dissabte, 29 d’agost del 2015

Refugi de Corones (1970 mts.), Aneto (3404 mts.), Ibon del Salterillo (2460 mts.), Palanca del Hospital (1720 mts.)


Primera part: Refugi de Corones (1970 mts.), Aneto (3404 mts.), Ibon del Salterillo (2460 mts.)


Segona part: Ibon del Salterillo (2460 mts.), Palanca del Hospital (1720 mts.)



Ja fa uns quants anys que porto les mateixes ascensions a l'Aneto que anys tinc. Com que el meu aniversari és el mes de juliol i nosaltres  acabem la temporada d'esquí de muntanya al mes de juny doncs sempre vaig per davant amb les ascensions. Però aquest any, al dia de juny que intentàvem pujar el mal temps ens va tirar enrere, després diferents sortides, cap de setmanes de mal temps, no hi havia manera de pujar.
Va arribar juliol i vaig fer els anys sense tenir l'Aneto, finalment aquest cap de setmana he igualat anys-ascensions, varies coses comentaré després respecte a la gent que he trobat durant la pujada. Jo feia molts i molts anys que no pujava a l'estiu, recordeu que és el nostre cim de final de temporada d'esquí de muntanya (per Aigualluts) i de corredors de neu (canal Estasen), si sumes anys que a part hem fet la Cresta de Salenques (dues vegades), Cresta de Llosás (dues vegades), hi ha anys que hem pujat tres vegades.
La glacera està molt malament, queda molt poc gel però el que queda està molt dur i de vegades es gel negre (costa molt més gramponejar que el gel normal), no cal ni dir que una caiguda podia tenir conseqüències fatals. 
Hi ha una cosa que ja fa temps que em dono conta a la muntanya i és l'efecte "Kilian", m'explico: aquesta setmana he vist molta gent passant la glacera de l'Aneto amb bambes i uns petits grampons a les soles, evidentment sense piolet, alguns d'ells se'ls veia forts i amb tècnica però he vist alguna persona que realment si no s'ha fet mal, ha estat de miracle. Jo crec que la glacera no està per anar amb bambes, això ho pot fer el Kilian que és una persona fora del normal però la resta de gent (no tothom evidentment) s'ho hauria de mirar, és molt menys perillós al mes de maig quan està ple de neu que ara, bé,  la reflexió ja està feta, que cadascú faci el que més li convingui.

