dissabte, 4 de juliol del 2015

Casco de Marboré (3012 mts.), Torre de Marboré (3009 mts.), Espalda de Marboré (3075 mts.), Picos de la Cascada Oriental i Central (3098 i 3108 mts.)



Divendres 3/ 07/ 2015

Durant el viatge amb cotxe cap a Gavarnie, passem per un port mític del Tour de France, L'Aspin (1489 mts.)


Passades les deu de la nit, des del Col d'Aspin es pot veure el Midi de Bigorre (2876 mts.)


Dissabte 4/ 07/ 2015

Durant tota la nit ha fet moltíssim vent al Col de Tentes (2208 mts.), hem arribat passades les 12 de la nit i el cotxe s'ha mogut tota la nit, a causa de la velocitat del vent. Pocs minuts després de les 5 de la matinada sona el despertador, el vent segueix bufant amb força. Passades les sis del matí sortim, seguim l'antiga carretera (fa molts anys que està tallada per esllavissades) fins al Port de Bujaruelo (2273 mts.).
En aquest punt girem a l'esquerra (est) i iniciem una dura però curta pujada, després continuem caminant per terreny més a menys pla, sempre per sota la cara nord del Taillon (3146 mts.). Quan portem uns 4 Km. des de la sortida, el camí inicia una forta pujada que ja no deixarem fins a arribar al Col de Sarradets, però abans hem de creuar el torrent que baixa de la glacera del Taillon, ara al matí no tenim masses problemes però quan baixem a la tarda serà un altra cosa.
La visió des del Col de Sarradets és una de les millors del Pirineu, doncs, tens davant teu molts cims emblemàtics del Pirineu com el Marboré, la Torre i el Casco entre altres. Parem un segon al refugi de Sarradets (2587 mts.) a beure aigua de la font i continuem direcció a la Brecha de Rolando, per arribar-hi, des del mateix refugi surt un camí que puja per una morrena amb una forta pendent fins a arribar a una zona planera on la gent del refugi té la captació de l'aigua, a partir d'aquí i ja per neu s'inicia l'última pujada per arribar a la Brecha de Rolando (2807 mts.), els últims 30 metres els pugem per una roca descomposta i en molt mal estat.
A partir d'aquí tenim un tram de baixada fins a arribar al Paso de los Sarrios, són uns 45 metres quasi horitzontals, on hi ha un passamà de cadena, ja que la roca esta molt podrida i hi ha bastanta caiguda, continuem fins que arribem sota el cim del Casco, en aquest punt ens calcem els grampons i continuem per unes pendents mantingudes fins on s'acaba la neu, continuem per roca bastant suelta i mirant de no perdre les fites arribem al primer tresmil del dia, Casco de Marboré (3012 mts.). Al cim el vent bufa amb força i només podem estar uns minuts, iniciem la baixada pel mateix lloc de pujada i al arribar al punt on ens hem de posar els grampons fem un franqueig a l'esquerra direcció a la Torre.
En lloc d'atacar la frontalment, passem per sota i seguint les fites iniciem una pujada per una xemeneia relliscosa,(ara no és res en comparació de la tarda quan baixem) més o menys a meitat de camí entre la Torre i el Col de la Cascade. Després d'haver superat aquesta xememèia (35 metres) girem a l'esquerra (oest) i sense cap dificultat fem el segon tresmil de la jornada, Torre de Marboré (3009 mts.).
Parem a beure i menjar una mica, uns metres per sota el cim on estem arresarats del vent, continuem fins a arribar al Col de la Cascade (2933 mts.), seguim caminant fins a la vertical del cim com posa la guia però jo no veig cap canal per pujar (fa 6 anys quan estava fent tots els tresmils del Pirineu també em va passar igual), continuem fins al final de la vall i pel pas natural que hi ha pugem a la part superior d'aquesta barrera rocosa, continuem pel mateix llom sempre en tendència a l'esquerra fins que assolim el tercer tresmil de la jornada, Espalda de Marboré (3075 mts.), el següent tresmil està molt a prop i no triguem res a assolir el quart tresmil de la jornada, Pico Occidental de la Cascada (3098 mts.), el vent segueix bufant amb molta força, ens replantegem que fer, finalment decidim pujar un més i si al arribar al cim, el vent no para, girarem cua doncs el Pico Oriental de la Cascada ja té grimpada i no és qüestió de pujar amb aquest vent.
Per pujar el següent tresmil el recorregut és més llarg doncs s'ha de baixar fins al fons d'un coll per després remuntar per una tartera els 180 metres de desnivell fins al cinquè tresmil de la jornada, Pico Central de la Cascada (3108 mts.), aquí el vent encara bufa més, així que cap a baix.
Seguim el mateix camí de la pujada però al arribar a la xemeneia de roca, ara cau una autèntica cascada d'aigua, ja que a la part superior hi ha unes congestes molt grans de neu i al ser cara sud-oest cau aigua per tot arreu. Intentem buscar un altre lloc per baixar però impossible tot estar ple de cingles per tots els vessants, finalment amb molt de compte aconseguim desgrimpar després de remullar-nos dins de la cascada.
La tornada al final es fa llarga, ja que són moltes hores, molts kilòmetres i molts metres de desnivell.
Moltes felicitats Teresa una vegada més per la teva decisió, valentia i pel teu saber fer. 


