dimecres, 17 d’abril del 2019

Geitgaljetind (1085 mts.) el Rei de Lofoten.


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Mapa Nordeca Svolvaer 1:50:000


Ja fa dies que anem seguint la previsió meteorològica, avui en principi ha de ser el millor dia de tots els que estem a Lofoten i l'hem reservat per fer el cim estrella d'aquesta sortida. Efectivament, només llevar-nos al matí podem veure el dia magnífic que fa.
 Aparquem el cotxe a Veistoa en un petit aparcament que hi ha just al costat mateix del mar, avui sí que comencem amb els esquís a la motxilla perquè hem de caminar uns metres per la carretera i després pujar per un carrer fins al costat de l'última casa on ja podem calçar esquís.
Anem seguint un petit camí amb il.luminació artificial (a l'hivern quan tot el dia és fosc, la gent ve a fer esquí de fons per aquest circuit) fins al fons de la vall on el pendent comença a guanyar metres.
Aquí decidim portar els esquís a la motxilla i posar grampons, aquesta nit ha gelat i la neu està molt dura. Després d'un primer tram força dret, iniciem un franqueig a l'esquerra per situar-nos al mig de la vall. Quan el pendent decreix aprofitem per guardar els grampons i tornar a posar esquís.
 Aquesta temporada,  no ser si per les inusuals altes temperatures o que,  però un altre cop torno a estar amb mal al coll i refredat. Ja ho portava al venir aquí, però avui no em trobo gens bé, seguim pujant però en veure que no recupero decideixo parar al coll (890 mts.) i esperar-los per fer junts la baixada pel magnífic corredor de la cara sud.
El David i el Xavi continuen amb els esquís un tram més i sota la pala cimera, canvien els esquís pels grampons i piolet. Pugen per un pendent de 45 graus amb uns bons graons fets per pujar i baixar amb més seguretat, assoleixen el Geitgaljetind (1085 mts.) unes fotos i cap abaix amb molt de compte, desgrimpant el que han pujat fa una estona.
Ens tornem a trobar tots tres al coll i iniciem el que per mi ha estat un dels millors descensos de tota la meva vida. La neu, poder no era la millor (primavera amb força banyeres però que es deixava esquiar molt bé) però iniciar el corredor estret a la part superior amb una mitja de 35 o 40 graus, de 900 metres de desnivell i al final de tot veure el mar, no te preu. Un cop baixem els primers 300 metres, el corredor s'eixampla, però el pendent continua igual de dret.
 Els últims 200 metres els fem entremig de bedolls i així arribem fins al mateix mar. Fem una petita parada i agafem aigua d'un petit riu al costat nostre, caminem uns metres i arribem a un altra pista nòrdica que va paral·lela al mar, anem sense pells i amb les taloneres deixades anar, un parell de kilòmetres així i arribem al punt final de la sortida d'avui, ara només ens queda fer autostop i anar a recollir el nostre cotxe al punt de sortida.


Desnivell: 1095 mts.

Recorregut: 10,2 Km.

Horari: 6h, 29m.




Iniciem la sortida per la cara nord.


Els que van davant porten els esquís a l'esquena, nosaltres aguantem una estona més.


Quan la cosa s'inclina, grampons als peus.


Bona traça marcada.


A partir d'aquest punt ja podem calçar esquís.


El dia és radiant, ni un núvol, ni gota de vent.


El fiord Austnet a sota nostra.


Aquest tram fins al coll, la pujada és suau.


El sol ja ens comença a tocar.


Ja podem veure la piràmide gelada del cim.


Amb el zoom millor, podem veure una cordada a la meitat de la via.


El David al coll, 900 metres per sobre del mar.


Pujant fins on ens deixant els esquís, la resta piolet i grampons.


Inici del tram amb piolet i grampons, una cordada esta baixant del cim.


Al cim del Geitgaljetint (1085 mts.)


Vista al fiord des del mateix cim.


Baixant amb compte.


Arribant al plateau del coll (900 mts.)


La Punta dels Italians.


Traces per tot arreu, l'estabilitat de la neu està garantida.


Inici del corredor sud, 40º


Primers girs.


Corredor encaixonat.


Al mar el tenim 850 metres per sota nostra.


I baixa que baixa.



Sortim de  la part més estreta però segueix dret.


El David es comença a divertir.


Petit descans, les cames es carreguen força.


Fins al mar podem esquiar avui.


Ara a gaudir de la neu primavera.


Mirada enrere per veure el corredor que acabem de baixar però encara falta.


Amb el zoom podem veure dues persones baixant per on hem baixat fa una estona nosaltres.



La pagina del llibre de Thorbjørn Enevold on descriu aquesta baixada.


El Xavi arribant al mar esquiant.


Des del mateix mar, ens girem i amb el zoom podem veure això.


Només ens queda tornar a la civilització per aquesta pista de fons.


Quan tornem en cotxe a Kabelvåg, podem veure des de la carretera la canal que acabem de baixar amb esquís.