dijous, 31 de desembre del 2015

Pic de la Dona (2704 mts.) i Bastiments (2881 mts.)


Linea lila: Itineràri de pujada
           Linea taronja: Itineràri de baixada   




Ahir a la tarda vaig visitar al meu traumatòleg després de fer-me al matí per 4a vegada l'ecografia de la cama esquerra, em dóna l'alta però em diu que no comenci massa fort, sinó progressivament de menys a més.
Que millor que una circular per la zona d'Ulldeter, feia just dos mesos que havia trepitjat el Pirineu per última vegada just abans de la lesió.
Surto de l'aparcament superior de Vallter 2000 (2155 mts.) tot i haver anat seguint les condicions de neu al Pirineu no m'esperava aquesta manca de neu, sembla que estem a la primera setmana de novembre i no l'últim dia de l'any. Segueixo el camí molt ben marcat fins a arribar a la Portella de Mantet (2409 mts.), lloc on es bifurquen diferents camins, jo segueixo direcció sud pel camí que després de passar per la cota 2554 i arribar a un petit plà ja podem veure el cim del Pic de la Dona. Són 150 metres de desnivell que els faig a un ritme molt suau, em sobta molt no veure a cap persona per aquí, deu ser que és l'últim dia de l'any. El vent comença a bufar amb ganes, a l'Est puc veure el bonic poble de Mantet, recordo per aquestes dates, fa 8 anys que vaig poder anar de Vallter fins a Mantet amb esquís, quins temps, era quant nevava................
Arribo al Pic de la Dona (2704 mts.) faig unes fotos i continuo, la idea inicial era baixar ara per xemeneies cap al cotxe però al trobar-me bé, segueixo tota la carena fins a situar-me al peu del Bastiments, a partir d'aquí el camí comença a guanyar desnivell ràpidament però està molt fressat i no hi ha cap problema, quan falten pocs metres per arribar a l'avant cim trobo l'única part amb neu, evidentment pujo per la neu que està força dura fins a arribar al cim del Bastiments (2881 mts.), hi ha un petit bivac de pedres al cim, lloc que aprofito al estar arrecerat del vent, per menjar i beure una mica.
Després de fer unes fotos al cim inicio la baixada pel mateix lloc de pujada, però al arribar al Pas del Bou (2680 mts.) deixo el llom principal i baixo per un pendent pronunciat d'herba i pedres fins a arribar a la part superior del telecadira (2520 mts.), a partir d'aquí ja només em queda baixar per qualsevol pista de pedres  fins a arribar a l'aparcament superior de l'estació i punt de sortida en el dia d'avui.
El resultat del dia ha estat molt positiu, la cama ha aguantat perfectament, ara només falta que nevi al Pirineu i anar agafant el ritme a poc a poc.


Desnivell: 870 mts.

Recorregut: 10,2 Km.

Horari: 4h, 31m.








A l'esquerra Gra de Fajol Petit (2563 mts.) a la dreta el Gra de Fajol (2708 mts.), es pot veure la manca de neu en aquesta part del Pirineu.


Portella de Mantet (2409 mts.)


Cruïlla de camins a la Portella de Mantet.


Direcció al Pic de la Dona.


A sota de tot es pot apreciar el bonic poble de Mantet.




A l'esquerra del cercle: El Canigó (2786 mts.)


Des del cim del Pic de la Dona, a l'esquerra el Bastiments a la dreta el Pic de Bacivers.


Al cim del Pic de la Dona (2704 mts.)




Al fons ja es veu la creu del cim.


Cara sud del Pic de Bacivers (2845 mts.) completament pelada.


L'unic tram de neu del dia.


L'avantcim del Bastiments (2879 mts.)


Tot el tram recorregut des del Pic de la Dona.


Cim del Bastiments (2881 mts.)




Cara sud-est del Bastiments sense ni gota de neu.

dissabte, 19 de desembre del 2015

L'Elefant (1156 mts.) cim emblemàtic a Montserrat.



