dissabte, 30 d’agost del 2014

El Mongròs (1133 mts.) des de Can Maçana



Primer de tot vull donar les gràcies a tota la gent que segueix aquest bloc, ahir vàrem superar les 50.000 visites, espero en un futur que les visites s'incrementin i jo, hi posaré tot de la meva part, per poder-ho fer cada dia millor, moltes gràcies a tots.

En un principi haviem de sortir amb la Carme a fer uns quants tresmils més, però la previsió per dissabte al Pirineu era bastant dolenta, aixis, marxo a Montserrat.
Surto de l'aparcament de Can Maçana (716 mts.) direcció al Collet de Guirló (802 mts.) on agafo la desviació a mà dreta cap al refugi Vicenç Barbé, em situo al peu de La Portella i amb una molt fàcil grimpada arribo a la part superior (883 mts.), ara toca baixar uns metres per després remuntar una estona fins a arribar al refugi (890 mts.). Només s'ha d'anar seguint les marques grogues per un sender molt ben marcat, passo el Pas del Princep (971 mts.) i després de franquejar un tram del camí arribo al Coll del Port (974 mts.), aquest és el primer punt on podem agafar el camí de retorn cap a Can Maçana. Avui no és el cas i continuo fins a arribar al Coll del Miracle (979 mts.), aquí comença la Canal del Miracle, segon punt per retornar a Can Maçana, aquesta canal té més dificultat que l'anterior (no s'ha de fer servir arnés) i s'ha d'evitar després de pluges, doncs, la inclinació és molt pronunciada i té molta terra que al mullar-se es converteix en fang.
Després de passar per la Balme de les Pruneres arribo al Coll de Les Comes, tinc el cim del Cilindre just davant meu. La baixada des d'aquest punt s'ha d'anar amb compte sobretot si la roca està molla, segueixo fins a la desviació de la Coma dels Naps de Dalt on comença una forta pujada, a la part superior hi ha una corda fixa per baixar els 10 metres fins a situar-nos al peu del Coll del Mongròs, una altre pujada ens deixa al mateix Coll i en 2 minuts arribo al cim del Mongròs (1133 mts.). Unes fotos i inicío el descens cap a la Font de la Cadireta, durant aquest descens s'ha 'anar amb compte de no perdre les marques grogues del camí.
Quan aquest comença a pujar decididament arribarà un punt on gira a la dreta i a l'esquerra segueix un camí, tot i estar tatxat continueu per aquí, cota 985 mts. aproximadament, en 10 minuts s'arriba al Portell del Migdia (1029 mts.). A partir d'aquí s'inicia el descens per la canal de la Llum (fàcil) fins a arribar a la cruïlla del GR-172, continuo direcció a Can Maçana on arribaré  una hora i deu minuts més tard.


Desnivell: 1040 mts.

Recorregut: 15,83 Km.

Horari: 4h,53m. 




La regió d'Agulles amb la Roca Foradada a l'esquerra vist des del Coll de Can Maçana.


La Portella (883 mts.)


El refugi Vicenç Barbé (890 mts.) amb la Roca de la Partió (937 mts.) al costat. 


Coll del Port (973 mts.), primera canal fàcil per tornar a Can Maçana.


Coll del Miracle (979 mts.), inici de la Canal del Miracle(piulada del descens de la Canal del Miracle)


Balme de les Pruneres.


Pujant al Coll de Les Comes.


El Cilindre des del Coll de Les Comes (1045 mts.)


A partir d'aquest punt comença una molt forta pujada fins al Coll de Mongròs.


Des del Coll ja s'aprecia el cim.


Cim del Mongròs (1133 mts.)


Des del cim amb la regió d'Ecos darrera.


Cim de Sant Jeroni (1237 mts.), punt més alt de Montserrat.


Al Coll de Migdia (1032 mts.) s'inicía el descens per la Canal de la Llum.


Al recorregut del GR-172 hi ha un petit tram amb cadenes.


