Per poc el Pic del Mil Menut (2779 mts.)

Aquesta setmana ens hem hagut de menjar bastant el cap per buscar un cim que tingues els següents condicionants: 

Després de les últimes nevades que no fos propici a les allaus i ens caigui a sobre tota la muntanya, que fos solitari i no trobéssim la gentada dels típics (La Mine, Pedrons, Montmalus, etc) i crec que l'hem encertat, l'únic que no vàrem preveure és que hi hagués tanta neu acumulada i ens costes tant obrir traça a causa de la quantitat de neu.

Ens apropem a la Vall de Ransol al principat d'Andorra, el viatge ja ha estat llarg degut a la boira que hem trobat a la carretera, la qual cosa ens fa baixar el ritme de conducció. Deixem el cotxe aparcat al lateral de la carretera que puja a La Coma de Ransol (l'últim kilòmetre ja no ha passat la llevaneus i podem sortir amb els esquís) al costat tenim més d'un metre de neu.

Darrere nostre arriba un cotxe, el qual va conduït pel Joan de Guissona, amb ell fa més de 7 anys vaig fer el Mulleres amb esquís, parlem una estona, ell va cap al Pic de Coma de Varilles, ens desitgem sort. El primer tram és comú i ja ens trobem la traça oberta, només sortir continuem per la carretera (estiu) que acaba a la Coma de Ransol aproximadament 1 kilòmetre, a l'arribar al final on hi han unes taules de pic-nic i una font agafem a la dreta i creuem un pont. Les traces en lloc d'anar a la dreta i fer la pujada més suau han agafat directa pel bosc, en un principi les seguim però després les deixem per què s'han ficat per un bosc molt espès i has de fer girs continus.

A l'arribar a la cota 2020 nosaltres agafem cap a l'Oest i iniciem un franqueig ascendent bastant net d'arbres que ens porta a la cota 2130 on desapareix el bosc, hi ha molta neu acumulada i es fa molt pesat el fet d'obrir traça, en aquest punt girem a la dreta i ja entrem a la Coma que ens portarà al Refugi dels Coms de Jan (2217 mts.), al qual arribem després de més d'una hora i mitja des de la sortida del cotxe, tot i fer molta calor bufa vent, hem de palejar una estona per poder treure la neu i el gel de la porta del refugi, al final ho aconseguim i bevem una mica de te a l'interior.

Continuem obrint traça, la Teresa i jo anem al relleu, una estona ella i una estona jo. Així seguim fins a arribar al Fals Coll (2476 mts.), amb la parada  al refugi portem més de tres hores, en aquest punt em vaig equivocar per què havíem d'haver anat a fer el Bony de la Pala de Jan (2525 mts.) però vaig decidir provar sort direcció al Pic de Mil Menut (2779 mts.), quan arribem a la cota 2550 i veient que encara ens quedava una bona estona i que les condicions de la neu cada cop anava a pitjor decidim girar cua.

I efectivament així va ser, una neu encrostada tot el primer tram de baixada quasi fins al refugi, després cap a baix passa de crosta a pesada humida però molt millor que la part superior. El tram del bosc el passem com millor podem i només ens queda creuar el pont i deixar-nos lliscar fins al mateix cotxe.

Un dia de contradiccions, amb una pujada molt dura però magnífica per què no hi havia ningú a la muntanya i la solitud aquesta d'anar obrint traça no te preu tot i el cansament acumulat.

La baixada per viure quasi més a prop d'Àfrica que dels Alps no ha complert les expectatives del dia. Tenim les neus que tenim, en aquest cas la neu pols no ha durat ni un dia, la pujada de les temperatures ha fet malbé la neu. Tot i ser un dia amb poc desnivell i recorregut ha estat un dia molt i molt dur.

Bon Any 2018 a tots i bones traces.

Desnivell: 890 mts.

Recorregut: 8,3 Km.

Horari: 5h, 55m.

A l'aparcament ens trobem al Joan de Guissona, fa uns anys vaig fer el Mulleres (3010 mts.) amb ell.

A l'inici de la sortida.

Direcció a les muntanyes...........

Totes elles identificades.

Aquesta primera part és el final de la carretera a la Coma de Ransol.

Altimetria ciclista per l'estiu.

Aquesta és la desviació, a l'esquerra al Serrera, a la dreta la Vall de Varilles.

Protecció de fusta pels contenidors (a l'estiu).

El pont per travessar el riu dels Meners. 

El tram inicial del bosc, no és massa llarg.

En aquest punt deixem al camí cap al Pic de Coma de Varilles i agafem cap al refugi.

Pic de la Serrera (2912 mts.)

La Diagonal que ens portarà a la part exterior del bosc.

Un cop sortit del bosc, això és el que tenim per davant.

Un dia solitari, no vàrem trobar ningú en tot el dia.

Obrint traça direcció al refugi després de les últimes nevades.

Arriba el relleu per obrir traça.

Avui ha estat un dia molt dur, sense fer massa desnivell ni kilòmetres.

Refugi dels Coms del Jan (2217 mts.)

Traient la neu i el gel de la porta per poder entrar.

Des del refugi aquest és el mar de neu que hem d'obrir amb els nostres esquís.

La Teresa sortint del refugi. 

Les nostres traces al mig de la neu.

Al fons podem veure l'estació de Soldeu- El Tarter.

Al fons podem veure el Pic de l'Estany Mort (2746 mts.)

Seguim obrint traça, llàstima que fes tanta calor per la qualitat de la neu.

A punt d'arribar al Fals Coll (2476 mts.)

Davant nostre el Bony de la Pala de Jan (2525 mts.)

En aquest punt decidim girar cua (2550 mts.)

Esquí de circumstàncies amb neu encrostada i molt humida.

Si això fos els Alps amb temperatures bastant per sota dels cero graus....A gaudir de la neu pols.

Al fons podem veure el Pic de la Pala de Jan (2774 mts.)

Últims metres cap al cotxe.

Del cim més llunyà de l'esquerra venim.