15-Abril-2014
Avui sortim del Camp Base, Polour Resort (2250 mts.) i agafem la carretera que va fins al poble de Gazanak (1650 mts.), nosaltres bastants kilòmetres abans d'arribar al poble agafem una pista a mà esquerra (2450 mts.), per cert en molt mal estat i pugem pel Khomeh Valley.
Aquest any tot i no ser un bon any de neus a l'Iran a la pista cada cop trobem més neu i la tartana de cotxe que portem patina un cop darrere l'altre. Finalment a la cota 2875 mts. el cotxe diu prou i hem de baixar totes les motxilles i carregar els esquís al damunt fins que trobem neu continua. El vent bufa de valent i tenim que protegir-nos d'ell, arribem al punt que ells li diuen, Saheb al Zaman Mosque (3020 mts.). Hi ha una Mesquita i a l'estiu la gent puja amb la tenda i ho fa servir com a Camp I i aixis tenir una millor aclimatació pel Damavand.
Nosaltres continuem una estona més i a la cota 3125 ja podem calçar esquís, el qual agraïm doncs descarreguem una mica les pesades motxilles. Aquesta primera part l'itinerari va per uns tubs d'inclinació mitjana que fan la pujada agradable. El que costa una mica més és aguantar les altes temperatures del dia d'avui, fa molta calor. La part central de la pujada la cosa canvia, la inclinació creix i hem de superar alguns trams estrets i obligats. El dia també vol canviar i per moments es tapa el cel, quina sort, pensem nosaltres, pocs minuts després comença a nevar dèbilment i aixis seguirem fins a arribar al Camp II Bargah Shelter (4200 mts.).
La resta de la tarda la passarem hidratant-nos doncs hem perdut molt liquid pujant i per afavorir la ràpida aclimatació es recomana beure molt de liquid.
Desnivell: 1405 mts.
Horari: 5h 21m.
La resta de la tarda la passarem hidratant-nos doncs hem perdut molt liquid pujant i per afavorir la ràpida aclimatació es recomana beure molt de liquid.
Desnivell: 1405 mts.
Horari: 5h 21m.
La sortida des del Polour Resort (2250 mts.)
El cotxe només pot arribar fins a 2875 mts. a partir d'aquí ja pugem caminant.
El Pedro carregant una bona motxilla direcció al Camp II.
Aquí es veu la grandària del Damavand, 2800 mts. de desnivell fins al cim.
El David arribant a Saheb al Zaman Mosque (3020 mts.)
Vista de la part superior de Saheb al Zaman Mosque (3020 mts.)
Pujant al Camp II.
Uns metres més abaix ja podem calçar esquís, (3125 mts.)
A mida que va passant el dia, el temps va empitjorant.
Darrera es veu el massís que vàrem estar ahir, tots son cims de més de 4000 mts. i ja estem a la seva alçada.
El David en ple esforç.
Pujant pels tubs centrals.
Hi ha trams força drets i estrets com el que acabem de passar.
El David acabant el tram més dret de la pujada al Camp II.
Quan veiem el Camp II Bargah Shelter (4200 mts.) comença a nevar.
Bargah Shelter (4200 mts.)
Llums espectaculars al Damavand.
Al Camp II a 4200 mts.
16-Abril-2014
Ahir a la nit, abans d'anar a dormir vàrem decidir entre tots tres que avui ens aixecaríem com si anéssim a intentar cim però que pujaríem molt tranquils, en principi és dia d'aclimatació i només volem fer uns 600 mts. de desnivell positius, després baixar al Camp II a descansar i l'endemà fer l'atac definitiu al cim del Damavand. Per si no ho teníem clar del tot, durant tota la nit ha bufat el vent amb molta violència i posposem la sortida per una estona més tard.
Finalment sortim del Camp II passades les 7 del matí, volem pujar els 600 mts. i cap avall. Fa bastant fred i el vent bufa amb ganes, ja sortim del mateix Camp amb les ganivetes posades a la part central dels esquís, doncs la neu està força dura i en qualsevol moment pots patinar. El Pedro puja més directa per les roques, nosaltres hem de fer més voltes per mirar de superar el desnivell, hi ha moments que el pendent és força pronunciat.
Quan arribem a la cota 4600 parem per beure i menjar una mica, parlem el David i jo, les sensacions de moment són molt bones, continuem una estona més i prendrem una decisió. Molt a prop de la cota 4900 tornem a parar, el ritme és molt bo, parlem i posem tota la carn a la graella, " Tirem cap a cim".
Que ens ha fet prendre aquesta decisió, doncs, vàries coses.
Primer: El dia cada cop va a millor, s'han dissipat tots els núvols que hi havia.