La Roca Foradada a l'esquerra i La Cadireta a la dreta.

dissabte, 23 d’agost del 2014

Pic du Midi d'Ossau (2884 mts.)



El Midi d'Ossau (2884 mts.) és un cim que destaca per la seva figura esvelta, avui ha estat el gran dia per pujar-lo. Hem fet una molt bona planificació i això ha donat els resultats positius esperats. Aquest és un cim on les principals dificultats es concentren en l'escalada de tres xemeneies (màxim II+) però al ser un cim tan conegut, de vegades poden haver-hi concentració de gent a l'inici de les esmentades xemeneies, per això hem sortit ben d'hora de l'aparcament.
Per arribar aquí hem de conduir fins a Sabiñanigo i continuar direcció a Sallent de Gállego per passar a França per la frontera del Portalet (1794 mts.), un cop arribat al Coll, baixar per la carretera 1,5 Km. i a mà dreta en sentit descendent trobarem un aparcament per deixar els cotxes en bateria.
Sortim de l'aparcament (1730 mts.) al costat del refugí d'Araille i la boira ens envaeix completament, hem de fer servir el GPS, el qual ens permet agafar el camí correcte aquests primers metres. Passem al costat de la Cabana Sénescao (1812 mts.), a partir d'aquest punt el camí molt marcat puja amb forta inclinació fent unes zigazagues molt pronunciades, uns 100 metres per sota el coll, sortim de la boira i tenim un mar de núvols sota nostre, arribem al Col del Soum de Pombie (2129 mts.) on ens apareix en tota la seva grandària el Midi d'Ossau (2884 mts.), el camí en aquest punt inicia un lleuger descens per arribar en 15 minuts al Refugi de Pombie (2031 mts.), la boira també ha envaït el mateix refugi.
Aquest primer tram, el camí és una mica emprenyador, doncs va per sobre de blocs, un cop hem passat el Midi per sota, el camí gira al nord i desapareixen els blocs. Arribem a l'herbós Col Suzón (2127 mts.), aquí girem a l'esquerra i iniciem l'aproximació al peu de la pared, la tenim davant i ens adonem de les dimensions d'aquesta muntanya. Arribem al peu de la pared (2345 mts.) on aprofitem per posar-nos l'arnès i el casc, de moment la corda la guardem a la motxilla (només la farem servir pels dos rappels de baixada).
Aquesta primera xemeneia té 25 metres, nosaltres pugem tota l'estona pel centre, quan arribem a la meitat de la tirada, ens agafem a la pared de la dreta per poder superar un petit desplom, al final d'aquesta canal arribem al pas més complicat d'aquesta tirada que consisteix en superar una placa llisa però  hi ha una vella clavilla on pots posar el peu esquerre i superar-te (II), just a sobre trobem l'instalació del rappel que utilitzarem a la baixada. A partir d'aquí continuem per un camí fàcil però que has de fer servir les mans, fins a situar-te al peu de la segona xemeneia.
Aquesta segona l'agafem per la part esquerra, quan portem uns 10 metres ens desviem a la dreta i continuem fins a arribar a la part superior, (25 metres, II+) a la dreta està l'instalació pel rappel. Uns metres per sobre de la sortida d'aquesta xemeneia hi ha un franqueig amb un parell de clavilles per agafar-se.
A partir d'ara és molt important no perdre les fites, n'hi han moltes, agafeu sempre les de la dreta (sentit ascendent), arribem al peu de la tercera xemeneia, és la més fàcil de les tres. Són 30 metres (II-), quan arribem a la part superior ens trobem a mà esquerra una creu, és el Pas del Portillon del Midi (2657 mts.). Fixeu-vos que són més de 300 metres de desnivell, des del peu de la primera xemeneia a la part superior de la tercera. A partir d'aquí ja s'han acabat les dificultats però no es pot baixar la guàrdia, aquesta part superior es fa una mica pesada per la quantitat de pedra que hi ha en el camí. Finalment arribem a la cresta (2874 mts.) que uneix la Pointe France de la Pointe Espagne. Girem a mà esquerra i per una fàcil cresta arribem al cim del Midi d'Ossau (2884 mts.), el dia és radiant i quasi no fa vent, després de beure i menjar una mica fem unes fotos i iniciem la baixada. Atenció a la baixada: no perdis les fites en cas de mal temps o boira, doncs, et pots complicar molt i molt la baixada. Arribem a la creu (punt d'inici del descens de la tercera xemeneia) i amb compte la desgrimpem, seguim el camí fins a arribar al rappel de la segona xemeneia, llencem la corda de 50 metres i en un moment estem els dos al peu de la segona. Continuem pel camí fins a arribar a l'instalació del rappel de la primera xemeneia. Un altre rappel de 25 metres fins a arribar a peu plà on guardem la corda, l'arnès i el casc.
Iniciem el descens caminant passant pel Refugí de Pombie on ens refresquem a la font per continuar fins al cotxe. 