Agafo el bus a Senarta (5,15h. de la matinada) i quan falten pocs minuts per les 6 arribem al Refugi de Corones (1970 mts.). Agafo el camí més que conegut, direcció a l'Ibon de Corones (2757 mts.) al qual arribo 1h,56 minuts més tard. Després de franquejar el llac per la seva dreta aprofito per fer una petita parada per beure i menjar una mica, agafo aigua i continuo cap a dalt. El camí va entremig de la tartera però està ben marcat, arribo al peu del Coll de Corones on inicio la grimpada fàcil (II-) fins al mateix Coll (3196 mts.).
Uns metres més a dalt ja m'he de posar els grampons, ja que no hi ha neu però sí que hi ha gel i en algun moment gel negre. S'ha d'anar amb compte de no patinar, arribo a la cota 3300 on  em trec els grampons i continuo fins al peu del Pas de Mahoma on arribo 4 hores després de sortir del Refugi de Corones. No hi ha ningú al Pas, aprofito per passar (quina diferència quan passem a l'hivern amb la neu i les botes d'esquí de muntanya), unes fotos al cim i inicio el retorn. En principi volia parar després de passar el Pas però no vull trobar-me amb gent al canvi de grampons entre el gel i la roca (entrada de la glacera) i continuo fins al lloc on m'he de calçar els grampons, aquí ve el primer ensurt del dia, un noi a la meva dreta rellisca al gel i comença a patinar cap a abaix, de miracle aconsegueix frenar, veient la gent que comença a pujar em poso els grampons i el piolet i inicio el descens, ben equipat no té cap problema però amb un equipament deficient o portar aquest material amb una tècnica inadequada pot tenir consecuencies greus.
Baixo direcció al Coll de Corones però abans d'arribar faig una diagonal descendent a la dreta i baixo cap a l'Ibon del Salterillo (2460 mts.), aquesta baixada la faig completament sòl, la majoria de la gent que retorna a La Besurta ho farà pel Portillon Superior que és per on hauran pujat, jo la recomano 100 x100 (ull amb cas de boira o mala visibilitat), quan arribo quasi a la mateixa vertical del llac (però uns 150 metres més a dalt), s'ha de baixar per anar a parar a la part dreta del llac (en sentit descendent) no baixar més a l'esquerra, ja que hi han uns tallats de roca que dificultarien la baixada. Un cop al Ibon seguir fins al punt del desguàs, en aquest punt creuar-lo i seguir a l'esquerra intentant trobar el petit sender amb algunes fites que ens portarà fins al Forat d'Aigualluts, l'aglomeració de turistes aquí és massa (feia més d'una hora i mitja que no veia a ningú), arribo a La Besurta (1940 mts.) on està el bus esperant per portar a la gent fins a l'aparcament d'abaix, com que no he tingut prou segueixo aquests 5 kilòmetres de regal fins a arribar a la Palanca del Hospital (1720 mts.) on m'espera la Irene, ja que ella ha pujat el cotxe des de Senarta fins aquí.
Bonica circular i per pujar a l'Aneto en aquesta època, jo crec que millor pujar per Corones.



Desnivell:  +1510 mts. 
                    -1770 mts.

Recorregut: 21,40 km.

Horari: 9h, 2m.






Ibon Inferior de Coronas (2620 mts).


Primers raigs de sol al Pic d'Aragüells (3030 mts.).


La cresta de Cregüeña (Cliqeu per veure sortida amb la Carme)


L'Aneto (3404 mts.) vist des de l'Ibon de Coronas (2757 mts.)


Cara oest de l'Aneto.


La fi de les glaceres al Pirineu.


Agulla Juncadella (3019 mts.)


Agulla de Cregüeña (3039 mts.)


Agulla Haurillon (3075 mts.)




Brecha Superior de Llosás (3056 mts.)


Per aquesta canal, a l'hivern pugem la canal Estasen (Cliqeu per veure sortida amb el Xavier Martí)


Arribant al peu del Coll de Corones.


Això és el que em falta per arribar al Coll de Corones.


Vist des del Coll de Corones (3196 mts.), el tram recorregut fins ara.


Des del Coll de Corones (3196 mts.) al fons s'aprecia el llac amb el mateix nom, a l'esquerra la Cresta de Llosás.


Punt on per fi m'he de posar els grampons.


Pic de Coronas (3294 mts.)


La pujada en aquesta època està molt perillosa, doncs hi ha molt de gel (obligatori grampons i piolet).


El sol es aquest vessant (sud-est) es deixa notar.


A les 10 del matí encara no hi ha gent al Pas de Mahoma.


Aquest mes d'agost ha fet 31 anys de la meva primera ascensió a l'Aneto, avui ho celebro havent pujat 47 vegades.


Foto amb la Verge del Pilar col·locada al juny de 2013.


A la part dreta el vessant de la glacera de l'Aneto, a l'esquerra la Vall de Coronas.


La creu del cim, ven lligada amb cables d'acer per que no surti volant com uns anys enrere.


El gel negre que comença a aflorar a la glacera de l'Aneto.


Al fons la Maladeta (3308 mts.), l'aspecte de la glacera es lamentable.


L'aigua corre per la glacera com si fos un riu.


El gel està molt i molt dur, s'ha de gramponejar bé i el piolet a la mà.


Tram on s'acaba el gel i comença la roca.


L'Aneto vist amb el zoom, aquí s'aprecia tot el gel i les pedres a sota.


