dissabte, 27 de juliol del 2013

Pic Redoun ( 2672 mts. ) i Pic de Gallinàs ( 2624 mts.)


                  

Aquesta és una sortida per una vall que no havia estat mai i a part d'assolir dos cims que no tinc, ens servirà d'investigació per l'hivern, ja que hi ha multitud de travesses per la zona.
Per arribar al punt de sortida hem d' anar per la N-116 que uneix el pobles de Mont-Louis i Fontpédrouse a la comarca del Conflent. En arribar a Fontpédrouse agafem una desviació a mà dreta  ( D-28 ) fins al poble de Prats-Balaguer seguim la pista que passa al costat de l'església, per circular per aquesta pista és preferible un cotxe alt o 4x4, ja que hi han moltes pedres per la pista i el perill de tocar les parts inferiors del cotxe és constant en cada moment. Finalment arribem a un petit aparcament ( 1626 mts.) on hi ha una gran bassa d'aigua.
Sortim seguint la mateixa pista ( a partir d'aquest punt només transitable per cotxes autoritzats ), a 150 mts. de la sortida ja  trobem la primera desviació, a mà dreta direcció al refugi de l'Orri ( 1810 mts.), nosaltres agafem a mà esquerra direcció al Coll Mitja. Passats uns minuts passem al costat de la Cabana d'Aixeques ( en molt mal estat ), agafem el GR-10 que per un fort pendent puja pel vessant oest, després de pujar 200 mts. de cop, el camí franqueja el bosc fins que sortim a una pista que ens deixa a un punt que es diu Els Collets d'Avall ( 1996 mts.) on ja veiem el Coll Mitjà i els dos cims d'avui. Aquest tram és magnífic, ja que està molt verd i sembla que estiguem en plena primavera a finals de juliol.
Per la mateixa pista seguim pujant fins a situar- nos sota el Coll, punt on deixes la pista i per un corriol arribes al Coll Mitjà ( 2367 mts.). Desde aquest punt decidim pujar primer al més baix dels dos cims. La pujada té un pendent molt pronunciat i després de fer bastants girs arribem al Pic de Gallinàs ( 2624 mts.) magnífic mirador. Coincidim amb una família de Font-Romeu que viuen i treballen a Paris ( estan de vacances ), després de parlar una estona enfilem la baixada, ja que a nosaltres encara ens queda un cim més per fer.
Tornem a passar pel Coll Mitja i ara enfilem la pujada cap a la banda contraria, aquesta pujada tot i tenir més desnivell, no és tan forta i puges més tram per herba que es d'agrair, dels dos jo diria que es el més recomanable per fer amb esquís a l'hivern, aixis amb aquest pensaments freds arribem al Pic Redoun ( 2672 mts.), de dreta a esquerra veiem la Vall de l'Orri, el Raco Gran i Petit, Noufonts, Estany de Carança, Pic de l'Infern, Freser i Bastiments.
Després de descansar una estona al cim, iniciem la baixada pel mateix itinerari de pujada fins arribar a l'aparcament de sortida on gaudirem d'un bany ben fresc i el dinar a un pla de gespa al costat del cotxe.



Desnivell: 1305 mts.

Recorregut: 13,8 Km.

Horari: 6h 5m.   









Desde la carretera de Mont-Louis a Fontpédrouse ja es veuen els nostres objectius d'avui.


Als pocs minuts de començar ja tenim la desviació cap a cada vall.


Estiu molt verd, sembla que estiguem a la primavera.


Desde els Collets d'Avall ( 1996 mts.) ja es veu el Coll Mitjà i els dos cims.


L'arribada al Coll Mitjà ( 2367 mts.) ja es permet veure la pujada als dos cims del dia.


Pujant al Pic de Gallinàs, a sota el Coll Mitjà ( 2367 mts.)


Al fons ja es veu el cim.


Visió desde el cim.


Pic de Gallinàs ( 2624 mts.)


Ara desde el cim de davant, pujant al Pic Redoun.


Pic Redoun ( 2672 mts.)


Desde el cim del Pic Redoun veiem els Racons, cims que varem pujar fa un mes.


Refugi du Ras de Carança ( 1831 mts.)


Les fites del cim del Pic Redoun ( 2672 mts.), darrera el Pic de Gallinàs ( 2624 mts.)


Panoràmica desde al Pic Redoun.


Baixant del Pic Redoun, tenim davant el Pic de Gallinàs que fa una estona hem assolit.


