54ª ascensió a l'Aneto (3404 mts.).

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.

Quan vàrem sortir fa un parell de setmanes amb la Teresa i el David al Pic de la Mine, vam quedar de sortir aquesta setmana a fer l'Aneto amb esquís, tot i estar tallada la carretera de pujada (a partir de Campo). Finalment, la Teresa no ens pot acompanyar i pugem el David i jo. Hem de pujar per Pont de Suert i cap a Castejon de Sos.

Arribem a la Besurta (1900 mts.) passades les nou de la nit, es nota el tall de carretera, hi ha molta menys gent que en una temporada normal. Sopem una mica i a les deu ja estem estirats, costa dormir a aquesta hora i amb la llum exterior que  hi ha encara més.

Això si, el despertador sona a les tres en punt, la rutina de sempre, recollir tot el cotxe, esmorzar una mica, carregar la motxilla i uns minuts abans de les quatre ja estem en moviment. Hi ha gent que encara s'ha aixecat abans i ja van davant nostre, però no ens preocupa gens per què ells pujaran per la Renclusa i nosaltres per Aigualluts.

Fa una hora que hem deixat el cotxe quan deixem el Pla d'Aigualluts i després de la primera rampa amb neu, deixem amagades les sabatilles i posem pells als esquís, estem a cota 2090 mts., de moment tot perfecte. A l'arribar a la cota 2290 mts. deixem la traça per on anem que ens portaria a l'Estany de Barrancs i girem a la dreta per agafar la pujada directa d'Aigualluts, són més de 1100 mts. de desnivell fins al cim.

Fins aquí hem pujat bé sense ganivetes, però a la cota 2500 parem a posar-les, sempre pujarem millor. Anem pujant evidentment sense veure a ningú, poc abans d'arribar al Coll de Corones (3196 mts.) agafem a l'esquerra i així guanyem uns metres, en aquest punt agafem la traça d'esquí que puja de La Renclusa, encara no puja ningú. Uns metres per sota de l'inici del Pas de Mahoma deixem els esquís i amb els grampons pugem els últims metres. A l'arribar al Pas de Mahoma veiem que no ens fan falta i els deixem amb els pals d'esquí.

Travessem el Pas de Mahoma i assolim el cim de l'Aneto (3404 mts.) amb una temperatura espectacular i sense vent. És la meva 54ª ascensió, estic molt content per què hem pujat molt bé amb el David. Després de les fotos al cim, tornem on hem deixat els grampons abans que comenci a arribar la gent que puja de la Renclusa, arribem on hem deixat els esquís, són poc més de les deu del matí, ens ho prenem amb calma i així el sol farà la seva feina amb la neu.

Després de recollir-ho tot iniciem la baixada, a la part superior encara una mica dura, però no volem trobar la neu inferior malament. A partir de la cota 3250 la neu ja està millor, encara que com que no ha fet fred durant la nit, està una mica pesada en aquest tram central, però a partir de 2700 mts. la neu agafa aquest color marronós tan característic que és una delícia d'esquiar, perquè a sota hi ha una bona base.

Arribem a cota 2090 on aquesta matinada hem canviat les sabatilles per les botes, ara fem al contrari i a l'arribar al Pla d'Aigïalluts fem una bona parada. Aquí coincidim amb l'amic Xavier Saleta del blog Aire de Muntanyes, ens saludem i ens fem una foto (a veure si me la pots enviar), poc després continuem la baixada fins al cotxe on també coincidim amb Francesc Belart (Belart Arquitectes).

Gran sortida i possiblement final de temporada d'esquí de muntanya 2021-2022...........

Desnivell: 1590 mts.

Recorregut: 18,7 Km.

Horari: 7h, 53m.

A cota 2090 ja calcem esquís, són poc més de les cinc de la matinada.

Cel seré i sense ni fred ni vent.

1100 mts. de desnivell encara queden fins al cim de l'Aneto.

Les primeres llums del dia.

Just en el punt que franquegem a l'esquerra (2490 mts.)

Els primers raigs de sol a la glacera de l'Aneto, a la dreta La Forcanada (2884 mts.)

A poc a poc anem guanyant metres, pujar per aquí té l'avantatge que és progressiva.

Mirada cap amunt per veure el que ens falta.

Mirada enrere per veure d'on venim.

En primer terme el Pic de Corones (3297 mts.)

Arribant al Coll de Corones (3196 mts.)

Al fons la Maladeta, encara no puja ningú des de La Renclusa.

Últims metres de pujada, a la dreta la Punta Oliveras (3298 mts.)

El David a meitat del Pas de Mahoma.

Des del mateix Pas de Mahoma, la vista cap a Barrancs.

Últims metres abans d'assolir el cim més alt del Pirineu.

Molt content i amb un dia magnífic al cim de l'Aneto (3404 mts.)

Amb el David al cim, quin dia rodó ens ha sortit.

Gràcies Teresa un any més pel dibuix de la 54ª ascensió a l'Aneto.

Vista cap al Vallibierna (3059 mts.)

Neu primavera de molt bon esquiar.

Estem esquiant a cota 2560 mts.

Com ens agrada aquesta baixada fins a Aigualluts.

Són poc més de les onze del matí quan passem per aquí, hora perfecte per trobar bona neu. 

David, que curta s'ha fet la baixada, oi.....

Ens acabem de creuar en gent que estava pujant ara...........

El David amb cara de gaudir del descens.

Mirada enrere per veure els més de 1100 mts. de desnivell que acabem de baixar.

Cota 2090, punt on traiem els esquís i canviem les botes per les sabatilles que hem amagat al pujar.

El Pla d'Aigualluts amb l'Aneto al fons, quin paisatge.

La primavera ha arribat amb força a la Vall d'Aigualluts.

A l'esquerra Pic d'Aigualluts (2712 mts.), núvols de tempesta s'acosten, a nosaltres no ens agafen.