Desnivell: 1420 mts.

Recorregut: 18,2 Km.

Horari: 7h, 35m. 






Encara negre nit, just el punt que sortim de la boira.


Mar de núvols a sota nostre.


El Midi d'Ossau (2884 mts,) vist des del Col de Soum de Pombie (2129 mts.)


El refugi de Pombie fantasmagóricament amagat entre la boira.


El Petit Pic (2807 mts.) a l'esquerra, al centre el Col de la Fourche (2705 mts.), a la dreta el Gran Pic (2884 mts.)


Refugi de Pombie (2031 mts.) 


Visió cap al vessant francès des del Col de Suzon ( 2127 mts.)


A l'esquerra, la punta Jean-Sante. El nostre itinerari va per la dreta.


El Xavi a punt d'arribar a l'inici de les dificultats.


500 mts. de pared davant nostre.


La primera de les xemeneies, s'escala pel centre.


Sortida de la segona xemeneia (II+).


El Xavi iniciant l'escalada de la tercera xemeneia.



Al inici de la tercera xemeneia.


Bona roca durant tot l'itineràri.


Des de la Pointe d'Espagne (2884 mts.) veiem davant la Pointe de France (2881 mts.).


Al cim del Midi d'Ossau (2884 mts.)


Bisaurin (2670 mts.)


Rapelant la segona xemeneia.


El Xavi iniciant el rappel de la primera xemeneia.


Acabant de rapelar la primera xemeneia.


Les boires que no acaban de marxar.


Al peu del Midi després de fer una ràpida i elegant ascensió.


Paisatge verd al Pyrénées-Atlantiques.


Baixant content després de fer la feina ben feta.


Refugi de Pombie amb el Midi d'Ossau darrera.




A la part inferior ja es veu l'aparcament al costat de la carretera.

dissabte, 16 d’agost del 2014

Agulla Haurillon (3075 mts.), Agulla Cregueña(3043 mts.), Agulla Juncadella (3021 mts.) i Pic d'Aragüells (3037 mts.)


Itinerari de pujada: Color taronja. Itinerari de baixada: Color verd.


Foto realitzada des de l'Agulla Argarot (2011), amb l'itinerari des del Llac de Corones (2725 mts.)