Segon: El vent ha disminuït de velocitat i és una cosa acceptable.
Tercer: Nosaltres ens trobem molt bé físicament i sense cap senyal de possible mal d'alçada.
Quart: El dia aquí a Iran és molt llarg i fins a les 19h. tenim llum.
L'únic petit inconvenient és que el David té problemes amb les seves ganivetes i això el fa endarrerir una mica, jo segueixo pujant al meu ritme i després de pujar i pujar arribo al fals coll (5385 mts.) on em reuneixo amb el Pedro. En aquest punt deixo els esquís i continuem a peu. A partir d'aquest punt la pujada es fa molt dura, doncs, on no hi ha neu el terreny és molt inestable i dones una passa endavant i dues passes enrere.
Avui hem pujat tot el dia amb una expedició Alemanya, uns quants han girat cua però els altres estan pujant amb nosaltres. Finalment uns minuts abans de les 15h. el Pedro i jo asolim el cim del Damavand (5671 mts.), cim més alt d'Iran. Estem molt contents i comencem a fer fotos, els astres estan amb nosaltres i fins i tot el vent ha parat completament.
Estem parlant el Pedro i jo i de cop ve cap a nosaltres una mena de boira que ens fa tossir quasi fins a vomitar. Són núvols de sofre que fa que en un moment, no puguis ni respirar, és insuportable, encara sort que al cap d'una estona s'en va, però cada cert temps torna a venir i és qüestio de no respirar.
Portem més de 40 minuts al cim i el Pedro és resenteix de les seves congelacions a l'Everest, ell comença a baixar mentre jo espero a què arribi el David i l'Abass. Una gran alegria quan arriben ells dos i ara sí que no estem massa més temps. Iniciem el descens.
Hi ha un primer tram amb gel i roca que has d'anar amb compte, un cop superat això, a poc a poc fins a arribar al fals coll (5385 mts.). Després de descansar una estona, calcem esquís i iniciem un descens amb bona neu en general. Ufff, que dur es això d'esquiar a 5400 mts. d'alçada, a mesura que anem baixant cada cop ens trobem millor i finalment minuts després de les 18h ens trobem tots al Camp II a 4200 mts.
Ens canviem de roba, descansem una estona i a dormir d'hora doncs el dia ha estat més dur del previst inicialment, jajajaja.
Desnivell: 1475 mts.
Horari: 10h,35m.
Avui hem pujat tot el dia amb una expedició Alemanya, uns quants han girat cua però els altres estan pujant amb nosaltres. Finalment uns minuts abans de les 15h. el Pedro i jo asolim el cim del Damavand (5671 mts.), cim més alt d'Iran. Estem molt contents i comencem a fer fotos, els astres estan amb nosaltres i fins i tot el vent ha parat completament.
Estem parlant el Pedro i jo i de cop ve cap a nosaltres una mena de boira que ens fa tossir quasi fins a vomitar. Són núvols de sofre que fa que en un moment, no puguis ni respirar, és insuportable, encara sort que al cap d'una estona s'en va, però cada cert temps torna a venir i és qüestio de no respirar.
Portem més de 40 minuts al cim i el Pedro és resenteix de les seves congelacions a l'Everest, ell comença a baixar mentre jo espero a què arribi el David i l'Abass. Una gran alegria quan arriben ells dos i ara sí que no estem massa més temps. Iniciem el descens.
Hi ha un primer tram amb gel i roca que has d'anar amb compte, un cop superat això, a poc a poc fins a arribar al fals coll (5385 mts.). Després de descansar una estona, calcem esquís i iniciem un descens amb bona neu en general. Ufff, que dur es això d'esquiar a 5400 mts. d'alçada, a mesura que anem baixant cada cop ens trobem millor i finalment minuts després de les 18h ens trobem tots al Camp II a 4200 mts.
Ens canviem de roba, descansem una estona i a dormir d'hora doncs el dia ha estat més dur del previst inicialment, jajajaja.
Desnivell: 1475 mts.
Horari: 10h,35m.
Sortida del Camp II, el que en principi tenía que ser dia d'aclimatació.
El Pedro pujant els primers metres del dia.
La neu està força dura, el que ens obliga a pujar amb ganivetes.
Hi ha trams que combinem la neu dura amb primavera.
El cim encara està molt i molt lluny.
L'Abass i jo a la part central del corredor.
Molt a prop del fals coll (5385 mts.)
Arribant amb dos Alemanys al coll on hem deixat els esquís.
Descans al coll (5385 mts.)
A partir d'aquest punt hem de continuar caminant per un terreny molt desagraït.
L'acció és: una passa endavant, dues passes enrere,ufffffff........., quin cansament.