La lesió aquesta és més llarga del que em pensava, el passat dimecres la ecògrafa em va dir que encara tenia un petit trencament de 10 x 3 mm. (l'últim dia era de 19 x 6 mm.), després, al passar al trauma, em confirma que encara no està curat i que faci alguna cosa suau, per això fem aquesta circular a Montserrat amb poc desnivell i molt tranquils. En aquest mateix moment, el nostre amic Xavier Martí gaudint d'un bon corredor de neu al Pic de La Mine a l'Ariège.
Sortim del refugi de Santa Cecilia (686 mts.) i agafem el GR-4 també anomenat Camí de l'Arrel, després de passar per sota de tota la cara nord de Montserrat amb els cims de la Pared de l'Aèri, Pared de Diables i el Cavall Bernat arribem al Pla de la Trinitat (945 mts.). Aquí deixem el camí principal i agafem a mà dreta per anar direcció a l'Ermita de la Trinitat, a partir d'aquest punt iniciem un franqueig fins que arribem a un punt on està escrit en color groc a una pedra, Sant Salvador. Seguim aquest camí amb forta pendent, fins que arribem a un pla on ja es veu el cim de l'Elefant.
Pugem per un petit corriol fins a tocar el conglomerat Montserratí, un primer tram on hi ha unes arrels a la dreta que et poden ajudar a pujar, després ens situem sota el pas més vertical (II-) però que es supera amb molta facilitat, finalment ens acostem a la xemeneia estreta on deixem al mateix peu les nostres motxilles (només agafem la càmara de fotos).
Iniciem la pujada, és estreta però es puja amb molta facilitat (un altra cosa és mullada o humida), un cop a dalt només ens falta grimpar uns 15 metres i ja som al cim de l'Elefant (1156 mts.). Unes fotos i cap a baix, igualment es baixa amb facilitat, després desgrimpem els passos de roca i tornem a agafar el camí principal.
A partir d'aquest punt ens trobem una lleugera baixada fins que arribem al Coll de la Canal Plana (1019 mts.), la baixada no té cap dificultat, ja que el camí està molt ben marcat i quan trobes la màxima inclinació ens podem agafar als arbres que hi han al recorregut. Arribem a la cruïlla del GR-4 (850 mts.) pel que hem passat fa una estona, només ens queda seguir el camí per arribar al cotxe que tenim aparcat al refugi de Santa Cecília (686 mts.).


Desnivell: 560 mts.

Recorregut: 8,7 Km.

Horari: 4h 3m.




Pared de l'Aèri (1088 mts.)


Pared de Diables (1062 mts.)


Cavall Bernat (1111 mts.)


D'esquerra a dreta: Cavall Bernat, Pared de Diables i Pared de l'Aèri.


Al arribar al Pla de la Trinitat agafem la desviació a la dreta, al fons La Mòmia (1127 mts.)


Ermita de la Trinitat.


Aquí deixem el PR C-19 i ens desviem a la dreta cap a la Ermita de Sant Salvador.


Aquí podem veure la pujada al cim de L'Elefant.


A l'ombra es pot veure la xemeneia estreta.


La Teresa grimpant al conglomerat Montserratí. al fons la zona de Gorros.


Un dels trams més verticals (II-)


Bona temperatura i dia sense vent, perfecte per grimpar.


A la part central de la xemeneia.


Hem deixat les motxilles al peu per que és molt estreta.


Un cop sortim de la xemeneia ja ens falten pocs metres per arribar al cim.


Visió des del cim cap a la zona nord de Montserrat.


La sortida de la xemeneia.


Al cim de l'Elefant (1156 mts.)


La xemeneia vista de de la part superior.


Iniciant la desgrimpada.


Al mig de la xemeneia.


Ara li toca el torn a la Teresa.


Arribant a la part inferior.

dissabte, 12 de desembre del 2015

Primera caminada de proba, després de la lesió.


Tot i no tenir l'alta medica, les bones sensacions d'aquests dies em permet fer una petita excursió pel costat de casa. De moment el resultat és totalment satisfactori, ja que no he notat cap molèstia, tot i que he anat molt a poc a poc i sense forçar gens.
Aquest dimecres tinc una nova ecografia i a veure si el trauma em dóna l'alta i el dissabte vinent ja puc fer alguna cosa més important.


Desnivell: 340 mts.

Recorregut: 11,02 Km.

Horari: 2h, 59m.





Primers metres de pista després de deixar enrere el poble de Gavà.


Al arribar a La Sentiu giro a la dreta direcció nord.


Al fons es pot veure la pujada al Purgatori, aquesta pista continua fins a La Clota i Begues.


Les Agulles (551 mts.).


Al costat del diposit d'aigua (218 mts.) al fons es pot veure Gavà i Viladecans. Avui és un dia tranquil ja que escolto música, en aquest moment sonant els inigualables RUSH.


Típica roca vermella del massís del Bruguers.


Pista que em portarà a la cruïlla de la carretera Gavà-Begues.


Castell de l'Eramprunyà.


Ermita a l'entrada de Can Amat.