Era un mes de Desembre de l'any 1999, i amb l'amic Joan Carles Vizcaíno vàrem fer una travessa de tres dies per aquesta zona, on entre altres vàrem pujar: Tose de Pedourrés, Pic de Regalecio, Nérassol, Pic de la Cabaneta i Roc Méle, després vaig venir un parell de vegades més amb el Xavier Martí però la veritat és que ara feia molts anys que no venia, (aquest és l'ultim dia amb el Xavi), vàrem intentar el Nérassol però el mal temps ens va tirar enrere i vàrem acabar al Pic de la Mine.
Sortim amb la Teresa de l'aparcament que hi ha al costat del poble de l'Hospitalet-près l'Andorre (1430 mts.), també ens havia d'acompanyar la Marta però per motius professionals finalment no ha pogut estar amb nosaltres. Només creuar la carretera ja ens posem els esquís, cosa bastant difícil, ja que la cota de sortida és molt baixa. Anem seguint un tub molt gran de conducció d'aigua, ens hem de treure els esquís un petit tram de 20 metres i finalment ja sortim del bosc. La neu està una mica dura però hi ha uns centímetres de neu nova a la part superior, el que et permet pujar sense ganivetes aquest primer tram.
La traça està oberta fins a arribar a la desviació de la Vall de Siscar, nosaltres agafem a mà dreta direcció a la Vall d'Arques, aquí sí que hem d'obrir traça, tot i que aquest primer tram de franqueig, la neu està força dura i hem de posar ganivetes ( Marta, necessites les ganivetes!!). Hi ha molt bona innivació a la zona, tot i que pujant la neu estava encrostada, a la baixada ha transformat i ha quedat una neu primavera magnífica per la pràctica de l'esquí de muntanya.
A la cota 2000 entrem a la Jasse de Brougnic on veiem a la part superior el refugi, el qual vàrem dormir una nit amb el Vizca. Seguim fins al fons de la suau vall fins a situar-nos a la part superior de l'Etang de Pedourrés (2165 mts.) punt on girem a la dreta (Est) i per una rampa uniforme i un pel gelada (posem ganivetes per seguretat) arribem al cim de la Tose de Pedourrés (2468 mts.), el dia és magnífic, quasi sense vent amb molt de sol i la temperatura fresca.
Després de beure i menjar una mica, la feina de sempre: treure pells, apretar botes i iniciar el descens. La pala de baixada fins quasi l'Etang de Pedourrés és magnífica, 300 mts de desnivell fets especialment per descendre amb esquís, a sobre tenim la sort de trobar-la amb condicions, és a dir fons dur i a la part superior uns 5 cm. de neu nova. Uns metres abans d'arribar al llac, girem a mà esquerra per no haver de remar després i sempre per la part esquerra en el sentit de la baixada, continuem la baixada per una més que bona neu primavera.
Quan arribem a la cruïlla de la Vall de Siscar fem una petita parada aprofitant el bon dia a la zona i després de tants caps de setmana de temps no massa bo i amb força vent. Continuem la baixada fins a la cota 1505 mts. punt on ens hem de treure els esquís i continuar a peu fins a arribar al cotxe. Sortida de les que fan afició.
Desnivell: 1105 mts.
Recorregut: 14,2 Km.
Horari: 6h 23m.
Pujant al costat del tub de conducció d'aigua, a sota el poble de l'Hospitalet.
Bones traces a l'inici de la sortida que després desapareixen al continuar cap a la vall de Siscar.
Al fons, la Vall de Siscar, nosaltres girem a la dreta per anar a la Vall d'Arques.
Franquejant direcció al refugi de Brougnic (2096 mts.), a la part inferior es veu la Jasse de Pouzole.
A punt d'acabar el franqueig i entrar dins de la Vall d'Arques.
Al fons, l'Hospitalet-près l'Andorre, darrera el Pic de Querforc (2585 mts.)
Petit llac gelat (1985 mts.)
Passant pel costat del llac gelat, el coll que s'aprecia al fons és: Col de Puymorens (1920 mts.)
La Teresa millorant cada dia el seu estil.
Des de la Jasse de Brougnic, ja es veu la Tose de Pedourres (2468 mts.)
Pic de Mauses (2371 mts.), el refugi es veu a baix ben petit.
Amb el zoom, visió del refugi de Brougnic (2096 mts.), on varem dormir el Desembre de 1999 amb l'amic Joan Carles Vizcaíno.
Jasse de Brougnic (2030 mts.)
Arribant al peu de la Tose de Pedourres.
Pujant cap a la Tose amb el Étang de Pedourrés a sota nostre.
La Teresa arribant al cim.
Visió des del cim.
Panoràmica des del cim.
A la Tose de Pedourrés (2468 mts.)
Al mig de la pala central amb una bona neu, ideal per gaudir del descens.
Tot el que ens queda de baixada fins a arribar al Etang de Pedourrés (2165 mts.).
Per no remar en aquest tram, tens que baixar el més elevat possible pel costat esquerra (sentit baixada)
A la part central de la baixada, neu primavera excel.lent.
Des d'el Col de Puymorens (1920 mts.) la cara sud del Nérassol (2633 mts.) es veu perfecte.
Del mateix Col, es veu la part final del nostre itinerari d'avui.
2 comentaris:
Primer de tot agrair-te que obrissis la traça durant tot el dia, però... vaig pensar que seria una bona preparació per a l'expedició que t'espera aquesta Setmana Santa.
Evidentment una sortida per crear afició i jo diria que addicció.
Per cert, de part de Flopi de Bariloche(Argentina) agrair-te els teus comentaris sobre ella.
Fins aviat i esperant la propera.
Si el temps m'ho permet, intentaré fer-ho aquesta setmana.
Ja us explicaré.
Em facilita molt les coses, tenir un blog tan ben ressenyat.
Raimon del grup ski fecc
Publica un comentari a l'entrada