dissabte, 23 d’abril de 2016

Tossa del Pas dels Lladres (2665 mts.)



El temps no està del tot clar, el pronòstic és una mica incert per tant a Puigcerdà mirem l'última actualització a Meteo-France. Fins ben entrat al migdia no es preveuen pluges a la zona de Porte.
Enfilem la carretera cap al Col de Puymorens i abans d'arribar al poble de Porta marxa la boira en la qual estàvem ficats des de feia uns kilòmetres i podem veure el sol tot i que també es veuen força núvols.
A mesura que anem pujant el Col el temps cada cop està més tapat però el pitjor és després de passar el Col de Puymorens (1915 mts.) i iniciar la baixada comença a ploure (això que aguantava fins a migdia), la visibilitat és nul.la, com podem arribem a l'aparcament per fer el Pic de Pedrons. Esperem deu minuts però veient que aquí no farem res girem cua i desfem el camí realitzat fa uns minuts.
El bon temps està al sud, però justament on falta neu, haurem de fer servir la nostra experiència si no volem tornar a casa sense fer res avui. La zona de la Tossa d'Alp (sempre d'ajuda en aquests casos de mal temps al nord) ja vàrem estar 5 dies enrere (si no hi ha més remei, tornarem a repetir), zona Puigllançada amb molta manca de neu. Mentre anem pensant aquestes opcions estem ficats dins de la boira, passat la Tour de Carol la boira desapareix i de cop tenim davant la zona del Puigmal, Tossa del Pas dels Lladres, Duraneu. Des d'aquí es veu força innivat, que bé ja tenim lloc per passar el dia amb esquís. Sortim de l'aparcament (1980 mts.) que hi ha just abans de la barrera que no permet el pas de vehicles, i caminem menys d'un kilòmetre fins a arribar a la corba on si continuem recte vas direcció al Puigmal, nosaltres ens desviem a la dreta i passem el riu que neix molt a prop del Puigmal de Llo. Al cap de pocs minuts ja podem calçar esquís, aquests primers metres hem d'anar amb compte doncs quasi no hi ha base i tot i ser d'herba hi ha alguna pedra amagada. En lloc d'agafar direcció al Puigmal on va el gruix de la gent decidim girar a la dreta i anar cap a la Tossa del Pas dels Lladres, de cop al entrar de ple dins de la vall veiem al fons el coll i està perfecte de neu, i una cosa estranya, després de l'última nevada aquí no va fer gens de vent i està tot perfectament llis, sense turonets provocats pel vent. Ens apropem a l'inici del tub, part més inclinada de la pujada, just en aquest punt preferim posar ganivetes per què tot i està amb neu primavera la part superior just a sota esta bastant dur i la veritat que guanyem en seguretat. Fins i tot poc abans d'arribar al coll la Teresa passa a liderar la pujada i fa les seves primeres llaçades decidint per on pujar i on fer els girs amb la volta maria. Arribem al coll i a mà dreta ja veiem el cim, no ens entretenim per què veiem uns núvols negres que no tenen massa bona pinta (a la tarda descarregaria pluja a la zona), en pocs minuts assolim el cim de la Tossa del Pas dels Lladres (2665 mts.). anem de pressa a fer la transició de pujada-baixada, ja que no volem perdre visibilitat a la baixada.
Iniciem els primers girs pel llom amb una mica de neu ventada, però al agafar al tram fins al coll, buff, una neu espectacular, "moquette", que diuen els francesos, tota la continuació dins el tub serà igual. Seguim baixant fins a agafar el camí de pujada on encara aprofitem al màxim baixant fins al mateix riu on hem de treure els esquís i continuar fins al cotxe caminant, un dia molt ben aprofitat després d'un inici tan desolador.
A la nit encara ens queden forces per anar a  veure The Logical Group (tribut a Supertramp) i diumenge nit The Watch play Genesis, from Trespass 1970 to The Lamb Lies Down on Broadway 1975.


Desnivell: 725 mts.

