixada



Després d'acabar la temporada d'esquí de muntanya fa 15 dies, que millor que començar la de crestes a la Vall de Núria i amb la companyia de la Carme, el Xavi i la Teresa.
Agafem el primer cremallera a Queralbs (7,49 del matí.) i en pocs minuts arribem a Núria. Aprofitem per menjar una mica abans de començar l'activitat, ja que el dia serà llarg i amb força desnivell.
Sortim de Núria (1960 mts.) i seguim el GR-11 fins a arribar al Coll de Noucreus (2775 mts.), el dia és molt ventós i només fem dues fotos i continuem per la carena. En pocs metres el camí comença a baixar i passem pel Coll de Carança (2727 mts.), de moment el camí està molt ben fressat doncs és el mateix que va al refugi de Ras de Carança, el camí segueix perdent metres fins a arribar a l'Estany Blau (2583 mts.) al qual passem pel seu vessant esquerra. Seguim baixant una estona més i ara arribem a l'Estany Negre (2505 mts.), en aquest punt sí que deixem el camí i passem el llac pel vessant dret (el camí passa per l'esquerra), ara és qüestió d'arribar al peu dels murs que ens deixaran a l'aresta N.O.
Agafem el que ens sembla amb més bona roca (i està força descompost aquest primer tram) i enllaçant grimpada amb grimpada arribem a l'aresta planera on realment la cosa es complica una mica més. El vent aquí dalt bufa amb violència i hem d' estar atents a l'hora de grimpar no ens desequilibri. Arribem al primer gendarme que pugem amb molta confiança doncs la roca és molt bona tot i no ser granet (és gneis). En algun punt l'aresta treu el cap per la cara nord i la sensació de buit és remarcable. Després de superar un segon gendarme tenim que desgrimpar, sempre amb bona roca. Anem gaudint tant que sense adonar-nos arribem al cim del Pic de l'Infern (2869 mts.), unes fotos i comencem la baixada doncs el vent és fort, la baixada la realitzem per la via normal, direcció a la cabana de Tirapits (sense arribar) i seguim la linea divisòria passem pel Pic Inf. de la Vaca (2812 mts.) i arribem un altre cop al Coll de Carança (2727 mts.), ara només ens queda remuntar fins al Coll de Noucreus (2775 mts.) i iniciar tota la baixada fins a Núria.
Aquesta és una sortida molt maca per iniciar-se a les crestes o per iniciar una nova temporada. Ara hem d' estar a totes amb la Carme, ja que només li falten 21 cims de més de tresmils metres per acabar els 212 del Pirineu,estarem amb ella i l'ajudarem igual que ella em va ajudar a mi a acabar-los tots.


Desnivell: 1505 mts.

Recorregut: 15,73 Km.

Horari: 6h,23m.   





Amb la Carme, el Xavi i la Teresa a l'inici de la sortida a Núria (1960 mts.).


Coll de Noucreus (2775 mts.).


Des del mateix coll de Noucreus (2775 mts.), davant el Puigmal (2912 mts.) i al fons de la vall: Núria (1960 mts.)


Pic del Racó Gros (2783 mts.) (cliqeu per veure sortida) 


Des de l'Estany Blau ja es veu tot l'itineràri a seguir.


Creuant l'Estany Blau (2583 mts.) a la dreta es veu la part final de l'aresta N.O.


La Carme i la Teresa al mateix Estany Blau.


Amb el vent que fa l'Estany Negre (2505 mts.) sembla el mar amb les seves onades.


Primers metres de grimpada per arribar a la aresta N.O.


Inici de la grimpada, a la dreta l'Estany Negre (2505 mts.)


Gendarme central de II+.


Bona roca en tot l'itineràri.


La Carme i la Teresa iniciant el segon gendarme.


A la dreta l'Estany de la Coma de l'Infern, sota la cara nord del Pic de l'Infern.


El Pirineu Oriental davant nostre.


Bones preses tant de mans com de peus.


On the edge (pel mateix fil, que dirien els anglesos)


Pic de l'Infern (2869 mts.)


Pic de l'Infern (2869 mts.), al fons, el Puigmal (2912 mts.)


