Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.
Mapa IGN 1:25.000
Uns mesos enrere la Teresa em va comentar si l'acompanyaria a fer els 125 tresmils principals del Pirineu, després de pensar i donar moltes voltes a la pregunta (jajaja) li vaig dir que sí. Això també m'ha servit a mi per posar-me al dia amb els tresmils. Quan jo vaig acabar els 212 tresmils a l'octubre del 2011 aquests eren els reconeguts per la UIAA (Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme) amb un treball dirigit per Juan Buyse. Aquesta llista com jo mateix vaig poder comprovar en algun cim no era correcte per no donar tots els condicionants per ser considerat cim de tresmil metres (Figurar en algun mapa o guia, tenir nom que permeti la seva identificació, entre el cim i la base de les seves arestes ha de tenir com a mínim 10 metres de desnivell). En aquesta última actualització de l'any 2015 la UIAA gràcies a un grup anomenat Los Cazafantasmas 3000 dona una nova llista: 125 cims principals i 92 secundaris, han desaparegut 11 cims i s'han afegit 16 cims nous fent un total de 217 tresmils. Ja se m'ha girat feina. Amb els que he fet aquest cap de setmana porto 396 cims amb repeticions i d'aquests 16 nous em falten 12 per pujar.
6 dies després d'haver deixat Cap de Long (2150 mts.) amb la Carme i la Irene torno a estar aquí però ara amb la Teresa. La idea és mirar de fer el Pic d'Estaragne (3006 mts.) el Pic de Campbieil (3173 mts) i el Pic de la Lentilla (3157 mts.) aquest últim és un dels nous tresmils de la revisió del 2015. Quan vaig acompanyar a la Carme a aquesta zona ja el van pujar per si algun dia es considerava tresmil.
Sortim d'un aparcament (2090 mts.) unes corbes per sota del Cap de Long i seguim la carretera D 929 uns 600 metres fins a agafar la desviació a la dreta i entrar a la Vall de l'Estaragne. Aquesta primera part el camí és planer però quan arribem a la cota 2200, el sender comença a guanyar inclinació fins al plateau a 2400 mts. Aquí puc fotografiar una marmota i alguns isards, seguim per la part dreta de la vall i a l'arribar al fons tornem a pujar amb ganes, ara ja no afluixarà fins a assolir el cim.
El camí sembla que vagi cap al Col d'Estaragne però a l'arribar a la cota 2600 gira a l'esquerra (sentit ascendent) i després de franquejar aquesta part, iniciem la pujada final al cim on ja ens trobem les primeres neus noves de la temporàda 2019-2020. 2 hores i 20 minuts després de sortir del cotxe assolim el cim de l'Estaragne (3006 mts.), el vent bufa una mica per tant, dues fotos i iniciem el descens per l'altre vessant. La primera part has de vigilar una mica després ja és camí, baixem fins a la cota 2940 per després començar a pujar, a prop del cim hi han unes rampes llises que s'han de passar amb compte, nosaltres grimpem una mica a la dreta per roca descomposta i no ser que és millor ......
Arribem a la part més alta del Pic de Campbieil (3173 mts.) i igual que l'anterior continuem sense parar fins al següent on ja pararem. Sortim del cim i baixem a una depressió 3140 per terreny fàcil assolir el tercer tresmil del dia: Pic de la Lentilla (3157 mts.), aquí ens posem el Gore-Tex i aprofitem per menjar i beure una mica. Iniciem la baixada fins a la Hourquette de Cap de Long (2902 mts.) i sense perdre massa alçada franquegem fins a situar-nos a la vertical (2870 mts.) del cim del Pic Maou (3074 mts.) per veure si el podem pujar. Hi han uns núvols molt negres a prop nostre i això ens fa continuar el descens i deixar aquest cim per un altre dia.
Ara només ens queda agafar el camí que baixa fins a Cap de Long i després continuar pel camí que el franqueja realitzant un puja-baixa d'allò més entretingut i així arribar al cotxe, finalment no ens hem mullat. Bona sortida per posar en forma (estava força bé) a la Teresa després de les seves vacances per l'altre hemisferi.
Desnivell: 1430 mts.
Recorregut: 15,2 Km.
Horari: 8h 34m.
Deixem la carretera D 929 per entrar a la Vall d'Estaragne (2080 mts.)
Aquesta primera part és suau.
Comencem les rampes, ara de moment per herba.
Aquí podem veure l'itinerari fins al cim de l'Estaragne (3006 mts.)
Marmota mimetitzada al seu entorn.
Isards corrent pel Parc Nacional del Neouvielle.
El camí està molt ben marcat.
Tot el que puc veure per la part superior.
I tot el que portem des del fons de la vall.
La terra està força humida de les pluges i nevada d'aquesta setmana.
Primeres petjades a la neu recent de la temporada 2019-2020.
Arribant al plateau sota el cim.
Arribant al cim podem veure el Midi de Bigorre (2877 mts.)
Des del mateix cim podem veure cap on hem d'anar: Campbieil (3173 mts.)
Massís de la Munia (3133 mts.)
Al cim de l'Estaragne (3006 mts.)
La continuació cap al Pic de Campbieil.
D'esquerra a dreta: Pic Badet (3160 mts.), Agulla Badet (3135 mts.) i Pic Long (3192 mts.)
Baixant de l'Estaragne (3006 mts.)
Pujant cap al Campbieil, al fons el Cap de Long.
Arribant a l'aresta final.
Les plaques llises s'han de passar amb compte.
Roca delicada ben a prop del cim.
La mateixa foto anterior des de la part superior.
Ja hem passat el tram més delicat, de l'Estaragne venim.
Ja puc veure la fita cimera.
Arribant al cim del Campbieil.
Pic Long, Badet i Maou.
Al cim del Campbieil (3173 mts.)
Iniciant la baixada, al fons a l'esquerra podem veure el Pic de la Lentilla.
L'estació d'esquí de Piau Engaly.
Pic de la Lentilla (3157 mts.)
Baixant cap a l'Hourquette de Cap de Long (2902 mts.)
Aigua transparent que va directa a l'embassament de Cap de Long.
Que estaré fotografiant?
Aquesta és la foto que estic fent a l'anterior: Aresta Ferbos al Pic de Trois Conseillers.
1 comentari:
Moltes gràcies per no pensar-ho massa ni donar-li moltes voltes a la meva proposta...crec que per aquí algú també tènia una excusa....
Anem per feina.
TT
Publica un comentari a l'entrada