Un dia més, el mal temps està instal·lat al Pirineu, per això decidim amb l'Irene fer una excursió pel vessant nord de Montserrat que feia molt temps que teníem ganes de realitzar.
Sortim de l'aparcament del Monestir de Santa Cecília ( 690 mts.) i agafem el GR-4 amb molt bon estat, es un magnífic camí que franqueja tot el vessant nord de Montserrat passant per sota de grans pareds com la de l'Aeri, Diables i el mateix Cavall Bernat. El sender pel qual caminem es el Camí de l'Arrel i es molt agraït ja que es un puja -baixa molt senzill. Al arribar al Plà de la Trinitat ( 946 mts.) girem a la dreta i en aquest punt canvia totalment la vegetació, la roca, sembla una altre zona.
Desde aquest punt veiem l' Ermita de Sant Dimes ( L’ermita de Sant Dimes pertany a la zona de Tebaida, es troba just sobre el Monestir, al capdamunt de l’escala dreta que surt del jardí. També es coneix com l’ermita del Bon Lladre i del Castell, ja que va ser edificada aprofitant l’antic castell de Marro, que tenia dues torres i dos ponts mòbils. Sant Dimes estava formada per una capella amb un edifici annex on hi havia dues habitacions i al darrere una llar de foc. Amb el temps passà a tenir dos oratoris: el de Sant Bartomeu, construït al segle XVII i el de Sant Josep, edificat al segle XVIII fora del recinte. També s’hi aixecà un calvari a la part més alta. Al segle XVI, durant el temps de l’abat de Burgos, es destruí el castell i canvià l’advocació de l’ermita. Va ser destruïda el 1812 i restaurada quatre anys més tard fins que va ser definitivament abandonada l’any 1821. A finals del segle XIX es va reconstruir la capella i s’abandonà de nou fins a la dècada dels setanta en què va ser restaurada per G. Martí Sas.).
Nosaltres continuem direcció a l'Ermita de Sant Benet ( L’ermita de Sant Benet es troba al costat de l’ermita de Sant Joan, al costat de l’ermita de Sant Onofre. Fou durant molts anys l’habitatge del P. Vicari dels ermitans. Era l’habitatge adient per als ermitans vells, ja que es trobava molt pròxima al Monestir, més encara per l’escala dreta que surt del jardí del Monestir cap a l’ermita de la Santa Creu. Es va edificar amb la finalitat de permetre als pelegrins que no podien recórrer tot l’eremitori fer una estació de cinc visites en memòria de les cinc llagues del Redemptor i així guanyar les mateixes indulgències concedides als qui visitaven les dotze ermites. L’abat Pedro de Burgos la va erigir l’any 1536 i gairebé trenta anys més tard l’abat Garriga l’amplià bastint una capella dedicada a Santa Escolàstica. El 31 de juliol de 1812 va ser cremada per l’exèrcit francès, però quatre anys després va ser restaurada, va estar en ús fins al 1821, en què va ser abandonada. *Durant els anys trenta els poblats benedictins van reedificar la capella.)
I desde aquí comencem el descens per les Escales dels Pobres fins arribar al Monestir, seguim per la carretera fins creuar el peatge i a partir d'aquest punt podem caminar per un petit caminet a mà dreta de la carretera i axis arribem al punt de sortida el Monestir de Santa Cecília.
Desnivell: 430 mts.
Recorregut: 10,20 Km.
Horari: 4h 10m.
Les noves botes semirigides Salewa Rapace.
Pared de l'Aeri.
A l' esquerra el Cavall Bernat i al centre la Pared de Diables.
Cavall Bernat
Pared de Diables.
Sostre per on va la via GAM a Diables.
Pared de Diables.
Cavall Bernat.
Cavall Bernat.
D'esquerra a dreta: Cavall Bernat, Pared de Diables i Pared de l'Aeri.
Amb l'Irene al vessant nord de Montserrat.
L'Irene al camí de l'Arrel.
Impressionant vessant nord de Montserrat.
Ermita de Sant Dimes.
Ermita de Sant Benet.
Monestir de Montserrat vist desde prop de l'Ermita de Sant Benet.
