Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.
La idea inicial per aquests dies de Nadal, era anar a fer esquí de muntanya als Alps, però com que no hem trobat allotjament a la zona del Queyras vàrem canviar els plans. Fa més de set anys que el Xavier Martí tenia aquesta via en ment, la seva idea inicial era fer-la en solitari, però quan m'ho comenta d'anar-hi ho accepto immediatament.
Divendres 22/12 a la tarda em començo a trobar malament, la grip m'està afectant l'estómac i durant la nit trec tot el que tinc a dins. Passo una nit fatal i el dissabte al matí truco al Xavi per comentar-li que igual hem d'anul·lar la sortida. Al mateix temps el Juan Carlos Vizcaíno em truca i em comenta que s'apunta, tot i que el 3/01/2024 surt a guiar un grup cap a l'Aconcagua (6962 mts.) com acostuma a fer cada any per aquestes dates. Així perfecte, si jo no m'acabo de trobar del tot bé, ells dos podran pujar i així el Xavier no ha d'anar en solitari.
Dimecres 27/12 a la tarda sortim cap a Torla on passarem la nit, jo encara no estic massa fi, tinc l'estómac encara una mica regirat...... Dormim al refugi Lucien Briet de Torla, força bé.
Dijous 28/12 abans de les deu del matí ja estem a l'aparcament de Bujaruelo (1330 mts.), acabem de preparar les motxilles i sortim. Travessem el riu Ara pel seu pont romànic i agafem el GR-11 que aquesta primera part va paral·lel al riu Ara. Quan portem quasi dos kilòmetres sortim a la pista que ve de Bujaruelo i per aquí mateix continuem fins al refugi de pastors Vado d'Ordiso (1580 mts.) on per primera vegada tenim la visió del corredor de la Moskowa davant nostre. Tot i que ens ho imaginàvem, no esperàvem tan poca neu (és un cim de més de 3200 mts.) al massís del Vignemale.
Pugem a un petit coll i després el camí continua al costat mateix de l'Ara. Iniciem l'última pujada molt progressiva fins a arribar a un punt on ja veiem el refugi. Uns metres de descens i assolim el refugi de Cerbillona (1800 mts.) on passarem la nit.
És un petit refugi lliure, amb dues habitacions, una d'elles sense porta. Després de preparar totes les coses a dins del refugi, el Juan Carlos i jo marxem a veure l'inici del camí per a l'endemà. Tot el que puguem veure ara de dia molt millor que demà a la matinada.
Desnivell: 540 mts.
Recorregut: 8,8 Km.
Horari: 2h, 45m.
Un cafè amb llet a Torla abans de començar la jornada.
Aparcament de Bujaruelo (1330 mts.)
Refugi i càmping de Bujaruelo, actualment tancat (obren a partir d'abril-2024.)
Pont romànic del segle XIII sobre el riu Ara.
Pico Otal (2705 mts.)
Anant cap al refugi del Vado d'Ordiso.
El Xavi amb el Mondarruego (2845 mts.) al fons.
Primera visió de la cara sud del Cerbillona amb l'itinerari de demà. La paret està molt seca.
Arribant al refugi del Vado d'Ordiso (1580 mts.)
Sortint del refugi ens trobem aquesta pujada que ens deixa a dalt d'un petit coll.
Els dos magnífics amb el Cerbillona (3247 mts.) al fons.
Ja podem veure el refugi de Cerbillona (1800 mts.)
Arribant al refugi amb un dia una mica rúfol, però sense ni gota de vent.
Trenta-nou anys d'amistat amb el Xavier Martí (quantes històries.....)
Un petit descans abans de començar a muntar el campament.
El Juan Carlos i jo sortim a buscar la pujada per a l'endemà. Tot el que puguis veure de dia millor.
Últimes llums al refugi de Cerbillona (1800 mts.)
Falten uns minuts per les 19 h. Moment d'anar al sac de dormir i descansar per d'aquí a unes hores.
El Juan Carlos vol provar el seu nou sac de dormir i comença la nit al carrer (després entrarà al refugi amb nosaltres.)
1 comentari:
Doncs sí, trenta-nou anys d'amistat donen per molt.
Molt ben documentada aquesta part de la sortida.
Mai havia recorregut la vall del riu Ara i ha valgut molt la pena, i més quan vas ben acompanyat.
Les fotos que vares fer capten l'ambient de la vall en aquesta època.
L'hivern acaba de començar. A veure que li podem treure de bò
Publica un comentari a l'entrada