Recorregut: 7,6 Km.

Horari: 3h, 17m.      
  





En aquest punt ens posem els esquís, a l'altre part (vessant sud) està tot pelat.


Aquest primer tram hem d'anar en compte amb les pedres, no ens imaginaven el pastís de neu que després ens trobaríem. 


A mesura que anem pujant cada cop està millor.


Al entrar en aquest vessant la sorpresa es meravellosa en qualitat i quantitat de neu.


Sembla mentida però aquesta última nevada no ha vingut acompanyada de vent.


Aquí es pot veure la diferència entre el sud i el nord. Davant nostre tot pelat.




La pujada pel mig del tub.


La neu està en molt bones condicions, una mica dura per sota d'aquesta primera capa.


Seguim guanyant metres.


En aquesta zona d'aquí només hem trobat una persona en tot el dia (sense contar abans d'agafar la desviació cap al Puigmal).


Núvols amenaçadors per darrera nostre.


Després de passar la part més dreta del tub, aquí decreix el pendent.


Sembla que estiguem al mig de l'oceà.


La Teresa fent les seves primeres llaçades davant del grup.


A punt d'arribar al coll s'incrementa el pendent.


Blanc i negre quasi al costat del coll.


Núvols negres per sobre del Pic de Duraneu (2539 mts.)


Molt a prop del cim amb el Puigmal (2912 mts.) al fons.


Al cim de la Tossa del Pas dels Lladres (2665 mts.)


Primers girs amb una neu "moquette" bonissima.


Llàstima que el dia s'està espatllant però la baixada pel tub amb neu excel·lent no ens la treu ningú.

Iniciant la baixada.
video

diumenge, 17 d’abril de 2016

Matinal a la Tossa d'Alp (2536 mts.)


   Itinerari de pujada: Color taronja.
Itinerari de baixada: Color blau.


Surto de l'aparcament de Coma Orriola (1940 mts.) i començo a pujar per la pista dels Isards, la neu està una mica dura però et permet pujar directament sense anar enrere. Quasi no hi ha gent a l'estació i després puc comprovar com la neu a les parts altes està magnífica. Després de superar les primeres rampes força inclinades, arribo a una part més planera (2260 mts.) on segueixo la pista que em portarà al peu de la Tossa. Segueixo una mica més per la pista i quan arriba la part final amb més inclinació em desvio a la dreta (oest) per poder pujar fent llaçades pel mig de la pala central.
El vent va a rafegues, en algun moment amb certa violència, arribo a la Tossa d'Alp (2536 mts.) i després d'abrigar-me una mica, trec pells i començo la baixada direcció al Coll de Pal, la neu és primavera una mica pesada i les 4 gotes d'aquesta passada nit no l'han ajudat. 
Quan arribo a la cota 2290, la neu diu que prou en aquest vessant sud, 200 metres per sota meu puc veure el Coll de Pal però avui no puc continuar. Torno a posar pells i inicio la segona pujada a la Tossa, hi han uns núvols negres que no em fan gens de gràcia però per sort no m'arribaré a mullar.
Quan arribo al cim el vent quasi ha parat, aprofito per preparar-me pel descens, la neu a la part superior està genial, i gaudeixo molt fins a arribar al Cap del Bosc (2140 mts.), a partir d'aquí i fins a l'aparcament la neu ja està més pasta però es deixa.
A veure quin temps ens espera la setmana vinent de Sant Jordi.


Desnivell: 830 mts.

Recorregut: 9,1 Km.

Horari: 2h, 53m.  





L'inici de la pujada per Coma Orriola.


A la part inferior es pot veure l'aparcament del que he sortit fa uns minuts.


Els núvols van i venen.


La part final de la pujada a la Tossa d'Alp.


Al mig de la pala final, mirada cap a dalt per veure el que em falta.


La mateixa foto anterior però mirant cap abaix.


La Cerdanya amb el Pirineu Francès al fons.


Des del cim es pot veure el Pedraforca (2506 mts.) amb la seva cara nord davant meu.


