dissabte, 29 de juny del 2013

Pic de Racó Gros ( 2783 mts.) i del Racó Petit ( 2787 mts.)



Llarga i dura sortida tant pel recorregut com pel desnivell ja que tot el dia estàs pujant i baixant, sortida que ens va molt bé per celebrar la 200ª piulada al bloc ( que entre tots puguem escriure moltes més ).
Sortim de Núria ( 1940 mts.) i només tenim que seguir el GR-11, camí molt marcat i molt conegut per totes les vegades que hem passat per ell, tant a l'estiu com a l'hivern. La pujada la fem a un pas tranquil ( 1h 50m.) ja que el dia serà llarg i tenim que guardar forces, quan arribem al Coll de Noucreus ( 2775 mts.) el vent apreta de valent i no ens aturem només que a fer un parell de fotos. Desde el Coll agafem el camí de baixada cap al nord que després de passar un parell de petits llacs arribem sota el Pas de Porc ( 2567 mts.) on hi ha un petit rierol que aprofitem per omplir les nostres ampolles. Després de beure una mica comencem la pujada al Racó Gros, la tònica d'aquesta primera pujada es anar sempre pel vessant Est ( Carança ), la pujada es fàcil, hi ha molts trams que hi ha petit camí marcat i les mans només es tenen que fer servir al final, quan estàs arribant al Pic del Racó Gros ( 2783 mts.), la visió desde aquí es espectacular. A partir d'aquí comença la baixada fins al Coll des Racons, nosaltres varem preferir baixar pel mateix fil de l'aresta, potser es una mica més difícil que per la canal central però la roca es molt bona en general i mai passa de II, en canvi per la canal es veu tots els blocs sueltos. Durant la baixada anem concentrats però mai es complica, finalment arribem al Coll dels Racons ( 2620 mts.), a partir d'aquest punt, nosaltres al anar fins al cim seguim el fil de la cresta que es un puja-baixa constant, igual que l'anterior desgrimpada mai passa de II, al tornar anirem buscant els petits Colls que s'intueixen baixant a mà dreta el qual vas franquejant tota l'estona i t'estalvies el puja-baixa de l'anada.
Arribem al Pic del Racó Petit ( 2787 mts.), el dia s'ha comportat molt bé ja que a estones el sol es tapa i la calor no es agobiant com altres vegades en aquesta mateixa zona. Hem trigat desde Núria 4h 50m., aquest cims estan força lluny i ara hem arribat al 50% del recorregut per que ens falta tornar pel mateix lloc d'anada, desde el cim mirem l'hora i l'últim cremallera cap a Queralbs passa just en 5 hores per tant iniciem el descens sense preses però sense pausa. Passem pel Coll dels Racons i iniciem la pujada la Racó Gros. Passem pel cim pràcticament sense parar i baixada fins al Pas de Porc, aquí descansem uns minuts que seran els últims fins que arribem a Núria.
Iniciem la darrera pujada del dia ( 300 mts. de desnivell ) i en 40 minuts estem per segona vegada avui al Coll de Noucreus ( 2775 mts. ), hem pujat aquest tram força bé i no tenim que patir per agafar l'últim cremallera i veiem que si apretem una mica més podem agafar el de les 17,30h. Aixis que fem la baixada desde el Coll de Noucreus fins a Núria a tota pastilla pujant al cremallera a les 17,25h. "encara ens ha sobrat 5 minuts", molt bonica sortida amb dos cims que no tenia, al haver acabat el tresmils del Pirineu això em permet fer els dosmils que havia deixat per més endavant: Palas, Midi d'Ossau, Arriel, Redon etc.



Desnivell: 1625 mts.

Recorregut: 19,3 Km.

Horari: 8h, 39m.




Nosaltres avancem direcció al Coll de Noucreus ( 2775 mts.)


Aquesta primera part del camí al coincidir amb el GR-11 està molt fresat.


Per ser finals de juny encara queden petites acumulacions de neu.


Coll de Noucreus ( 2775 mts.)


Desde el Coll, visió cap a França i del Pic del  Racó Gros.


Pic del Racó Gros ( 2783 mts.)


Petita parada al peu del Racó Gros per agafar una mica d'aigua.


En un tram de cresta horitzontal poc abans de fer cim.


Pic del Racó Gros ( 2783 mts.)


Desde el cim es veu la continuació llarga fins al Racó Petit.


Poc abans d'arribar al Coll dels Racons ( 2620 mts.)


Desde el Coll, vista enrere per veure la desgrimpada desde el Racó Gros.


La continuació de puja i baixa per la cresta.


Prop del cim tenim el Noufonts davant nostre.


Grimpada direcció al Racó Petit.


Tram recorregut de cresta.


Pic de l'Infern ( 2860 mts.) amb la seva cara nord.


Gran circular per pujar aquest tres cims.