Baixada direcció al Pic Inf. de la Vaca (2812 mts.), a l'esquerra, la cabana de Tirapits.


Davant nostre tenim tota l'aresta N.O. que acabem d'escalar.


Els núvols i la boira baixen cap a la Vall de Núria.

dilluns, 23 de juny del 2014

Excursió per la Vall de Bésines.




La idea inicial era marxar dissabte al matí cap als Alps per pujar el Mont Blanc (4812 mts.), cim més alt de l'Europa Occidental però una última actualització divendres i confirmada dissabte al matí ens fa girar cua i deixar l'ascensió per una altra ocasió.
Finalment avui sortim a descobrir una nova vall que  feia molt temps que tenia ganes de conèixer, aquesta és la Vall de Bésines situada a la comarca francesa de l'Ariège. Deixem el cotxe a la N-20, carretera que comunica el Coll de Puymorens amb la població de l'Hospitalet près l'Andorre just a una corba molt tancada d'esquerres (aparcament per vehicles).
Sortim de l'aparcament (1536 mts.) i agafem el sender ben marcat, inicialment la pujada és suau però després puja amb ganes fent girs de 180º. Arribem a la Cabana de Bésines (1980 mts.) i seguim les indicacions del mapa francès IGN 2249 OT, aquí trobem la primera errada doncs no trobem cap indici de sender, si no blocs molt grans que costa un gran esforç creuar. Després de 20 minuts sense trobar sender i veient que la boira baixa fins a quasi el nostre nivell tornem a baixar fins a arribar a la cabana un altra cop, (avui, navegant he vist que s'ha d'agafar una desviació a mà esquerra un centenar de metres abans d'arribar a la cabana, ja ens queda una cosa pendent per més endavant.).
El dia tampoc acompanya massa i per no tornar ja decidim continuar fins al refugi de Bésines, primer passem per la part dreta (sentit ascendent) l'estany de Bésines fins a arribar a la part final on veiem una altre cabana a mà esquerra, en aquest punt iniciem la pujada que ens durà al refugí de Bésines (2104 mts.), una mica més endavant parem a fer un mos, després continuem direcció al Coll de Bésines (2333 mts.), comencen a caure unes gotes i girem cua, tornem pel mateix lloc de pujada fins a arribar al cotxe, una estona més tard caurà una bona tempesta que per sort no ens agafarà a nosaltres.


Desnivell: 825 mts.

Recorregut: 16,35 Km.

Horari: 5h, 25m.





Inici de l'excursió al costat de la N 20 entre l'Hospitalet i Coll de Puymorens a l'Ariège.


El sender molt ben marcat.


Cabana de Bésines (1980 mts.)


Entrada de la mateixa cabana.


Intentant trobar el camí, a sota, l'estany de Bésines.




Vall de Bésines.


Cabana de Bésines des de la part superior.


La boira baixa al estany de Bésines.


Rierols que porten al estany de Bésines.


Ja es veu el refugi.


Refugi de Bésines (2104 mts.), a l'esquerra el Pic d'Auriol (2695 mts.)


Al fons i a la dreta el coll de Bésibes (2333 mts.)


Cresta d'Estagnas.


Pic d'Estagnas (2615 mts.), Resenya de la via per la xemenèia central.


Pic d'Auriol (2695 mts.)


La part posterior del refugi.


A la dreta, el refugi de Bésines, al centre, el coll de Bésines.


Pic de Courtal Subra (2599 mts.) 


De tornada cap al cotxe.


L'estany de Bésines (1980 mts.)


Tot el paisatge verd.


Davant nostre i a l'altre vall, la Tose de Pedourrés (cliqeu per veure sortida)


Cascada d'aigüa prop del cotxe.

diumenge, 15 de juny del 2014

Aneto (3404 mts.), 46ª ascensió i final de temporada esquí de muntanya 2013-2014.