Tossa d'Alp (2536 mts.)




Cara nord de la Serra del Cadi (2648 mts.)


Serra d'Ensija (2320 mts.)


Visió cap al sud, el Puigllançada (2409 mts.) molt pelat.


Fins aquest punt baixo (2290 mts.) just on s'acaba la neu per poder esquiar.


Ara toca posar pells i tornar a pujar a la Tossa d'Alp per segona vegada.


Enmig del núvols negres ja puc veure el cim de la Tossa.


M'he d'afanyar per què venen uns núvols darrera meu........., per sort no m'agafaran. 

dissabte, 16 d’abril de 2016

Pic de Tarbésou (2364 mts.) des de Ascou-Pailhères.


Itinerari de pujada: Color vermell.
Itinerari de baixada: Color lila.     


El divendres a la nit fem canvi de plans a última hora, la idea inicial era anar a Benasque i començar la segona part de la temporada d'esquí de muntanya al bonic poble aragonès. Moltes sortides a partir d'ara les farem des d' aquí, ja que és una de les parts del Pirineu que més neu guarda a la primavera.
Però un front molt actiu entra el dissabte al migdia des de l'oest i a la zona de Benasque es preveu pluja a partir de les 14h del dissabte i tot el diumenge. Aleshores busquem un lloc força a l'est per què arribi el més tard possible les tempestes i amb aquestes recordem Ascou-Pailhères i el Tarbesou per aquest vessant. Unes fotos d'uns dies abans ens acaben de decidir.
Surto de l'aparcament inferior de Ascou-Pailhères (1490 mts.) amb la neu justeta però mireu quina cota surto i estem a mitjans d'abril.
La neu està força bé per la temperatura tan alta que tenim, abans d'arribar al Col de Pailhères (2001 mts.) giro a la dreta (sud) i primer per un tram planer per després agafar el llom assoleixo el Pic de Mounegou (2092 mts.) a partir d'aquí un curt descens i enfilo la cresta de Mounegou tota amb esquís i sense ganivetes (moltes vegades està gelat) fins al mateix cim, els últims metres són força drets.
Al arribar al Pic de Tarbésou (2364 mts.) el vent bufa amb violència, com va sent habitual aquesta temporada, trec les pells ràpid, i inicio la baixada.
Del cim em llenço directa per una molt bona neu primavera, quan he baixat uns 250 mts faig un franqueig molt per sota de les cornises per no tenir problemes si ens desprèn alguna. Al arribar al Pla de Mounégou  agafo una baixada bastant dreta a l'esquerra del telesquí Regalecia i després només em queda seguir la suau pista fins a arribar a l'aparcament de Ascou. Bastant de vent durant tot el dia però molt sol i molta calor.


Desnivell: 915 mts.

Recorregut: 12,5 Km.

Horari: 3h, 18m. 








Amb la Irene a l'aparcament de Ascou-Pailhères (1490 mts.)


L'inici està una mica just de neu però per ser cota 1490 i a mitjans d'Abril, que més podem demanar.


A mesura que vaig pujant la neu ja està amb una bona quantitat.


Quan arribo al costat del Col de Pailhères (2001 mts.) ja puc veure al fons el meu objectiu del dia.


Vista enrere del que ja he pujat.


En primer terme el Pic de Mounegou (2092 mts.)


El vent ha fet que es formin aquestes cornises.


Per l'aresta de la dreta pujaré i per baixar, directa des del cim i franquejar bastant per sota de les cornises.


Ja han arribat les calorades al Pirineu, adéu neu.


Tot el tram recorregut fins ara.


Arribant al cim.


Aquesta part del Pirineu encara té força neu.


Cims entre l'Ariège i el Capcir.


Pic de Tarbésou (2364 mts.)


Pic de Saint Barthelemy.


Inicio la baixada amb una bona neu primavera.


Per aquí acabo de baixar.


Com he gaudit d'aquesta baixada amb la neu primavera.