dissabte, 23 de juny del 2012

Gorges de Carança i Puigpedrós ( 2911 mts.)


Dissabte 23-6-2012

Sortim de Thuès-Entre-Valls, petit poble situat al sud de França, a la carretera que uneix Perpinya amb Bourg-Madame.Hi ha un petit aparcament ( 2€ al dia  ) a la sortida del poble,  on una família molt simpàtica ( ella es de Puigcerda ) ens explicara el que necessitem per fer aquest recorregut.
Comencem l'itinerari passant sota un pont per el qual passa el tren groc i ens endinsem per la part baixa del congost on el camí passa al costat del riu.
Arribem a un pont on es bifurca el camí: a la dreta surt el sender que passa per les cornises ( al fer una circular el farem de baixada ), nosaltres seguim recta per el camí del Roc de la Madrieu.
El sender es estret i amb una forta pujada passem per el Salt del Pobre i arribem a la part superior del camí conegut com el Roc de la Foradada ( el pas obert entre la roca te com a sostre un gran bloc caigut ).
L'imatge de les cornises tota l'estona davant nostre es espectacular, comencem la baixada fins arribar a creuar-nos amb el camí de les cornises.
A partir d'aquest punt comencen la zona de les passarel.les i del pont penjats, la veritat es que varem tenir un dia molt agradable ja que no varem trobar massa gent.
Després de passar les passarel.les donem mitja volta per passar per la zona més espectacular del dia, Las Cornises. Un camí tallat al mig de la roca i protegit amb una cable d'acer.
Continuem el camí de baixada fins arribar a l'aparcament de la sortida.


Desnivell: 525 mts.

Horari: 4h,5m.







Inici del itineràri on ja adverteixen que no es un simple camí.

Roca foradada al tram del camí del Roc de la Madrieu

Desde la pared de davant, veiem l'itineràri de baixada de Las Cornises

El camí tallat al mig de la muntanya

Primera escala i pont mòbil

L'Irene creuant un dels ponts

Segona escala amb el seu pont

La Cornisa amb el seu pasamà d'acer per donar seguretat.

Pas delicat, mes exposat que difícil.

Tall a la meitat de la roca.

L'Irene no es separa del pasamà 

Detall de la timba que hi ha fins al fons del riu.

Isard descansant i mirant a càmara.







Diumenge 24-6-2012








Pugem desde Meranges per la pista forestal amb bones condicions fins al refugi de Malniu ( 2138 mts.).
Al sortir del refugi agafo el GR-11 que franqueja per el costat de l'estany Sec, quan porto uns 10 minuts deixo el GR per agafar a la dreta i pujar directa per un tram herbós amb forta pendent fins arribar al Coll de les Molleres ( 2482 mts.) desde on ja es veu al fons el cim del Puigpedrós.
Desde el coll giro cap al nord per pujar per el llom a un gran altiplà ( 2740 mts.), desde aquest punt només em resta continuar fins al peu del cim i per una ultima pujada amb força pedres arribo al cim del Puigpedrós
( 2911 mts.).
La visió de tota la Cerdanya es espectacular, decideixo baixar uns metres per el vessant francès per tenir una bona visió de la cresta Roc Colom- Peiraforca que en 15 dies si va bé vull escalar amb el Xavi M.
Després de fer unes fotos començo a baixar per el mateix itinerari de pujada fins arribar al refugi de Malniu.


Desnivell: 805 mts.

Recorregut: 10,3 Km.

Horari: 2h, 58m.






Estany sec al costat del refugi de Malniu ( 2138 mts.)

La Cerdanya tot i aquestes calorades està força verda.

Arribant al Coll de les Molleres, al fons el Puigpedrós.

Marmota fent uns banys de sol.

Coll de les Molleres ( 2482 mts. )

Puigpedrós ( 2911 mts.)

Desde el cim del Puigpedrós veiem la Vall de Campcardós.

Cresta Roc Colom- Peiraforca, que en unes setmanes la tenim que escalar, eh Xavi.