Desde el cim del Racó Petit es veu la carretera de Montlluis.


Panoràmica desde el Pic del Racó Petit ( 2787 mts.)


Torre d'Eina ( 2850 mts.)


De tornada, pujant per segona vegada al Pic del Racó Gros.


S'han de mirar bé les preses, ja que la roca està força descomposta.


La Teresa grimpant amb força pati sota els seus peus.


La Vall de Carança.


Estany Gran de les Truites ( 2266 mts.) a Carança.


Segon pas del dia pel Coll de Noucreus ( 2775 mts.)


Núria ( 1940 mts.) punt de sortida i arribada d'aquesta excursió.


Baixant del Coll de Noucreus direcció a Núria.

diumenge, 23 de juny del 2013

Circular Cala Montgó, Cala Ferriol, Cala Montgó.



Després del mal temps anunciat als Alps aquesta festa de Sant Joan i les riades al Pirineu al començar la setmana, finalment decidim anar aquest dies a la Costa Brava ( sembla que la temporada d'esquí de muntanya ja ha tocat a la seva fi i tindrem que esperar un altre any per fer la 45ª ascensió a L' Aneto. )
Sortim desde la Cala Montgó i seguim el GR-92 que en aquesta primera part segueix al costat mateix del mar amb unes vistes espectaculars ( vigileu gent amb vertigen ), el camí es estret i si no estàs alerta el pots perdre fàcilment. Arribem a una primera platja de pedres, l'aigua està calmada però el dia no es massa calorós i no ve massa de gust banyar-se, el camí segueix per una curta però dura pujada i ja tenim a la vista la Punta del Milà on el sender ja es fica per l'interior al ser molt escarpat la continuació per sobre els penya-segats. Deixem a l'esquerra una antiga bateria de costa i el camí agafa direcció sud-oest passant per una formidable pineda fins que arribem a la Punta Ventosa, magnífica vista del Cap de Creus i tota la bahía de Montgó. Continuem per una pista ampla ( antic GR-92 ) i després de passar el Mas Sec agafem la propera pista a mà esquerra on enllacem amb el nou GR-92.
Caminem 50 mts. i a mà esquerra surt un Sender Local ( marques verdes i blanques ) que ens porta a la Cala Ferriol, tenim que estar atents ja que no hi ha cap rètol ( al mapa surt ben marcat ). La baixada es força entretinguda ja que te molta pedra però sense cap dificultat. Quan arribem a la cala aprofitem per fer un mos i beure una mica, no ens podem aturar massa ja que el dia ha canviat i amenaça pluja. La pujada la fem per un altre SL que surt de la mateixa cala direcció sud ( Torroella de Montgrí ), son 150 mts. de desnivell força drets i que ens porta a la desviació de la Cala Pedrosa, con que ja fa una estona que està tronant decidim tornar fent la circular. Prop del Puig Torró ( 171 mts.) comença a ploure dèbilment i després de passar pel Plà del Milà seguim el mateix camí d'anada. Al arribar a la cruïlla per anar a la Punta Ventosa seguim per la pista asfaltada ( a l'estiu tallada als cotxes ) per anar al càmping de les Neus i continuar fins a Cala Montgó punt final de l'excursió d'avui.



Desnivell:  510 mts.

Recorregut: 16,1 Km.

Horari: 4h 58 m. 








Cala Montgó ( L'Escala ) punt de sortida de l'excursió.


Cala Montgó vista desde el camí que va per sobre el mar ( GR-92 )



Punta del Milà.


Vaixells aturats esperant als submarinistes sota la Punta del Milà.


Aigua amb color turquesa típica de la Costa Brava.


La bahía de Montgó en primer terme i el poble de L'Escala al fons pujant a la Punta Ventosa.


Punta Ventosa on  van estar instal·lades les antigues bateries de costa.


El Cap de Creus: a la dreta Cap de Norfeu i al centre el Puig de l'Àliga.


S'ha de estar atent per veure aquesta desviació a la Cala Ferriol.


Marques verdes i blanques : Sender Local, SL.


Cala Ferriol vista desde el camí principal ( 150 mts. de desnivell fins l'aigua )


Cala Ferriol.


Magnífiques aigües.


Pujant per l'altre sender direcció a la Cala Pedrosa.


Ja anem de tornada direcció a L'Escala.

diumenge, 16 de juny del 2013

Mulleres ( 3010 mts.) per Benasque, aquest es un dels 50 cims per celebrar el 50º aniversari de la UME de Gavà.


