Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.
A les quatre de la matinada sona el despertador i poc abans de les cinc ja estem en marxa. Agafem el camí cap a la Renclusa i poc després agafem la desviació a l'esquerra cap al Forat d'Aigualluts. Travessem el Pla d'Aigualluts fins a l'estretament on comença la pujada, continuem amb les vambes fins a arribar a la cota 2090 on ja podem calçar esquís, amaguem les sabatilles i continuem.
Aquesta nit està gelant per sobre dels 2300 mts., quan deixem la Vall de Barrancs i agafem a la dreta direcció a la glacera de l'Aneto posem ganivetes. Arribar al plateau és feixuc, la neu està glaçada, jo m'estimo més pujar per les roques amb els esquís a les mans, el Juan Carlos puja amb les ganivetes, però patint força.
Un cop al plateau continuem amb ganivetes fins on comença la dura pujada, fem el franqueig a l'esquerra i quan comença el tram dret, jo m'estimo més posar grampons i guardar els esquís a la motxilla. A l'arribar a la cota 2700 torno a calçar els esquís, el pendent ja no és tan fort i el sol ja està escalfant la neu. Ens retrobem amb el Juan Carlos quan agafem la traça (3150 mts.) que puja des dels Portillons, continuem fins a l'avantcim on deixem els esquís.
Arribem al Pas de Mahoma, no hi ha ningú per travessar, ens posem els grampons i travessem el Pas, aquest any està molt fàcil amb la quantitat de neu que hi ha i el pas que han fet a la neu. Celebrem el cim, i la meva 58a ascensió el rei del Pirineu, unes quantes fotos i tornem a passar el Pas de Mahoma. Baixem fins on tenim els esquís i després de menjar i beure iniciem la baixada.
La primera part del descens la neu està una mica encrostada, has de girar amb suavitat per no encarrilar els esquís, però a partir de la cota 2900, trobem una magnífca neu primavera que ens fa gaudir moltíssim del descens. Quan arribem al franqueig a l'esquerra, mirem el tub que hi ha frontal, es veu amb condicions.
Baixada dreta, però amb neu perfecta, travessem el plateau i per la dreta baixem fins a la Vall de Barrancs, ara només ens queda baixar fins a la cota 2090 on hem deixat les sabatilles.
Bevem i mengem estirats a l'herba, fem el canvi de botes per sabatilles, ho carreguem tot a la motxilla i cap a baix, arribem a La Besurta amb els deures fets i de la bona feina feta.
Acabem aquesta temporada d'esquí de muntanya, tot i que es pot allargar com a mínim un parell de caps de setmana més, però diferents compromisos em fan inviable les sortides.
Desnivell: 1570 mts.
Recorregut: 17,4 Km.
Horari: 8h, 20m.
Els primers raigs de sol ja toquen a la Punta Oliveras (3298 mts.)
Cota 2095, punt on calcem esquís i guardem les sabatilles que farem servir per baixar fins al cotxe.
Uns metres més endavant, deixem el camí recte que va a Barrancs i nosaltres agafem a la dreta.
El Juan Carlos pujant amb ganivetes, arribant al plateau on la neu està duríssima.
Tota la glacera de l'Aneto davant nostre. Com sempre estem sols, no hi ha ningú per aquí.
Petita parada al sol.
Són les set del matí i els primers raigs de sol surten darrere la muntanya.
Mirada cap a la part superior de la muntanya, estem arribant als 3.000 metres.
Mirada enrere per veure tot el que ja hem pujat.
Calcem grampons per travessar el Pas de Mahoma, hi ha tanta neu que aquest any és molt fàcil.
El Juan Carlos al mig del Pas de Mahoma.
Últim tram abans d'arribar al cim de l'Aneto, la Verge del Pilar ja es pot veure.
Amb l'amic Juan Carlos Vizcaíno al cim de l'Aneto (3404 mts.)
La meva 58a ascensió a l'Aneto (3404 mts.), gràcies Teresa un any més pel dibuix.
"La Pilarica" al cim de l'Aneto.
Visió cap al Pic Corones al fons les Maladetes.
Vall de Corones, a la dreta la cresta d'Aragüells amb el Coll de Cregüenya.
Vall de Barrancs amb el Mulleres (3010 mts.) a la dreta.
Jo ja he passat el Pas de Mahoma, ara és el torn del Juan Carlos.
Baixo un tram i espero al Juan Carlos, bona neu primavera.
El Juan Carlos gaudint de la baixada.
Quina amplitud de vall.
Mireu qui vigila el descens del Juan Carlos, La Forcanada (2884 mts.)
Quina baixada..... Fins allà baix baixarem esquiant.
A l'arribar al plateau mirada enrere per veure el que hem baixat.
A l'arribar al Forat d'Aigualluts no ens podem d'estar de fotografiar l'Aneto, fa una hora estàvem al cim.
Des de la Besurta podem veure el cim de la Maladeta on encara es pot fer amb esquís.
1 comentari:
Increïble la quantitat de neu que hi ha aquest final de temporada. Felicitats a tots dos !
Publica un comentari a l'entrada