Cim del Puigpedrós ( 2911 mts.), segon cim més alt de la Baixa Cerdanya després de la Tossa Plana de Llés.

diumenge, 17 de juny del 2012

Aneto ( 3404 mts.) per l'Estasen i les Agulles Daviu i Escudier



Sortim del refugi de pescadors a Vallibierna ( 1950 mts.) a las 4,45 del matí. Decidim matinar ja que el dia serà llarg. Volem pujar l'Aneto per el corredor Estasen ( primera de la Teresa a l'Aneto ) i amb la Carme fer les dues Agulles de Daviu i Escudier. La previsió meteorològica marca alguna tempesta per la tarda.
El camí al començament es força ampla però després es bastant estret i una mica perdedor, s´ha de estar molt atent a les fites.
Arribem a la Pleta de Coronas ( 2230 mts.) on ja veiem les primeres tendes plantades, el camí continua herbós per després guanyar desnivell molt ràpid per una forta pendent.
Passem per el Llac de Coronas (2757 mts.) i enfilem el camí cap al Coll de Coronas. Als pocs metres del llac agafem a mà dreta( Est ) direcció al Coll Superior de Llosàs per passar per sota d'aquest coll i enfilar desde la part de baix el corredor Estasen.
Hi havia molta gent que pujava quasi fins al coll de Coronas per després franquejar per agafar el corredor a un terç ( nosaltres considerem que es més estètic desde baix)
El corredor estava molt bé, la qualitat de la neu no era dura i això et donava molta seguretat. Durant la pujada tenim que mirar cap a dalt ja que de tant en tant cau alguna pedra.
A la sortida hi ha uns metres de roca descomposta que tenim que tenir cura de no tirar cap pedra cap abaix.
Als pocs minuts estem els tres al cim de l'Agulla Daviu ( 3350 mts.) en aquest punt la Teresa decideix esperar-nos ja que avui es la seva primera sortida al Pirineu després de la rotura del peroné ara fa dos mesos.
Els primers metres de grimpada sense grampons sempre costa una mica però al final després de pujar i baixar dos petits gendarmes la Carme i jo arribem a l'Agulla Escudier ( 3315 mts.). Remuntem fins on està la Teresa i tots tres continuem fins al cim més alt del Pirineu l'Aneto ( 3404 mts.).
Fem la foto de rigor amb la primera ascensió de la Teresa i la vuitena de la Carme i enfilem a passar el Pas de Mahoma, tenim sort ja que només portem dues persones davant i no ens trobem a ningú de pujada.
Passem per el Coll de Coronas ( 3198 mts.) i seguim fins al llac de Coronas ( 2757 mts.). de moment no es veu cap indici de tempesta i aixi seguim tot el tram de baixada fins arribar al cotxe.


Desnivell: 1535 mts.

Horari: 10h 59 m.




Creuant el riu que baixa del llac de Coronas, vigila el peu dret Teresa.......

Cresta de Llosás al Aneto

Direcció al corredor Estasen amb el llac de Coronas, a la dreta l'Aragüells i la cresta de Cregüeña

La neu està amb perfecta estat, al mig nostre el coll de Coronas ( 3198 mts.)

Corredor Estasen amb l'Agulla Daviu i Escudier

Al tram central del corredor.

Aquest any la neu no estava tant dura i dona més seguretat

Sortida del corredor amb roca molt descomposta

La Teresa acabant els últims metres

Tots tres al cim de l'Agulla Daviu ( 3350 mts.)

Desde el cim de l'Agulla Escudier tota la cresta fins l'Aneto

La Carme al cim de l'Agulla Escudier ( 3315 mts.), ja et falten menys Carme.......

Desgrimpant de l'Agulla, a mà esquerra ( Coronas ) la sortida del Petit Black ( recordes Xavi )

Grimpant direcció a l'Aneto, es veu la cresta de l'Agulla Daviu i Escudier.

Ultims metres abans d'arribar al cim.

Aneto ( 3404 mts.) amb les ascensions realitzades per cadascun de nosaltres.

Comencem el Pas de Mahoma.

Inici del descens desde el Coll de Corones.

Coll de Corones i a la dreta Aragüells ( 3037 mts.)

dissabte, 9 de juny del 2012

La Cresta del Ferran ( 983 mts.)