Dissabte 15-6-2013


Per fi hem pogut celebrar el 50º aniversari de la UnióMuntanyencaEramprunya pujant al cim del Mulleres ( 3010 mts.) per la Vall d'Escaleta. La primera sorpresa ens la trobem quan arribem a la Palanca de Remuñe ( 1695 mts.) ja que el forestal ens comunica que la pista està tallada al arribar al Plà d'Estan doncs el riu s'ha desbordat i ha tallat en tres punts la carretera, això incrementa en 9 Km. la nostra sortida.
Després de preparar les motxilles ( tenda, sac, fogó, grampons, pells, ganivetes, etc ) comencem a caminar per la pista asfaltada, hi han cotxes que han aparcat al costat del Plà però jo he preferit deixar-lo a baix ja que uns anys enrere la guàrdia civil ens havía multat.
Després de passar fins a tres cops el riu que ha tallat la carretera arribem a La Besurta ( 1920 mts.) on aprofitem per fer una parada. 
Continuem direcció a La Renclusa fins que agafem a l'esquerra ( Est ) una desviació que ens porta al Forat d'Aigualluts on veiem la quantitat d'aigua que hi ha aquest any. Passem al Plà d'Aigualluts i continuem fins al final de la vall on a mà esquerra s'endinsa la vall de l'Escaleta. En aquest punt ens donem conte que s'ha trencat el pont de neu i preferim pujar sense pes al dia següent, per tant el nostre primer dia ja s'ha acabat, durant la tarda podrem gaudir d'un merescut descans veient sempre la visió imponent del rei dels Pirineus, L'Aneto ( 3404 mts.)



Desnivell:  450 mts.

Recorregut: 8,2 Km.

Horario: 2h,40m.






Això significa caminar 9 kilòmetres més al cap de setmana.

La sortida desde La Palanca de Remuñe ( 1695 mts.)

 Les motxilles son força voluminoses.



El primer tram on la carretera està tallada per la crescuda del riu.

Segon tram, a la dreta es veu la carretera.

Refugi del Plà d'Estan ( 1857 mts.)

La mateixa imatge del refugi aquest passat mes de març en ple hivern, (el refugi colgat per la neu)


La Teresa direcció al Plà d'Aigualluts.



El Forat d'Aigualluts amb una gran quantitat d'aigua.

L'Aneto amb la cresta de Salenques a mà esquerra.

L'Aneto amb els seus 1400 mts. de desnivell, on es pot fer aquest descens al mes de juny al Pirineu?

Magnifica visió desde la finestra.



Diumenge 16-6-2013


4,30h del matí, sona el despertador però no hi ha mandra ja que avui serà un gran dia d'esquí a mitjans de Juny. Sortim de la tenda i enfilem el riu Escaleta. El primer tram es força perillós ( que no es el mateix que difícil ) ja que la neu està força transformada i el riu passa per sota amb molta violència i en aquest primer tram ja s'ha trencat la neu, només deixar el tram de roca ens calcem els esquís per tenir més superfície per trepitjar. Quan arribem a la cota 2186 mts. deixem el tram tant encaixonat del riu per agafar tota l'amplitud de la vall. Al arribar a l'Estany d'Escaleta ( 2350 mts.) veiem tota la quantitat d'allaus que s'han produït aquest darrers mesos, després de passar-lo per sobre ( totalment gelat ) enfilem les rampes per arribar al Estany Alt de l'Escaleta ( 2632 mts.) punt desde el qual ja veiem el nostre objectiu. Continuem amb els esquís fins arribar a l' esperó de roca que porta directa al cim ( 2895 mts.) on deixem les fustes i al començament per una fàcil grimpada i després passant grans blocs arribem al cim de Mulleres ( 3010 mts.) on intentar fer la foto amb el banderí del 50º aniversari de l'UME es quasi impossible pel fort vent que fa ( tota la pujada ha estat igual ). Uns minuts al cim i cap a baix fins arribar on hem deixat els esquis, bevem i mengem una mica i comencem a gaudir d'una gran baixada per una més que acceptable neu primavera fins arribar al Plà d'Aigualluts on tenim la tenda. Després de recollir tots els trastos enfilem el camí de tornada fins arribar a la Palanca de Remuñe punt on tenim el cotxe i final de la nostra excursió.


Desnivell: 1030 mts.

Recorregut: 22,5 Km.

Horari: 8h 19m.






Passant per sobre del riu Escaleta amb la Forcanada al fons.

Prop del estanys de l'Escaleta ( 2350 mts.)

Primera visió del Mulleres, encara ens queden 400 mts. de desnivell.

Tota la vall recorreguda.

I el que ens falta per fer cim.


Fins a l'esperó de roca continuem amb els esquís, l'últim tram grimparem per les roques.

Tram final fàcil entre grans blocs.

La vall per la qual hem pujat i el memorable descens que ens espera.

Cim.

Mulleres ( 3010 mts.)

Cim per commemorar el 50º aniversari de la UME.

Al cim més alt de la Vall d'Aran pujat per la Vall de Benasque.

Progressa adecuadament.

Molt bona pissarra ( neu primavera ) per dibuixar bé.

Passant per sobre dels estanys de l'Escaleta ( 2350 mts.)