La setmana passada no va poder ser per culpa del mal temps però aquesta setmana hem acabat com quasi tots els anys, un Aneto de comiat de la temporada d'esquí de muntanya.
Sortim de La Besurta quan encara no hem arribat a les 5 de la matinada, avui preferim la solitud d'Aigualluts a la massificació de la Renclusa i encara que sigui més llarg estarem més tranquils com així va ser, vàrem trobar les primeres persones al Coll de Corones (3196 mts.), 4 hores i 40 minuts després d'haver sortit de la Besurta.
Agafem el camí cap a Aigualluts, evidentment encara és negra nit, arribem al Pla d'Aigualluts (2060 mts.), fa 50 minuts que hem sortit de La Besurta, agafem el camí direcció al Coll de Salenques molt més transitat ara que fa uns anys des de la nova obertura del refugi de Llauset. A l'arribar a la cota 2230 deixem el camí cap al Coll de Salenques i agafem a la dreta (Oest) per pujar uns metres fins a la part superior d'un turó on hi ha un lloc planer on comença la neu (2330 mts.). Aprofitem per calçar les botes d'esquí, posar les pells i amagar les sabatilles per a després a la baixada.
La neu està dura però no fan falta ganivetes, seguim el mateix camí que cada any de baixada i alguns de pujada, a l'inici en tendència a la dreta per fer un franqueig ascendent cap a l'esquerra, en aquest punt ens situem a l'inici del tub el qual superem fent girs amples aprofitant tota l'amplada de la pala. Així arribem a les últimes pedres (2850 mts.), aquí aprofitem per fer una parada per recuperar forces, continuem fins a arribar quasi al Coll de Corones (3196 mts.), aquí la neu està molt podrida (de les pluges dels últims dies) i costa molt obrir la traça, ens situem a l'alçada de la Punta Oliveras (3292 mts.) on tenim una magnífica visió del corredor Estasen, continuem i podem pujar amb els esquís fins a sota mateix del cim, 3 minuts caminant i arribem al peu del Pas de Mahoma, rapidament i sense perdre temps ens col·loquem a la cua i iniciem la grimpada, hi ha molta gent sense experiència i molta gent encordada, la Teresa es posa nerviosa (normal) amb tanta gent i decideix girar cua i esperar-me a l'inici, abans hem dona el dibuix que m'ha fet per la meva 49a ascensió al cim més alt del Pirineu, a l'anar sol puc avançar gent i en un moment estic al cim de l'Aneto (3404 mts.), un parell de fotos al cim i torno a passar el Pas de Mahoma sentit contrari, torno a avançar la gent, ara per la dreta ara per l'esquerra, ens retrobem amb la Teresa i baixem on hem deixat els esquís. Bevem i mengem una mica i iniciem el descens, la primera part amb una neu pesada i sense base que fa que nosaltres mateixos provoquem petites purgues, som els únics esquiadors al cim de l'Aneto i tenim tota la baixada per Aigualluts per nosaltres, poc abans del Coll de Corones em trobo al Jordi Avilés, arquitecte tècnic amb ell hem fet vàries obres junts i avui fa el seu primer Aneto, "Moltes Felicitats Jordi", nosaltres seguim baixant i cada cop està millor la neu, part inferior dura, part superior "moquette" i així fins a arribar on s'acaba la neu.
Fem el canvi de les botes per les sabatilles i amb un sol de justícia continuem caminant pel mateix camí d'aquesta matinada fins a arribar al cotxe.
Amb aquesta sortida donem per finalitzada la temporada d'esquí de muntanya 2016-2017 després de 7 mesos amb els esquís. Ara a preparar properes sortides a muntanya.
Kilometres recorreguts amb esquís temporada 2016-2017: 310 kilòmetres.
Metres desnivell positius acumulats amb esquís temporarda 2016-2017: 26.000 metres positius.
Desnivell: 1585 mts.
Recorregut: 19,15 Km.
Horari: 9h 7m.
L'Aneto (3404 mts.) encara de nit des del Forat d'Aigualluts i ja portem quasi 1 hora de camí.
Al fons l'Aneto amb el riu Barrancs a la nostra dreta.
Un cop travessem el riu Barrancs i deixem la seva vall pugem a un replà (2310 mts.) on calcem esquís.
Iniciem els primers metres amb els esquís als peus.
La pluja d'aquesta última setmana ha deixat aquesta curiosa forma a la neu.
Son poc més de les 7.30 del matí i el sol ja apreta.
Mirada endavant, encara queden més de 800 metres de desnivell fins al cim.
Pujant per la glacera, al fons i a l'esquerra la Forcanada (2883 mts.)
A la part superior d'aquest turó hi ha l'estació metereològica més alta del Pirineu (3050 mts.)
Pujant direcció al Coll de Corones (3196 mts.)
Seguim pujant, ja podem veure al fons l'avant cim de l'Aneto.
A l'arribar a la cota 2850 fem una petita parada per recuperar forces.
Al centre el Coll de Corones, a la dreta el Pic de Corones (3294 mts.)
A l'esquerra del Coll de Corones, la Punta Oliveras (3292 mts.), a l'esquerra l'Aneto (3404 mts.)
D'esquerra a dreta: Maladeta (3308 mts.), Portilló Superior i Inferior.
Pico de Coronas (3294 mts.)
A la dreta Punta Oliveras (3292 mts.).
Arribant al Coll de Corones (3196 mts.)
Esperant al Coll de Corones, davant meu el Pic d'Aigualluts (2708 mts.)
Visió del corredor Estasen per la sortida directa Petit Black.
Cua al Pas de Mahoma.
Visió des del Pico de Corones fins al Pico Maldito, a la dreta la Maladeta.
La meva 49a ascensió a l'Aneto (3404 mts.)
El dibuix de la 49a ascensió és obra de la Teresa.
Vista cap a la Vall de Corones.
A l'iniciar els primers girs des de l'Aneto recordem que no hem fet la foto del cim, aquí la tenim, felicitats Teresa pel teu primer Aneto amb esquís.
Bona neu primavera a la baixada. On pots baixar més de 1100 metres de desnivell al Pirineu a meitat de Juny?. A l'Aneto, per què érem els únics amb esquís ahir??........................
Recorregut dels més de 1100 metres de baixada amb neu primavera.
D'aquí venim? diu la Teresa, doncs si, d'allà dalt.
La primavera ja fa dies que ha arribat al Pirineu, i amb aquest verd tanquem la temporada d'esquí de muntanya 2016-2017.
4 comentaris:
Que bonita despedida.
Alberto
Increïble,
La pujada fins al Coll de Corones (3196 mts) completament sols, els únics amb esquís al cim de l'Aneto (3404 mts) i la baixada més de 1100 mts tota para nosaltres.
Un comiat de temporada brutal.
TT
Felicidades
Al 49 de Josep María y al 2 de Maite.
Besotes
Antonio
Molt maques les fotografies d'un i de l'altre, mami chula molt original el dibuix.
Petons des de los Madriles.
Ònia
Publica un comentari a l'entrada