Tal com vàrem quedar el diumenge passat amb el Marc, de la botiga Ski&Mountain de Ribes de Freser, avui a les 7,30 del matí arribem a la botiga per recollir les noves pells de foca Pomoca 100% mohair, els esquís perfectament encerats i amb cantos que tallen com navalles, tot això per tenir el material en perfecte estat per la propera expedició (sortim en 13 dies).
El dia d'avui era per quedar-se a casa, ja que el pronòstic metereòlogic anuncia vents molt forts al Pirineu, però hem de provar tot el nou material. Primer busquem un lloc que quedi arrecerat del vent (evitar colls i carenes), decidim provar el bosc de Vallcèbollere a la Cerdanya Francesa però la por que teníem es confirma (està pelat de neu).
Segona opció, tirem direcció a Porte, quan arribem al Coll (1920 mts.) no fa falta ni sortir del cotxe, doncs el vent el mou com si estiguéssim al mig del mar. Decidim baixar al poble de Porte on el vent no té res a veure amb la potència del Coll, que bé, sortirem des del poble i ja veurem fins on arribem, al cap i a la fí, avui només es tracta de testar el material.
Sortim de la part inferior de l'estació de Porté-Puymorens (1625 mts.) i pugem per la pista tancada Camiral fins a arribar a la cruïlla, en el punt que agafem la pista de Le Retour, la qual ens deixa a l'aparcament superior de l'estació. Continuem pel vessant dret sense sortir a la carena, el vent cada cop és més fort, quan arribem al telecadira de La Vignole veiem que aquest està tancat per causa del fort vent.
Nosaltres continuem cap a la part superior, el vent cada cop és més fort i fins i tot una vegada aconsegueix tirar a terra a la Teresa, finalment arribem a la part superior de l'estació (2405 mts.) i la nostra agradable sorpresa és que tenim la caseta del pister oberta, entrem i almenys podem beure i menjar una mica (no havíem parat des que haviem sortit del cotxe), aprofitem per treure pells i apretar les botes.
Quan ho tenim tot, ens assegurem de tancar bé la porta i ens preparem per un gran descens, tota la part superior per nosaltres sols i a partir de la part intermèdia no hi ha quasi ningú, a mesura que baixes la neu és cada cop més primavera i fa que gaudim d'un dia que no donàvem ni un duro per ell i finalment hem pogut gaudir, ah, tot el material perfecte i a punt per l'expe, quins nervis.............
Desnivell: 920 mts.
Recorregut: 12,1 Km.
Horari: 3h, 19m.
A la part inferior es veu el poble de Porte, lloc on hem començat la sortida.
Passem al costat de la carretera que porta al Col de Porte (1920 mts.)
Per la linea blanca horitzontal que talla la muntanya del davant, varem acabar la sortida fa 15 dies amb el Xavi.
A mida que anem pujant, el vent incrementa la seva força.
Amb el zoom identifiquem el Pic de Trespunts (2624 mts.), cliqeu per veure sortida.
Continuem pujant amb el dia cada cop més tapat.
Al fons la Coma d'en Garcia.
Pic de les Valletes, Pic de la Mina.
Pic de la Mina (2683 mts.)
Contemplant un circ magnific del Pirineus Orientals.
Video de la pujada amb el vent.
Pic de les Valletes (2814 mts.)
La Teresa ben protegida pel torb d'avui.
Punta de la Vinyola.
La visió des de l'interior de la caseta del pister es aquesta: les cadires quasi es donaràn la volta.
4 comentaris:
És cert que la previsió era gairebé de "perdre el dia" i que contenta estic d'haver-te acompanyat, encara que el vent va ser molest de pujada, la baixada va ser genial.. i fins i tot va sortir el sol per acompanyar-nos.
Fins la propera.
kaixo zelan zaude sou uns maquinas soc el eduard bona nit i bona muntanya
vosaltres teniu dret a un premi...amb boira, amb sol, amb fred, amb torb... sempre al peu de la muntanya
Enhorabona
Raimón
Quina sort poder gaudir d'aquests paisatges, de les muntanyes que tenim i d'aquest "savoir-faire" però sobretot, quina sort passar un diumenge així... amb la companyia de ma mare!!!! ;)
Bastien et ònia, depuis le PLAT pays.
Publica un comentari a l'entrada