Ja feia molts anys que havíem fet aquesta cresta amb el Xavi i teníem ganes de repetirla. Coincidim amb la mateixa idea que teníem fa uns anys, No es una cresta d'iniciació, sense tenir grans dificultats( no pasa de IV- ) es molt i molt llarga, per tant ja sabeu a sortir a primera hora del matí i si el dia no es massa llarg agafeu frontal ( la baixada a les fosques pot ser complicada ).
Per arribar aquí, teniu que anar fins a Castellfollit de la Roca i agafar la desviació cap a Oix, no fa falta entrar dins al poble, girem a mà dreta direcció a Can Pei, en aquest punt si no portes 4x4 es preferible deixar el vehicle en algun forat que trobis ja que la pista està en molt mal estat, si pots contínues per la pista forestal fins més enllà del Grau d' Escales, punt mes estret de la pista , després d'una baixada hi ha un prat on podeu aparcar a mà dreta al costat de La Palanca de Samsó.
Després de creuar el riu seguim uns metres el Gr i a la primera clariana del bosc agafem un petit camí a mà dreta que ens porta direcció a la cresta, el camí es petit però està ben fresat.
En un punt veurem una fletxa vermella marcada a la roca, en aquest punt comencem a grimpar seguint les fites i els punts vermells.
Muntem la R 0 en un arbre i comencem per un mur fissurat de III,  on es podem posar moltes coses per assegurar la tirada, després de 45 mts. muntem reunió al peu de la cova.
Passem per l'interior i a la sortida de la cova agafem a l'esquerra per muntar la 2ª reunió al peu d'un mur de III, el qual escalem amb molt bona roca. Quan arribem a la 3ª reunió guardem la corda de moment i continuem sense ella. La continuació es fàcil però has d'anar concentrat ja que hi ha trams molts aeris.
Abans d'arribar al rappel en una bretxa fem la 4ª reunió ja que la sortida es III i amb força pati i no val la pena arriscar,tornem a guardar la corda i continuem fins al rappel.
Son 25 mts. molt ben equipats i et deixa a una petita bretxa on comença la tirada més difícil de la via: el gendarme de IV-. 5 metres per damunt de la reunió hi ha una savina on pots posar una assegurança i passar per la dreta del arbre, en aquest punt està el pas ( abans hi havia un pitó que actualment no està), després ja es més fàcil III, tirada de 40 mts. continuem amb el que serà l'ultima amb la corda de uns 30 mts.
Recollim la corda i veiem el que ens queda ( que es molt ). El calor apreta de valent i l'aigua comença a faltar, ens prenem aquest metres fins al cim amb calma. Hi ha trams amb més i amb menys exposició però mai pots baixar la guàrdia.
Finalment arribem al cim del Ferran ( 983 mts.) on a l'ombra descansem una estona i ens acabem l'ultim glop d'aigua, hem tardat desde el cotxe 4h 55m.
Iniciem la baixada fins al coll de la Talaixà on continuem per el Gr fins arribar al cotxe on ens banyem al riu després de la calor de tot el dia.


Desnivell: 1055 mts.

Recorregut: 10,8 Km.

Horari: 6h, 20m.






Tota la cresta del Ferran sencera. 


Inici de l'aproximació, la Palanca del Samsó ( pont per creuar a l'altre vessant del riu )

El Xavi comença a grimpar just al punt on hi han unes senyals vermelles pintades a la pared

Reunió 1: just a l'entrada del forat al mig de la pared.

Desde la mateixa reunió tenim la visió del pont per on hem creuat el riu.

Segona tirada, per dins el forat.

Part de la cresta que ens queda per arribar al cim del Ferran ( 983 mts.)

Pujant al gendarme de IV-

Desde dalt del gendarme tenim davant el rappel de 25 mts. que acabem de baixar.

Amb el zoom veiem el bon ancoratge del rappel.

El Xavi després de guardar la corda per acabar l'ultim tram i llarg de cresta

Pic del Ferran ( 983 mts.)

Visió desde el cim de l'Alta Garrotxa, com sempre verda.