Itinerari marcat amb el rellotge Coros Vertix.
Estem mig endormiscats passades les 20 h, quan s'obre la porta del refugi, és un muntanyenc de Beasain que va a fer la volta al Vignemale (Oulettes de Gaube, Baysellance, Petit Vignemale, Bujaruelo), a l'estar aquesta part plena es quedarà a dormir a l'habitació del costat.
Poc abans de les quatre de la matinada ja ens llevem, preparem l'esmorzar i parlem amb el noi de Beasain, resulta que és amic de Pedro García, el nostre amic d'Ordizia. Ens acomiadem d'ell i sortim cap a dalt. Anem seguint el camí d'estiu perquè en aquesta primera part no hi ha ni gota de neu, a l'arribar a la cota 2415 i just on dies enrere ha caigut una allau, decidim posar-nos els grampons per què la neu està molt dura.
En aquest punt decideixo no continuar, encara no estic del tot recuperat i puc intuir (com així va ser després) que avui serà un dia complicat, un dia en què has d'estar al 100 x 100. Avui no pots fallar, la neu estarà dura on una relliscada pot tenir conseqüències fatals. A partir d'aquí us deixo el que ha escrit el Xavier Martí al Blog del Centre Excursionista de Caldes
Cecmo Alpí.
"El corredor pròpiament presenta un pendent continu d’uns 50 graus i en tot moment està força glaçat.
Quan porto uns dos terços del mateix començo a no notar els dits dels peus, que estan força freds, i per això decideixo augmentar el ritme per generar calor amb l’exercici. Començo a deixar en JC una mica enrere.
I sembla que funciona. Quan soc a tocar del coll de Lady Lister ja he restablert la circulació malgrat el fort vent que ens envolta des de la sortida del corredor. Segons el meteoblue marcava uns 40 km/h i uns -7 graus Celsius al cim. No sembla que s’hagin equivocat de gaire.
I així, després d’una breu i maca aresta de neu em trobo dalt del cim. Victòria tensa pensant en la desgrimpada que ens espera.
El vent i el fred són insuportables i no trobo aquí dalt cap recer, així que em torno cap al coll a esperar en JC, que el veig acabant la pala d’accés al coll.
Baixo i prop del coll trobo un racó rocós mig protegit en el vessant d’Ossoue. En pocs minuts arriba en JC , em deixa el seu plomes i li guardo la motxilla mentre ell puja i baixa del cim. Ens acomiadem i passo l’estona movent els dits dels peus i em poso unes manyoples més calentes.
Després d’uns minuts que se'm fan eterns apareix en JC ben content amb el cim a la butxaca. Em comenta que abans ha fet els darrers metres de la sortida del corredor una mica més a la dreta que jo i que la neu no estava tan dura allà. Decidim desgrimpar aquesta variant doncs.
Fem la baixada de la pala cimera i encetem junts la baixada del corredor.
L’ambient és molt vertical i més a la baixada, que tens la mirada dirigida cap a l’estimball.
La ‘seva’ variant resulta ser encara més dreta que la ‘meva’ i sí, realment tenia molt ambient. Em va agradar força malgrat la concentració intensa que estàvem aplicant.
Quasi al final del corredor m’avanço una mica, m’aturo per relaxar els bessons i encaro el ressalt final més a l’esquerra (en sentit de baixada) per veure si el pendent no és tan dret com a la pujada i … bingo! les rimaies eren més estretes i el pendent potser més suau, uns 55 graus o així.
Arribat a la base del ressalt trec per fi la càmera i puc fer algunes fotografies .
Buf ! Ha estat tot un festival de tècniques de progressió. Una digna manera de pujar i baixar la part final d’aquesta gran muntanya. Vaig resseguint la progressió d’en JC i li faig algunes fotos.
En Joan Carles progressa amb el seu ritme tranquil i molt segur. Evoluciona amb estil i veure’l moure’s dona confiança.
En pocs minuts ens reunim altra vegada i prosseguim avall. El corredor de la Moscowa, força més fàcil (40 graus i després 35 graus) està força gelat i no ens podem relaxar encara.
El resolem amb piolet-bastó i grampons amb tècnica de 10 puntes (pied a plat), la qual ens va molt bé per relaxar els nostres pobres bessons.
Durant la baixada em vaig anar trobant molt cansat i en JC em va animant. Sort del liofilitzat i el isostar calent que em prepara el Josep Maria quan arribem a la cabana.
Aquesta parada em va molt bé i així puc continuar els 9 km fins Bujaruelo."
Un cop arriben al refugi de Cerbillona, preparem les motxilles un altre cop i enfilem els més de nou kilòmetres fins a l'aparcament de Bujaruelo (1800 mts.)
Un bon plat combinat ens espera a Graus i passades l'una de la matinada arribo a casa, a veure com continua aquest hivern, esperem que nevi, si no, no ser que passarà amb l'esquí de muntanya.
Desnivell: 1540 mts. +
1970 mts. -
Recorregut: 16,4 Km.
Horari: 13h, 5m.
El Juan Carlos travessant una petita allau caiguda dies enrere.
El Xavi també es posa els grampons en aquest punt.
Estem a cota 2415 i en aquest punt decideixo no continuar, encara no estic recuperat i avui és un dia en què no pots fallar més amunt, com després podrem veure.
Els companys continuen, a mi m'espera una llarga baixada.
Es comença a fer de dia quan es van aproximant al plateau central.
Plateau central, una mena d'amfiteatre a 2730 mts.
Iniciant l'entrada al corredor de la Moskova.
Sortint de la part central de la Moskowa.
Inici de les màximes dificultats del dia. Tram de 60º amb neu molt dura. No pots fallar.........
Començant el tram cap a l'entrada del corredor sud-oest.
Tram de 60º, un cop superada la petita rimaia.
Mirada cap a dalt per veure el que continua.
Un cop al coll de Lady Lister (3200 mts.) a l'esquerra el Pic Clot de la Hount (3289 mts.) i a la dreta la Pique Longue de Vignemale (3298 mts.).
La mateixa imatge del mes de juny del 2019.
El Xavier Martí al cim del Cerbillona (3247 mts.)
Uns minuts més tard el Juan Carlos Vizcaíno al mateix cim.
Desgrimpant la part final del corredor (60 º).
Durant aquest tram de desgrimpada, exigia tal concentració que no es va fer cap foto.
Aquests són els dies on no pots fallar, una errada pot tenir conseqüències fatals.
Molt bona tècnica de desgrimpada.
Acaben de sortir del corredor de la Moskowa, les principals dificultats s'han acabat, però no es pot abaixar la guàrdia.
Jo al mateix temps ja estic arribant a baix.
Dins del cercle ja intueixo el refugi de Cerbillona (1800 mts.)
Amb el zoom els hi faig aquesta foto als companys.
Després de passar pel refugi i recollir tot el material, baixem cap al cotxe.
Una bona manera d'acabar la sortida, un bon plat combinat a Graus a les nou de la nit. Encara queden unes hores per arribar a casa.
1 comentari:
Va ser una sortida genial, sempre ajudat pels companys, que em va fer molta falta.
I les dos vivències del dia també molt ben documentades a la piulada.
La propera sortida tots al cim però, lliures ja dels virus i gaudint tots d’una bona activitat !
Publica un comentari a l'entrada