Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.
Després de la magnífica sortida de la setmana passada al Pic d'Alba, volem provar sort aquesta setmana al Pico de los Veteranos (3125 mts.) i Pico de los Gemelos (3160 mts.).
Conduïm divendres tarda-nit fins a San Juan de Plan on agafem la pista (10 kilòmetres) en molt bon estat aquest any fins a les Granges de Viadòs (1700 mts) on passarem la nit, amb les últimes llums del dia ens adonem que ha nevat aquesta tarda a partir de 2900 mts. i està tot força enfarinat, estarà l'aresta amb molta neu? Ens causarà problemes demà?, són preguntes que em faig abans de quedar-me adormit.
Cinc del matí, sona el despertador, el mateix ritual de les últimes quatre setmanes, guarda màrfegues, recull el sac, deixa el cotxe arreglat, prepara esmorzar i comença a caminar.
Passen pocs minuts de les sis del matí quan ja estem en marxa, agafem el GR-11 que va cap al Puerto de Chistau (2577 mts.), el camí es molt agradable i de fàcil caminar. Arribem a la Pleta de Añes Cruces (2050 mts.) on un parell de ponts amb troncs de fusta ens permeten travessar el riu un parell de vegades. Ara el camí comença a guanyar inclinació i trobem uns forts pendents fins a arribar a la cota 2300 on el pendent ja no és tan fort i et permet arribar amb comoditat al Puerto de Chistau (2577 mts.) on fem una petita parada.
En aquest punt deixem el GR-11 que segueix cap a Estós, nosaltres girem a la dreta (nord) i seguint les fites agafem una dura rampa però que fent ziga-zagues es puja força bé, travessem un parell de congestes de neu força estovada pel sol. Pugem un tram de tartera de roca molt fosca fins a situar-nos a la mateixa aresta (2900 mts.) i iniciem la pujada, quan arribem a les dificultats de roca (II-) guardem els pals a la motxilla. La pujada és fàcil però força aèria, es van alternant els trams més verticals amb altres més planers però amb caiguda pels dos vessants. Arribem a la Punta Blanca (3114 mts.) on podem veure que la neu ha agafat més, fem una travessa horitzontal i grimpem els últims metres fins al cim del Pic de Los Veteranos (3125 mts.).
Falten uns minuts per les dotze del migdia i el temps està canviant, pugen força núvols i han pronosticat tempestes per les dues (al final van arribar més tard), no ens la volem jugar i que ens enganxi la tempesta al mig de l'aresta per tant decidim girar cua i tornar per on hem pujat, deixem el Pico de los Gemelos (3160 mts.) per un altre dia. No ens entretenim massa temps al cim i iniciem la desgrimpada amb molt de compte, hi ha neu a la roca i això et fa extremar la vigilància al màxim. Anem molt concentrats i baixem molt bé, sense cap problema. Passem pel Puerto de Chistau i continuem fins a la Pleta de Añes Cruces (2050 mts.) on fem una parada per refrescar-nos al riu i aprofitem per beure i menjar una mica.
Ara només ens queda que gaudir d'un meravellós descens fins a les Granges de Viadòs (1700 mts.) on arribem contents de la feina realitzada i de la decisió pressa tot i que de moment no ha plogut gens (com a minin aquí baix).
Ara a seguir preparant "sortides a muntanya" a veure si aconseguim que la Carme pugui acabar els seus 212 tresmils del Pirineu.
Desnivell: 1620 mts.
Recorregut: 20, 6 Km.
Horari: 9h, 58m.
Granges de Viadòs (1700 mts.)
Nosaltres hem d'anar cap al Puerto de Chistau, després ja deixem el GR-11.
Que lluny que es veuen els dos tresmils.
Amb el zoom podem apreciar una enfarinada que va fer el divendres tarda a cota 2900.
Tot està molt verd per l'època de l'any que ens trobem.
Aigua per a tot arreu.
La Pleta de Añes Cruces (2050 mts.)
Travessem el Riu Zinqueta.
La fusta està molt mullada i hem d'anar amb compte a no relliscar.
El sol ja comença a tocar en aquesta part del Pirineu.
I al fons ja podem veure el Puerto de Chistau (2577 mts.)
Arribant al Puerto de Chistau (2577 mts.) amb la Punta Ixabre (2701 mts.) al fons.
Des del mateix coll, al fons veiem el Pico de los Veteranos (3125 mts.)
Vista cap a la Vall d'Estos, a l'esquerra Gias, Clarabides, al fons: Alba, Maldito.
El camí a partir del Puerto està ben fitat.
Encara trobem alguna congesta de neu.
Es puja amb comoditat i seguretat, per si feia falta, els grampons a la motxilla.
Arribant a la part superior de la tartera.
Tota l'aresta que ens queda per arribar al Pico de Los Veteranos.
Iniciem l'aresta, al final de la neu comença la part més difícil (II-)
En aquest punt guardem els pals a la motxilla.
La part superior d'aquesta primera part.
Hem passat aquest primer punt més dret, ara l'aresta perd inclinació.
I tot el que ens queda per arribar a l'aresta plana, encara ens falta pel cim.
A poc a poc anem guanyant metres.
L'Estany del Pico Royo (2780 mts.) encara a mitja descongelació.
Tram fàcil però molt aeri.
Al fons ja veiem el nostre objectiu.
Mirant a l'oest podem veure (dins del requadre) les Granges de Viadòs (1700 mts.) on hem començat aquest matí.
Seguim grimpant, com ens agrada grimpar.
Arribem al tram d'aresta plana, a l'esquerra el Pico de los Veteranos, a la dreta Los Gemelos.
La nevada d'ahir tarda ha deixat la roca enfarinada.
En compte es passa bé, però no et pots relaxar ni un minut.
La Teresa arribant al cim i els núvols pugem cap a nosaltres.
En aquest moment arribo al cim.
La continuació cap al Pic de Los Gemelos, quedarà per un altre dia.
Al cim del Pico de Los Veteranos (3125 mts.)
La boira i els núvols que sembla ens volen atrapar.
Desgrimpant amb compte el que hem pujat fa una estona.
Per moments la visibilitat és dolenta.
Passos molt aeris amb molta caiguda pels dos vessants.
Desgrimpant un dels últims metres de l'aresta (II-)
Arribant al Puerto de Chistau (2577 mts.)
És l'hora de la parada per beure i menjar a l'herba i refrescar-nos al riu.
1 comentari:
Espero llegir en la pròxima sortida, que al final tindrem festa , veritat Carme?
TT
Publica un comentari a l'entrada