Autofoto prop del cim del Damavand.
Molt a prop del cim.
Per la neu dura es puja bastant millor i més ràpid.
Petit tram mixte molt a prop del cim.
Quasi 3000 metres de desnivell ens separan del punt que vàrem sortir ahir al matí.
Ja es veu el cim........................................................
Amb l'amic Pedro de Ordizia (moltes expedicions junts)
El David amb la Via Catalana 2013.
Placa al cim del Damavand (5671 mts.)
Des del cim podem veure el que sería l'interior del crater.
Cim més alt d'Iran.
Un record per l'amic Pere Llaurado del restaurant Arco Iris a Barcelona.
L'Angemar (4019 mts.) cim que vàrem pujar fa un parell de dies davant nostre, (que petit es veu).
Moment d'iniciar el descens direcció al Camp II.
Video baixant a 5200 mts.
Video baixant a 5200 mts.
17-Abril-2014
Avui després del dia de cim d'ahir, hem descansat una bona estona i fins passades les 7 del matí no sortim del sac. Després d'esmorzar recollim totes les nostres coses i ens preparem per iniciar el descens fins al Camp Base. La baixada serà bastant complicada, ja que, durant la nit la temperatura ha estat molt freda i la neu esta molt gelada.
Això juntament amb trams molt estrets i aéris fa que tinguem que estar concentrats fins al moment d'arribar a la part final del descens, punt on ens traiem els esquís i continuem caminant.
Poc abans d'arribar al Camp I ens ve a rebre Mr. Soltani, ens fa molta il.lusió que una persona com ell vingui a esperar-nos. Després només queda agafar el cotxe i baixar fins al Polour Resort.
A la tarda després de dinar marxem a uns banys termals que ens vindran molt bé pels nostres cossos cansats.
Desnivell: -1405 mts.
Horari: 2h,10m.
Inici de la baixada des del Camp II a 4200 mts.
El David amb el seu gran nivell d'esquí.
Descans durant el descens, això de baixar a 5400 mts. també és dur.
Els núvols comencen a pujar direcció a nosaltres.
Trams amb neu dura i obligats, no val a badar.
La neu s'acaba per sota de 3100 metres i toca caminar, quin rotllo..............
Mr. Soltani ens ve a esperar a la part inferior per donar-nos la enhorabona pel cim, gran persona.
L'arribada a Polour Resort juntament amb l'expedició Alemanya.
Celebrant el cim al restaurant.
Amputacions de dits al Himàlaia, les mans el Pedro al Everest, el peu Atila al Dhaulangiri.
La carn penjada per començar a secar-se.
18-19-Abril-2014
Aquest dos últims dies els passarem a Teheran, ens ha semblat una ciutat molt pacifica, la gent molt amable i sense cap problema significatiu.
Per acabar moltes gràcies al David i al Pedro que han estat dos magnífics companys i per haver-me passat algunes de les seves fotografies per poder-les publicar al bloc.
Canvi de moneda a Teheran.
Olives de totes les classes i models.
Dona Iraniàna fent esport en un parc de Teheran.
Varietat i qualitat de fruits secs a Iran.
Part superior d'una mesquita.
Dones Iraniànes posant per la fotografia en un parc de Teheran.
Entrada al Gran Bassar el divendres, dia festiu a Iran (igual que el diumenge a Catalunya).
Contemplant els animals del zoo.
Datils de tots els colors, sabors i mides.
Teheran, ciutat que poc a poc s'està occidentalitzant.
Parada de la linea 1 del metro a Teheran, Emam Khomeini.
Escrits Persis a la Mesquita.
Que difícil és el farsi !!!!!!!!!!!.
Dona Iraniàna a l'entrada de la Mesquita.
2 comentaris:
Felicitats per haver aconseguit el vostre propòsit, i en un temps rècord, sou uns cracks.
Ja saps com m'hagués agradat estar amb vosaltres...., aquesta vegada no ha pogut ser, però segur que hi haurà moltes altres.
Necessitaria molta estona i molta "dialèctica" per poder fer justícia a les fotografies i al reportatge,ho simplifico amb un adjectiu: INSUPERABLE
La fotografia número 16 és IMPRESSIONANT!!!!!
Per cert, mentre he llegit diverses vegades el blog he estat escoltant Marillion , l'albúm de Misplaced 41:14 i ha estat genial...
Molta sort per totes les futures il·lusions.
Increíble! Debe ser muy duro subir esas rampas de nieve! Las fotos son impresionantes!!! A ver si me llebas algún día a subir uno de estos!
Felicidades!
Eres una máquina!!!
Publica un comentari a l'entrada