Garmo Blanco (2962 mts.) des del Balneàri de Panticosa.

Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.

Mapa Alpina 1:25.000.

Després de baixar del Peña Telera i tornar la clau de la barrera a l'oficina d'informació de Biescas, agafem el cotxe i pugem al Balneari de Panticosa, sopem ben d'hora i a les 21h. ja estem dormint.

4.45, sona el despertador, amunt i a 2/4 de 6 ja estem en ruta. Sortim del Balneari (1636 mts.) i agafem el GR-11 direcció al Refugi de Bachimaña, aquesta primera part pugem per petits camins molts d'ells picats al mig de la roca, trobem algun tram protegit amb cables d'acer, a l'arribar a la cota 1850 el pendent ja no és tan fort i s'acaba caminant entremig de les roques. 

Continuem amb un tram de petites pujades i baixades fins a situar-nos al peu de la Cuesta del Fraile (1920 mts.), ara iniciem una forta pujada i sense descans fins a assolir l'Estany Inferior de Bachimaña (2180 mts.), a la dreta podem veure el Refugi de Bachimaña (2200 mts.), portem 1h 40m. des del cotxe i aprofitem per fer la primera parada (5 minuts), el sender continua per una lleugera pujada sempre amb els Estanys de Bachimaña a la nostra dreta, quan arribem a la part final d'aquests estanys, iniciem la pujada i aribem a l'Ibón Azul Inferior (2350 mts.) ja tenim els Pics del Infierno just davant nostre, però encara queda molt per arribar, no s'ataquen directament, hem de continuar i arribar a l'Ibón Azul Superior (2400 mts.).

Al fons ja veiem el Coll al que ens hem de dirigir, quan iniciem aquesta pujada trobem neu continua i preferim posar-nos els grampons per més seguretat, amb els claus als peus i la seguretat que això ens proporciona arribem al Coll del Infierno (2721 mts.). A la nostra dreta veiem l'Ibón i Pic de Tebarray (2916 mts.), a l'esquerra la nostra destinació, aquí podem escollir dues maneres de pujar: més a l'esquerra (quasi per l'aresta) és una mica més difícil (en cap cas passes de II grau) però pots fer el Pic del Garmo Blanco (2962 mts.) i a la dreta, una mica més fàcil però sense fer aquest cim i amb tartera més descomposta, nosaltres ens decantem per la primera opció.

Iniciem la pujada fàcil seguint alguna fita i per terreny trepitjat, arribem a l'aresta on comencen les dificultats (aprofitem per deixar els pals d'esquí en aquest racó), controlant bé els passos anem pujant fins que arribem al Pic del Garmo Blanco (2962 mts.), aquí la nostra intenció era continuar per fer els tres Pics del Infierno però fem unes quantes reflexions: portem quasi 6 hores des del cotxe, calculem que fer els 3 Infiernos i tornar aquí poden ser més de 2 hores, és diumenge, demà hem de treballar....

Per tant decidim, girar cua i deixar-los per un altre dia, desgrimpem amb molta cura tota aquesta part fins a arribar al punt on hem deixat els pals, continuem fins al coll del Infierno, punt on aprofitem per descansar i beure una mica. Continuem fins a l'Ibón Azul Superior (2400 mts.), aquí sí que fem la parada gran, al riu podem reomplir les ampolles i aixi continuar fins al cotxe que ho farem sense para-nos per res.

Molt bona sortida amb un cim que no recordo si el vaig pujar la vegada que vaig fer els tres Infiernos (vaig pujar per la cara sud amb grampons i piolet i vaig baixar per Ibones Azules).

Ara a preparar la próxima.

Desnivell: 1660 mts.

Recorregut: 20,3 Km.

Horari: 10h, 15m.

Encara és negra nit i ja estem pujant pel GR-11, abaix podem veure les llums del Balneari de Panticosa.

Pendents fortes a la Cuesta del Fraile.

Refugi de los Ibones de Bachimaña (2200 mts.)

Fins a arribar al Coll dels Infiernos (2721 mts.) seguim tota l'estona el GR-11.

Cascada que baixa del Ibón Azul Inferior, al fons els Pics de l'Infierno.

Ibón Azul Inferior (2350 mts.)

Ibón Azul Superior (2400 mts.) amb el Pic de Piedrafita (2952 mts.) al fons.

Iniciant la pujada al Coll dels Infiernos.

A la part inferior podem veure l'Ibón Azul Superior (2400 mts.)

Ja falten pocs metres per assolir el coll.

La Teresa arribant al Coll dels Infiernos (2721 mts.), al fons podem veure el massís del Vignemale, amb el Pic Clot de la Hount (3289 mts.) i Cerbillona (3247 mts.) justs davant nostre.

 Des del mateix coll podem veure l'inici de la pujada cap al Garmo Blanco.

Ibón de Tebarray (2680 mts.) i Pic de Tebarray (2916 mts.)

Iniciant l'aproximació a la cresta, a sota l'Ibón i Pic de Tebarray, al fons el massís del Balaitous.

D'esquerra a dreta: Balaitous (3146 mts.), Torre de Costerillou (3049 mts.) i Agulla Ussel (3022 mts.)

Cresta de Costerillou, aquest va ser l'últim dels 212 tresmils del Pirineu que vaig pujar.

Iniciant la grimpada.

En cap moment passem de II, ja falta poc.

Des del cim del Garmo Blaco podem veure davant: el Pic de Piedrafita, a sota el Coll dels Infiernos i a la dreta l'Ibón Azul Superior.

Infierno Occidental (3073 mts.), hem de baixar a la dreta a buscar el color clar de roca i després pujar per l'aresta final a l'esquerra fins al cim.

Al cim del Garmo Blanco (2962 mts.)

La baixada per la glacera dels Infiernos.

Baixada agradable amb els núvols tapant el sol i sense massa calor.

L'estany de Bachimaña Superior (2200 mts.) amb el refugi al seu damunt.

Tram protegit amb cable d'acer a prop del Balneari de Panticosa.