En l''intent d'ajudar a la Carme a finalitzar els 212 tresmils del Pirineu (només li falten 17), el divendres pugem amb la Irene a l'apartament de la Carme a Sesue.
Aquest mateix dia la Carme puja amb la seva mountain bike des del Plà de Senarta fins al Refugi de Pescadors a Corones (1970 mts.) i la deixa lligada al senyal indicador, i això perquè?, doncs l'endemà  pugem a fer 4 tresmils que li falten i l'últim bus baixa a les 18h., (servei de bus des del 24-6 al 11-9, per evitar aglomeracions de cotxes.), si no dona temps d'arribar baixarà els 7,5 km. de la pista amb la mountain.
El despertador sona a les 4 del matí i en 35 minuts estem camí de Senarta. Passen pocs minuts de les 6 del matí quan sortim del refugi de pescadors de Corones (1970 mts.), en 40 minuts passem pel Ibonet de Corones (2230 mts.) i seguim pel sender ben marcat fins a arribar al Llac de Corones (2757 mts.), 1 hora 47 minuts des del punt de sortida. Pugem uns metres direcció al Coll de Cregueña i després girem a la dreta per franquejar el llac pel seu vessant esquerra, sempre amb tendència ascendent, passem al costat d'una zona de vivacs on encara hi ha gent dormin. La bretxa entre l'Agulla Haurillon i l'Agulla de Cregueña sempre la tenim a la vista, per tant només es tracta de seguir el camí més evident.
L'últim tram abans de la bretxa s'han de fer servir les mans per grimpar però és molt fàcil, finalment arribem a la bretxa (2980 mts.), no hi toca el sol, fa vent i el fred és intens per ser mitjans d'agost, ens posem el Gore i comencem a preparar el material.
La primera tirada és una fissura d'esquerres a dretes amb la roca coberta amb una mica de liquen cosa que fa una mica relliscós aquests primer llarg, són 20 mts. de III+. A la part de dalt hi ha una instal·lació de rappel per baixar pel vessant de Corones. El fred continua, ja que encara no toca el sol en aquesta pared i estem per sobre dels 3000 mts. La segona tirada comença per l'interior d'una xemeneia i amb els peus amb oposició, quan arribes a l'alçada d'un friend abandonat has de tombar a l'esquerra, ja que recte per on puges no és possible doncs un extraplom barra el pas, jo aquí decideixo baixar i esperar a la Carme a la reunió doncs estic pujant amb la motxilla i s'enganxa a tot arreu, a part m'he quedat gelat a la reunió anterior. La Carme arriba al cim de l'Agulla Haurillon (3075 mts.) i després baixem rapelant els dos fins a la bretxa.
La continuació cap a l'Agulla de Cregueña es veu força clara, pugem frontalment i a mitja pared franquegem a mà esquerra (hi han unes quantes fites) fins a agafar un esperó que ens portarà al cim de l'agulla de Cregueña (3039 mts.), unes fotos al cim i iniciem el descens. Mirant a l'Agulla Juncadella és preferible baixar a mà dreta (nosaltres vàrem baixar per l'esquerra i es pitjor) fins a trobar  una canal que esta a uns 20 metres a la dreta de la bretxa entre l'Agulla de Cregueña i la Juncadella. Nosaltres vàrem agafar una canal que dona directa al Llac de Corones i crec que és més complicat (rapel de 30 metres a la part final).
Un cop a terra, la següent Agulla no es pot atacar directament, l'has de franquejar per sota fins a arribar al vertex del cim, aleshores comences a pujar per on millor vegis (I+) fins a arribar a l'Agulla Juncadella (3019 mts.), la visió del Llac de Cregueña des d'aquí és brutal. Ara continuem per la mateixa cresta (fàcil) fins que arribem al Coll de Cregueña (2905 mts.), a partir d'aquest punt només ens falten 125 metres de desnivell per arribar al Pic d'Aragüells (3030 mts.), quart tresmils del dia i últim de la jornada.
Iniciem un descens passant pel Coll de Cregueña, Llac de Corones i finalment arribar al Refugi de Pescadors de Corones (1970 mts.), són les 19,45 i jo m'he avançat una mica a la Carme, ja que ella amb la mountain anirà molt més ràpid. M'agafo els 7,5 Km. amb ganes i amb una bona marxa, finalment a mig camí m'agafa la Carme i té l'amabilitat d'agafar-me la motxilla i baixar-la darrere de la mountain, això em permet baixar aquests últims kilòmetres corrent una estona. 1 hora i 15 minuts després de sortir del Refugi de Pescadors arribo al Plà de Senarta, ara només queda arriba a l' apartament i descansar.
Felicitats a la Carme i a esperar la propera.
    



