dissabte, 26 de gener de 2013

Cresta Tío María ( V+ / 155 mts.) a Sant Llorenç de Montgai


Detall de la cresta, falta desde la R0 fins a la R1 ( 25 mts. III )


El mal temps sembla que ens vol jugar una mala passada aquest any 2013 i aquest cap de setmana tornem a tenir pertorbacions al Pirineu el cap de setmana ( divendres passat ,dilluns i dimarts proper, anticicló, " que mala suerte chato " ).
Divendres al vespre parlant amb la Carme i veient que el pronostic no millora tenim que canviar d'itinerari. Decidim anar a Sant Llorenç de Montgai on no fa vent i tindrem sol. Triem la cresta Tío María de 155 mts. i màxim V+, via oberta per Juan Gutiérrez i Sergi Campas al març de 2010.
Ens acompanya l'Irene que ens farà unes fotos desde la part inferior de la via. Per arribar al peu de via hem d'aparcar el cotxe en un aparcament que hi ha a mà dreta uns metres abans d'entrar al poble de Sant Llorenç de Montgai.es el mateix aparcament per anar a fer la via ferrada de Cagate Loríto.
Al sortir del cotxe seguim el camí com si anéssim a la pared de la Formiguera o a la via ferrada, quan tenim que creuar el rierol a l'esquerra seguim recta uns metres i ja ens trobem davant de la primera tirada:



R0 a R1: 25 mts. III 
Aquesta primera tirada nosaltres avui l'hem trobat força mullada i relliscava bastant però està molt ben equipada ( 8 parabolts ), puja per una rampa gens inclinada en tendència a la dreta on arribes a la primera reunió.


R1 a R2 : 40 mts. IV, V- 
Desde la sortida de la reunió la roca ja canvia de color, de qualitat i passa a ser un calcari magnífic. Als pocs metres de sortir la via segueix pel mateix fil encara que els bolts et queden a la part dreta, la Carme passa per la part inferior agafant-se amb les mans al fil de l'aresta, molt més elegant però més difícil. Continua superant ressalts per la mateixa aresta fins arribar a la segona reunió.


R2 a R3: 40 mts. IV, V+
En aquesta tirada està el pas més difícil de la via, sortim de la reunió fins a situar-nos al peu d'un esperó, pujarem per la banda esquerra que justament es la que està a l'ombra. Arribem al peu d'un diedre fissurat i extraplomat on enlloc de passar pel mig has de passar per la part dreta on hi ha molt bon canto pels peus, son uns passos molt atlètics ja que desploma una mica, després seguim pel mateix fil superant bolcs relativament fàcils fins arribar a la tercera reunió.


R3 a R4: 45 mts. V, IV 
Sortim de la reunió a mà dreta i tenim que baixar uns metres fins a situar-nos al peu d'una fissura que tenim que superar ( V- ), un cop superat aquest pas ja s'han acabat les dificultats i continuem per el mateix fil de l'aresta fins arribar a la quarta i última reunió.

Per baixar seguim un camí ( fites ) que gira a mà esquerra i en 10 minuts estem un altre cop a peu de via







Inici de la via, cal anar en compte ja que la roca està mullada i rellisca bastant.


L'Irene i la Carme al peu de via.


Desde la R1 la continuació ja es veu amb roca molt més bona i tocant el sol.


La Carme pujant la primera tirada per l'ombra i amb la roca relliscosa.


Inici de la segona tirada ( IV )


La Carme enlloc de passar pel mateix fil de la cresta ( més fàcil ) ha passat per la part inferior.


Amb el zoom es pot veure aquest tram de roca més fi.


Desde la R2 a punt de passar el pas més difícil de la via ( V+ )


Desde la R3 es veu a la part inferior el caminet pel qual tornarem caminant al cotxe.


A la sortida de la R3.


La Carme i jo a l'última reunió després d'acabar la via.

1 comentari:

TT ha dit...

Quants temps vau trigar? és per quan vagi tenir una noció aprox.
La veritat "que mala suerte chato" és que està jugant una mala passada ( el temps)...
Però, una senyora de Durro ens va dir el dissabte un refrany resumit... serà Juliol i estarem ESQUIANT!!!!!!!!

Ens veiem