Desnivell: 1875 mts.

Recorregut: 31, 1 Km.

Horari: 14h, 3m.







A l'esquerra, el Taillon (3146 mts.) i a la dreta, els Gabietos (3036 mts.)


Cara nord del Taillon.


Creuant el torrent que baixa de la glacera del Taillon.


Primeres congestes de neu de la jornada.


Arribant al Col de Sarradets (2587 mts.)


Sota el cim del Casco de Marboré es pot veure el refugi de Sarradets.


Iniciant per l'esquerra: Pic de Marboré, Picos de la Cascada, Espalda, Torre, Casco i Brecha de Rolando.


Brecha de Rolando (2807 mts.)


A la dreta de la Brecha: la Punta Bazillac (2978 mts.)


Molt a prop de la Brecha.


Arribant a la Brecha de Rolando (2807 mts.)


Degut a l'escalfor de la roca, la neu es separa de la roca i ens permet passar a nosaltres.


Primer tresmil del dia: El Casco de Marboré (3012 mts.)


Des del cim del Casco, en primer terme la Punta Bazillac (2978 mts.), al fons el Taillon (3146 mts.)


El massís del Vignemale.


La continuació de tresmils, en primer terme: la Torre de Marboré.


Baixant del Casco de Marboré.


Al fons ja es veu el cim de la Torre.


El poble de Gavarnie des del cim de la Torre.


Segon tresmil del dia: Torre de Marboré (3009 mts.)


A la part inferior, la Gran Cascada de Gavarnie.


En primer terme, el Casco  vist des del cim de la Torre de Marboré.


 La Gran Cascada de Gavarnie.


Baixant de la Torre direcció al Col de la Cascade (2933 mts.)


Espalda de Marboré (3075 mts.)


Monte Perdido (3355 mts.)


Tercer tresmil de la jornada: Espalda de Marboré (3075 mts.)


Cara nord de la Torre de Marboré per on va la via Ravier.


Des del cim de la Espalda es veu el Pico Occidental de la Cascada molt a prop.


Des del Pico Occidental de la Cascada es veu la Espalda de Marboré.


Quart tresmil del dia: Pico Occidental de la Cascada (3098 mts.)


1500 metres per sota nostre, el poble de Gavarnie.


A l'esquerra el Pico Central de la Cascada.


Arribant al Pico Central de la Cascada.




Cinquè tresmil de la jornada: Pico Central de la Cascada( 3108 mts.)


Forat a traves de la roca.


 Baixant del Pico Central de la Cascada( 3108 mts.)


Pico Oriental de la Cascada (3161 mts.)


Passant per la part inferior de la Espalda de Marboré.


Desgrimpant tram per sota la Torre de Marboré.


Sol de tarda a la cara Oest de la Torre.


Baixant de la Brecha de Rolando.


Tots els cims recorreguts en el dia d'avui.


El torrent per la tarda costa més de passar, doncs, baixa més aigua que al matí degut a la fusió diürna.


La Teresa després de passar el torrent amb el Pic de Sarradets (2739 mts.) darrera seu.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Josep Maria un autre sortie spectaculaire.
PD: continue en préparant la mère :):)
Ònia

Teresa ha dit...

Tot i ser una llarga i dura jornada, m'ha sabut a poc !!!!!jujuju
Un lloc únic i espectacular.
És un orgull que em feliciti un "aficionat" com tu.
Teresa

PacoY ha dit...

pues no parece que haya sido tan dura la salida, en la última foto tienes una cara de felicidad que no se aguanta.
Vuestro, Paco

Carme S ha dit...

Felicitats a tots dos, aquest estiu no us podré seguir.
Fins aviat.

Anònim ha dit...

Vaya final de temporada más increible. Felicidades.
En septiembre GR-11 con los infiernos a ver si Josep Maria se anima y se nos une al grupete. Saludos

Anònim ha dit...

Muy bien reseñada y unas fotos espectaculares.

Felicidades.

Anònim ha dit...

Us felicito a tots dos,i estic d'acord amb la valentia de la Teresa.
Santi

Raul ha dit...

me la apunto para esta primavera, si, muy bien reseñada.