dimarts, 11 d’agost de 2009

Ecuador Segona part

11-08-2009

A les 7h. del matí sortim direcció al refugi José Rivas per escalar el Cotopaxi (5897 mts.).
Hem conegut a Quito a Bolivar, un amable ecuatorià que avui te que recollir a uns americans i per no fer el viatge sól i a part guanyar-se uns dolars (40$ ) , ens deixara al parking que hi ha als peus del Cotopaxi.
Al sortir de Quito agafem la Panamericàna fins arribar al poble de Machachi, 35 km. al sud de Quito,en aquest poble està la planta embotelladora d'aigua mineral Güitig.
Per pujar seguirem la ruta Nord més coneguda com "Control Norte",son 21 km. que amb el 4x4 ens fan molt ràpidament.Després de passar la entrada al parc nacional (10 $) i per un terreny bastant desèrtic arribem al pàrking (4595 mts.) sota el refugi.



El " Aparcadero" (4595 mts. )



Ens despedim de Bolivar i amb un vent força emprenyador comencem la pujada cap el refugi.
Després d'una hora pujant per una tartera amb pedra molt fina (un pas endavant,dos enrere) arribem al refugi JoseRivas (4800 mts.)



Al fons Refugi José Rivas (4800 mts.)


La primera sensació només entrar es que això no es Suissa ni Austria ja que el refugi deixa molt que desitjar.
Un cop ens hem ubicat al dormitori (força vent a l'interior) comencem a ingerir liquids per ajudar en el procés d' aclimatació.
De moment tant l'Irene com jo ens trobem bé tot i que només fa 5 dies que varem arribar a Quito.
Passem la tarda parlant amb dos amics vascos ( Jaime i Rafael) amb els quals acabare fent els cims d'aquesta expedició.
A les 16h. comencem a preparar el sopar ja que a la una de la matinada ens volem despertar.
Sopem uns consomes i un liofilitzat de pure amb una mica de pernil i a les 18h. ja estem estirats a dins del sac intentant dormir una mica.
S'ha de dir que el dia no ha estat massa esplendit ja que ha fet molt vent i ha esta nevant a estones.
Amb aquest soroll del vent ens quedem dormits desitjant que d'aqui a unes hores canvii el temps.



12-08-2009

Son les 12h. de la nit, la gent ja comença a fer soroll, avui intentarem el cim unes quantes persones: un grup de 5 francesos amb dos guies, una alemanya amb un guia, una parella espanyola també amb un guia i, els dos vascos i jo que som els unics que anem sense guia.
Som els últims a sortir del refu ja que esta nevant lleument i fa molt vent.
Finalment a la 1h 45m. sortim .La primera part es una tartera de pedra fina i molt vermella el camí es molt dret i fa bastant fred.
Al arribar a la cota 5120 mts calcem grampons i piolet, ens encordem ja que el glaciar es veu molt obert i seguim pujant.
Cada cop el mal temps es fa més intens i el fred es notable. Tinc que parar a posar-me el Primaloft i les manoples de plomes. La gent comença a girar cua. Primer dos francesos, després els tres restants i mentrestant avancem a la parella de Madrid que habien sortit 1h. abans que nosaltres.






Les traces estan molt marcades i anem pujant a un bon ritme tot i el mal temps. La pujada es bastant dreta amb resalts de 50º.Aproximadement a les 6h del matí el vent afluixa una mica i ens permet gaudir de la sortida del sol.Quan arribem a la cota 5715 mts, ens trobem un resalt amb gel de gran qualitat, montem reunió i escalo aquesta tirada de 30 mts màxim 65º.


Resalt de 65º amb gel excel-lent



Després de repossar a la part superior, aseguro els meus dos companys i sense cap dificultat més però amb molta alegria arribem al cim del Cotopaxi (5897 mts.) el segon cim més alt d'Ecuador.



Cotopaxi (5897 mts.)




No podem gaudir del cim ja que s'ha tornat a tapar i el vent es molt fort.
Estem totalment coberts per una capa de gel enganxada a la jaqueta, pantalons, motxila etc.
No ens entretenim més i baixem del cim ràpidament. L'amic Jaime ens asegura la tirada de gel i ell amb una gran classe es desgrimpa tota la tirada.
Finalment ens retrobem amb l'Irene al refugi a les 10h 35m. Menjem i bebem una mica al refugi, arreglem les motxilles per baixar cap a baix i a les 12h.35m. arribem el pàrking. Aqui tindrem que buscar-nos la vida ja que no tenim transport per baixar al poble més proper. Després d'esperar una hora, arriba un 4x4 amb una noia de Madrid que venen a visitar al refugi. Al final tanquem tracta amb el propietari del cotxe i per 30$ ens baixara fins a Latacunga un poble a 30 km. del nostre punt actual. Però hi ha un petit problema ells tenen que pujar al refugi primer, això es Sudamèrica i ens deixen estar a dins el cotxe fins que arribin (a l'exterior fa molt vent i està nevant a estones).
Finalment a les 17h. 30m. arribem a Latacunga un poble molt xulo i capital del districte de Cotopaxi.
Demà hi ha mercat al poble, un dels mercats més importants al qual ve gent de tots els voltans, per tant no trobem lloc per dormir als hotels més normals, acabem dormint a un "cuchitril".


13-08-2009

Després d'un gran esmorzar a la cafeteria de l'hotel Rodelu, recollim trastos i agafem el bus cap a Riobamba, el trajecta es amimat i durant les dues hores passa tot tipùs de gent venen desde menjar fins a pomades per tot tipus de malalties.
Riobamba es una ciutat antiga i tradicional amb amplies avingudes i imponents edificis de pedra dels s.XVIII i XIX.


Chimborazo desde l' estació de tren a Riobamba


Ens allotgem a un encantador hotelet, les habitacions del cual están al voltant del jardi de la casa dels propietaris, una gent super amable, hotel Oasis, 10$ per persona, i la veritat que fa bona referencia al nom.
Ràpidament anem a comprar els bitllets per fer el trajecte en tren a "La Nariz del Diablo" però per decepció nostra no hi han per a cap de les tres properes sortides, ni divendres ni diumenge ni dimecres.
Ens tornem a trobar amb el Jaime i el Rafael i comencem a preparar l'ascenció al Chimborazo, 6310 mts.

2 comentaris:

Xavier M. ha dit...

Genial !
La muntanya no us ho ha posat gens fàcil i tot i així vareu triunfar. Lo del passatge en gel fins a 65 graus fa moltes dentetes.
Felicitats !

Xavier

Ainhoa ha dit...

Estem amb el teu amic Xavier, pel tema del 66º?????? una tasca bastant difícil, i ho sabem molt bé.

Ainhoa i Teresa