Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.
Un any, vuit mesos i dotze dies després d'aquella última sortida amb esquís a Carançà em torno a calçar uns esquís de muntanya, quant temps. Des de l'any 1987 que estava fent el servei militar, mai havia estat més de cinc mesos sense calçar esquís.
Amb la Irene pugem fins a l'aparcament superior de l'estació de Vallter 2000 (2150 mts.), encara tancada, però per la quantitat de cotxes que hi ha sembla que estigui oberta i a plena capacitat. Actualment no hi han masses llocs al Pirineu Oriental on puguis sortir des del cotxe amb els esquís als peus.
Inicio la pujada per la pista de Xemeneies fins al final del remuntador, a la canal de xemeneies hi ha molta gent pujant, en canvi a la dreta, direcció al Pic de la Dona no hi ha ningú, evidentment cap aquí que vaig.
La neu està molt millor del que em pensava i només poso ganivetes l'últim tram abans d'arribar al cim, però es podia pujar sense elles. Arribo al Pic de la Dona (2702 mts.) i cosa estranya aquí dalt, la neu no ha transformat ni ha sortit volant amb el vent que fa moltes vegades aquí dalt.
Una mirada de 360º em fa decidir d'anar cap al Pic de la Serra Gallinera on no es veu ningú, tothom marxa cap al Bastiments i Bacivers (que encara es veu una mica pelat). Trobo per dalt de la carena una neu pols que em fa gaudir d'això més. Avui és un dia de recuperar sensacions amb els esquís i per això desisteixo de baixar per la canal nord direcció al pla de Bacivers.
Arribo al Pic de la Serra Gallinera (2663 mts.), d'ençà que he sortit del Pic de la Dona fins aquí no he trobat ningú, després de fer les fotos al cim arriben un parell de nois que pugen del Coll de Pal i em diuen la bona neu que han trobat al bosc, m'acomiado d'ells i en primer terme agafo el mateix camí de l'anada, després franquejo per sota el Pic de la Dona i em col·loco a la part superior de la canal de Xemeneies, per un moment estic pensant en baixar cap al cotxe, però amb el bon dia que fa i la quantitat de neu que hi ha a l'aresta (no gel com quasi sempre) decideixo continuar.
Vaig per l'aresta direcció al Coll de la Geganta (2611 mts.) un cop el passo, continuo la pujada fins al Pas del Bou (2685 mts.) on em preparo per efectuar el primer descens amb esquís des de fa molt temps. La baixada és dreta, però la conec força bé i la neu sembla que està en condicions. Els primers girs sempre són els que més costen, però en veure que encara em recordo d'esquiar, la resta és gaudir de la baixada fins a la part superior de l'estació: Marmotes (2495 mts.).
Ara només em queda gaudir de la baixada per les pistes tancades de l'estació, vigilant de no agafar cap placa de gel, un cop a baix, una persona crida el meu nom, és el Pol (el nebot de la Carme), quan estem parlant, tornen a cridar el meu nom, és la Rosa Salas (des del primer viatge a Noruega, Abril-2017 que no ens veiem) ens fem una foto tots tres i quedem en veure'ns un dia d'aquests.
Gran sortida d'esquí de muntanya per ser 20 de novembre, ànims a tots els que aquests quasi dos anys d'inactivitat obligada per culpa de la pandèmia us ha fet deixar una mica de costat l'esquí de muntanya, a SORTIR.........
Desnivell: 920 mts.
Recorregut: 13,1 Km.
Horari: 4h, 2m.
Amb la Irene a la sortida de l'aparcament superior de Vallter 2000 (2150 mts.)
Pujant puc veure a la meva esquerra la cara nord del Gra de Fajol (2714 mts.)
Pujant per Xemeneies.
Giro a la dreta direcció al Pic de la Dona.
Mirada enrere per veure al fons els dos Gra de Fajol.
Aquesta foto la vaig fer més tard des de l'aresta, es pot veure per on estic pujant al Pic de la Dona.
Primer cim de la temporada d'esquí de muntanya 2021-2022.
Al cim del Pic de la Dona (2702 mts.)
Panoràmica des del mateix cim.
Vista cap al Pic de Bacivers (2844 mts.)
Gra de Fajol (2714 mts.) a la dreta el Coll de la Marrana (2525 mts.)
Des del Pic de la Dona puc veure perfectament el massís del Canigó.
Al fons de la vall el poble francès de Mantet.
Al fons el Pic de la Serra Gallinera (2663 mts.), cap allà vaig.
Panoràmica al costat del cim.
Al cim de la Serra Gallinera (2663 mts.)
La neu s'ha conservat molt bé en aquesta part.
Just davant tinc el Pic Redoun i el Pic Gallinàs.
Amb el zoom, a la dreta el Petit Péric (2690 mts.), a l'esquerra el Pic Peric al Capcir francès.
El Carlit (2921 mts.) el cim més alt dels Pirineus Orientals.
Torno per les meves traces direcció al Coll de la Geganta.
Tota l'aresta a seguir direcció al Bastiments.
Vista cap a l'estació de Vallter 2000.
Per sort no ha ventat per aquí i hi ha força neu per l'aresta.
A punt d'iniciar la baixada cap a Marmotes.
Començo la baixada, primers girs des de fa molt temps.
A meitat de la baixada, miro enrere per veure per on he baixat (encara recordo esquiar).
I el que em falta per arribar a Marmotes.
Un cop a Marmotes miro per veure per on he baixat.
A la part inferior de l'estació coincideixo amb el Pol i la Rosa Salas.
1 comentari:
doncs sí: Ja toca anar deixant enrere els foscos temps de la pandèmia i anar recuperant les bones sensacions sobre les fustes.
I això de tirar cap on no va ningú i tenir una mica de solitud a la muntanya és marca de la casa. No ho sap fer tothom.
És agradable també veure cares conegudes a la teva piulada i saber que segueixen sortint a la neu.
Felicitats per la sortida i tant de bò en poguem fer alguna aviat plegats
Publica un comentari a l'entrada