Desnivel:   - 2030 mts.
                  + 1440 mts.

Recorregut: 23,15 Km.

Horari: 15h, 15m.





La Carme va pujar el dia anterior la bici per si no agafàvem l'últim bus a les 18 h. i no tenir que baixar caminant.


Pujant al Llac de Corones ja veiem els dos últims cims del dia.


Ara ja tenim la visió sencera dels cims a realitzar en el dia d'avui.


Pic d'Aragüells (3037 mts.)


Agulla Juncadella (3021 mts.)


A l'esquerra Agulla de Cregueña (3043 mts.), a la dreta Agulla Haurillon (3075 mts.)


La Carme desgrimpant per sobre el Llac de Corones (2725 mts.)


La bretxa entre l'Agulla de Cregueña i la Haurillon cada cop més a prop.


El Llac de Corones cada cop més abaix, al fons s'aprecia el Vallhivierna.


Des de la bretxa, els primers raigs de sol escalfant l'Agulla de Cregueña (3043 mts.)


La Carme arribant a la bretxa.


Iniciant el primer llarg (III+)


S'ha d'anar en compte doncs sobre el granet hi ha liquen que fa la roca una mica relliscosa. 


Concentració a la cara de la Carme.


A punt d'acabar el segon llarg (IV).


Des de l'Agulla de Cregueña es veu tot l'itineràri realitzat.


Cara sud del Pic Abadias (abans Sud de La Maladeta), recordes Xavi Martí  les dues vies realitzades?? (una d'ellas a l'hivern del 88)


Des de la bretxa, la pujada per fer l'Agulla de Cregueña (3043 mts.).



La Carme al peu de l'Agulla de Cregueña.


Pujant a l'Agulla de Cregueña. 


Tram on traiem la corda per fer aquest franqueig força aeri.


L'Agulla Haurillon vista de del cim de l'Agulla de Cregueña.


Agulla de Cregueña ( 3043 mts.)


Segon tresmil de la jornada.


Tram de cresta ja recorregut.


La Carme desgrimpant un tram fins a trobar el rappel.




Ja ha arribat a l'instalació per rapelar (un bloc no del tot fiable).


Baixant el rappel.


A punt d'arribar on estic jo esperant, fora de la linea del rappel, per si cau alguna pedra.


Esperant  a la Carme, a punt de tocar terra, després d'unes hores d'anar per la vertical.


Deixem enrere l'Agulla de Cregueña i marxem cap a l'Agulla Juncadella.




Pujant a l'Agulla Juncadella, a l'esquerra veiem el Pic d'Aragüells (últim de la jornada).


Pic de Vallhivierna (3067 mts.)


Des del cim de l'Agulla Juncadella, el tram de cresta realitzat.


El que encara falta per arribar a l'últim cim.


Llac de Cregueña (2650 mts.)


A l'esquerra el Pic d'Alba, al centre Le Bondidier i a la dreta el pic Cordier veure piulada del 2009.


La Carme arribant al cim.


Agulla Juncadella (3021 mts.)


Desgrimpant l'Agulla Juncadella direcció al Coll de Cregueña.


Visió de l'Agulla Juncadella pujant al Pic d'Aragüells.


Arribant al Pic d'Aragüells quart i últim tresmil de la jornada.


Llac de Cregueña.


Pic d'Aragüells, ànims Carme ja només et falten 17 tresmils per acabar els 212 del Pirineu.


Quan arribo al Pont de Corones (1950 mts.) son les 19,45h, ja fa quasi dues hores que ha passat l'últim bus, això vol dir caminar 7,5 Km. per arribar al cotxe.


Últimes llums d'aquest dia tan llarg, ja portem quasi 15 hores.


Quan falten 4Km. per arribar abaix, arriba la Carme amb la bici (jo havia baixat sense parar), i m'agafa la motxilla, el que em permet aquest últims Km. baixar corrent suau.