La primera idea era sortir dissabte al matí amb la Irene i pujar a dormir al Forat d'Aigüalluts (2010 mts.), així el diumenge al matí sortiria des del mateix peu. Dormir al peu de l'Aneto no te preu, amb aquelles postes de sol.
Però l'última actualització del temps el divendres al matí ens fa canviar els plans, doncs, el dissabte a la tarda amenacen tempestes i el diumenge el dia es presenta pitjor. Amb tot això sortim amb la Irene passades les 8 de la tarda de casa direcció a Benasque, la nostra primera sorpresa es al arribar a l'aparcament de La Besurta (1910 mts.) que quasi no hi ha cotxes, millor.
Vull matinar una mica més que la setmana passada, doncs, a la tarda hi ha predicció de tempestes i no vull que m'agafi. Surto del cotxe amb els esquís carregats a la motxilla passades les cinc del matí, després de 40 minuts passo pel costat del refugi de La Renclusa (2140 mts.) i on la setmana passada ens vàrem posar els esquís, aquesta setmana no hi ha ni gota de neu, quina fossa.............
Aquesta primera part on el pendent és força dret prefereixo pujar amb els esquís a l'esquena, doncs, la traça esta molt ben marcada i es puja molt ràpid. A la cota 2350 i veient que ja no hi ha més trams amb roques decideixo calçar esquís. La veritat es que la neu està molt bé per pujar caminant i al pujar directa (no fa falta fer girs) es puja més ràpid, arribo a la desviació a mà esquerra per anar al Portillon Superior. Al mirar direcció a l'Aneto l'únic que veig es boira, doncs, no es veu absolutament res. Desgrimpo amb facilitat fins arribar a la glacera on torno a calçar esquís i continuo fins a situar-me al Coll de Corones on enfilo les rampes més dretes fins a arribar al peu del Pas de Mahoma on deixo els esquís. A l'arribar dels primers al cim passo completament sòl el Pas, Aneto(3404 mts.), 46ª ascensió i la mateixa alegria que el primer dia, això vol dir que hi ha motivació, visca.
Torno a passar sense ningú que molesti al creuar-te, aprofito un cop passat el Pas per beure i menjar una mica. Després de treure les pells i apretar les botes començo la baixada, sóc l'única persona que va amb esquís de muntanya avui i la veritat és que a la infanteria els hi faig una mica d'enveja baixant, doncs, la neu esta molt bé per esquiar però no tan bé per caminar. Segueixo el camí  direcció al Forat, la neu és primavera però es deixa esquiar molt bé i el terreny esta molt llis, no hi ha grans bonys com altres vegades. Puc arribar fins a la cota 2190 amb els esquís als peus, ara només haig de caminar 20 minuts fins a arribar al Forat d'Aigüalluts (2010 mts.) on segueixo el camí marcat que em deixarà al lloc de sortida de La Besurta (1910 mts.)


Desnivell: 1605 mts.

Recorregut: 20,43 Km.

Horari: 7h 18m. 





Refugi de La Renclusa (2140 mts.), una setmana més.


Els primers raigs de sol al massís de La Maladeta.


El Salvaguarda i La Mina mig tapats pels núvols.


Massís de La Maladeta.


A l'esquerra La Maladeta (3308 mts.), al centre, el corredor de la Rimaya, a la dreta el Pic de la Rimaya (3265 mts.)


A mà esquerra es deixa el camí a La Maladeta per agafar direcció al Portillón Superior.


La primera vegada que avui puc veure l'Aneto entre núvols i boira.


Els núvols es queden per sota del Coll de Corones i la part superior queda amb un cel blau magnífic.


Aneto (3404 mts.)


El disseny de la 46ª ascensió a l'Aneto es obra de la Teresa.


Que llunyana queda aquella primera vegada a l'agost de 1984.


Visió cap al sud, on ja quasi no hi ha neu.


Posets al fons, llac de Corones sota nostre encara glaçat.


Mar de núvols al vessant francés per sota del cim de l'Aneto.


Pic Corones, Pic Maldito, Abadias i Maladeta.


Baixant per sota el Coll de Corones.


La mateixa foto anterior però mirant direcció a Aigüalluts.


Gaudint d'una neu primavera excel-lent sense cap més esquiador a la muntanya. 


Des d'aquest punt ja es veu el Plà d'Aigüalluts (2010 mts.)


Forat d'Aigüalluts (2010 mts.), la part superior de l'Aneto no es veu, esta tapat pels núvols.