L'Ibon del Salterillo (2460 mts.) vist des de la part superior.


L'Aneto vist des del mateix Ibon del Salterillo (2460 mts.).


El Pic d'Aigualluts (2708 mts.) vist des del mateix Forat, al fons treu el cap La Forcanada.


El cim bicèfal de La Forcanada (2881 mts.).

dissabte, 22 d’agost del 2015

Cala Montgó- L'Estartit- Cala Montgó.

                                            

Amb aquesta sortida d'avui, el bloc arriba a les 300 piulades, mai m'hauria imaginat arribar a aquesta xifra. Moltes gràcies a tots els que seguiu el bloc.
Seguint la mateixa tònica de les últimes setmanes, quan arriba el cap de setmana, mal temps al Pirineu. Canviem de plans i pugem a la Costa Brava amb la Irene. Mentre m'espera a la platja vaig a fer una circular molt maca per la zona de l'Escala.
Surto de Cala Montgó i després de passar pel càmping del mateix nom que la Cala agafo la segona cruïlla a l'esquerra direcció al càmping Neus on hi ha una barrera que durant la temporada estival està prohibit passar amb vehicles motoritzats.
Continuo per la carretera asfaltada fins a arribar al kilòmetre 3,6 on desapareix l'asfalt per començar una molt bona pista. Continuo per aquesta magnífica pista que ens portaria directes a L'Estartit (per tornar faré servir aquesta pista) però al arribar al kilòmetre 5,6 a mà esquerra hi ha un camí que porta a buscar el GR-92 i al mateix temps a la Cala Ferriol, aquí la pista ja no es igual i hi ha molta pedra solta. Uns metres més endavant i igualment a mà esquerra s'agafa un altre corriol més estret que ens portarà fins a Cala Ferriol. Aquesta baixada s'ha d'anar amb compte doncs és molt fàcil anar a terra, tot i fer una mica de tramuntana, l'aigua està molt quieta, aprofito per fer unes fotos i continuo endavant.
Ara toca tornar a pujar per una forta pendent fins a arribar al GR-92 que per un puja-baixa em deixarà al cim del Puig Torró (171 mts.). A partir d'aquest punt la pista comença a baixar fins que torno a agafar una pista asfaltada, uns metres més endavant i a mà esquerra agafo una pista que em deixarà per sota d'una barrera on ja puc quasi tocar el poble de l'Estartit. Fins aquí han estat més de 10 kilòmetres, aprofito per fer un descans de 5 minuts on menjo una barreta i bec una mica de beguda energètica.
Ara continuo direcció a la Torre Ponça, després de passar aquest magnífic lloc continuo per la pista fins a creuar-me amb el camí abans recorregut i segueixo fins a arribar a la Cala Montgó on gaudirem d'un agradable i fresc bany.


Desnivell: 350 mts.

Recorregut: 19,45 Km.

Horari: 2h, 40 m.







Sortint de Cala Montgó a l'Escala.


A partir d'aquest punt a l'estiu està prohibit el pas per vehicles.


En aquest punt deixo el camí principal per anar a buscar el GR-92 direcció a la Cala Ferriol.


Aquesta part de l'itinerari el camí és perfecte per correr. La baixada a Cala Ferriol ja és un altre cosa.


Aquí em desvio cap a Cala Ferriol, ja porto 6 kilòmetres des de Cala Montgó.


Cala Ferriol, a partir d'aquest punt s'inicía una baixada dura fins a arribar a la mateixa aigua.


El sol de moment no ha sortit però la temperatura és alta.


Cala Ferriol.


Després de pujar de Cala Ferriol ara toca baixar cap a l'Estartit.


Ja es veuen les primeres cases de l'Estartit.


Estic al Parc Natural de les Illes Medes.


El poble de l'Estartit amb les Illes Medes.


Aquest es el punt on giro cua per tornar cap a Cala Montgó.


Illes Medes.