La Teresa baixant del Pic Redoun.

dissabte, 20 de juliol del 2013

Cresta Pic de Coma d'Or ( 2826 mts.) al Puigpedrós de Lanòs ( 2842 mts.)



Avui surto amb l'amic Juan Carlos Vizcaíno, hem estat amb la seva família a La Poble de Lillet i decidim anar a fer aquesta cresta entre el Coma d'Or i el Puigpedrós de Lanòs.
Tenim que arribar fins el Col de Puymorent ( 1915 mts.) i agafar una pista a mà dreta en bastant bon estat d'uns tres kilòmetres fins arribar a un plà on hi ha una petita presa de E.D.F. ( 2142 mts.)
Després de preparar el material per escalar la cresta ( poc ) comencem a caminar seguint el camí ben marcat fins arribar a la Coma d'en Garcia ( 2534 mts.) baixem uns metres i passem per la Portella de Cortal Rossó ( 2501 mts.) uns metres per sobre de l'estany de Coma d'Or ( 2466 mts.). El camí segueix molt ben marcat fins arribar al petit coll ( 2800 mts. )  que hi ha a la dreta del Coma d'Or, per aquest coll tindrem que tornar a passar després quan remuntem per la vall de Lanòs. Arribem al Coma d'Or ( 2826 mts. ) després de fer un parell de passos d'equilibri, ens equipem i baixem uns metres fins trobar una instal.lació de rappel, no es cap meravella ja que està sobre un bloc que es mou i un pitó a la part superior. Han posat una corda fixa de uns 30 metres, nosaltres els primers 15 metres ( els més drets ) els rapelem amb la nostra corda, la resta el desgrimpem assegurats amb la corda fixa. A partir d'aquí ens trobem una desgrimpada perillosa ( no difícil ), eviteu portar gent per iniciar ja que la roca està molt trencada i no es pot assegurar fàcilment, fins que no s'arriba a la Portella Roja no respires tranquil. A partir d'aquest punt la cosa canvia totalment i passem a tenir una roca magnifica amb molt bones preses. Escalem a l'ensamble ja que no es difícil però no val a badar. L'escalada es molt entretinguda fins que ens queda poc per acabar i ens situem  a sota una xemeneia. Muntem l'única reunió i fem aquesta tirada ( III+ ) d'uns 25 metres, a partir d'aquí només falta seguir la cresta fins arribar al cim del Puigpedrós de Lanòs ( 2842 mts.), primer fem la punta sud que es la més alta i després anem a fer la nord. Estem uns minuts al cim i comencem a baixar direcció al Estany de Lanòs, quan arribem a la cota 2600 passem pel costat d'un petit llac i ja podem començar a pujar per una forta pendent herbosa fins arribar al avantcim del Coma d'Or ( 2800 mts.)  per on hem passat fa unes hores.
Ara ja només ens queda baixar fins a la Coma d'en Garcia on uns metres més abaix parem a beure i menjar una mica, uns minuts després tenim que apretar a córrer cap a baix ja que s'apropa la tempesta ( per sort no es varem mullar gens ), molt bona sortida i noves vies per escalar en un futur que avui hem pogut veure i fotografiar.



Desnivell: 1190 mts.

Recorregut: 11,8 Km.

Horari: 6h 59m.   











Tota la cresta vista desde la Coma d'en Garcia ( 2534 mts.)


Pic de l'Estagnas ( 2615 mts.), un cim per futurs objectius.


Arribant al cim del Coma d'Or, visió cap a la part inferior per on hem pujat.


Coma d'Or ( 2826 mts.)


Les dues puntes del Puigpedrós de Lanòs ( 2842 mts.)


A sota nostre tenim un llac que després passarem per tornar al cotxe.


Rappel de 25 mts. desde el mateix cim del Coma d'Or.


Desde la Portella Roja tot el tram que hem desgrimpat desde el mateix Coma d'Or.


La continuació fins al mateix cim del Puigpedrós de Lanòs.


El Juan Carlos grimpant per una roca molt bona, tot el contrari del descens fins a la Portella Roja.


Hi ha trams que anem a l'ensamble, col·locant assegurances entre els dos.


Tram recorregut fins aquest instant. Aquí es veu el tram més vertical del descens.


Dificultat moderada i molt bona roca, sinònim de un gran dia.


Aquesta es l'unica reunió que instal·larem per escalar aquesta tirada de III+.


Reunió sobre un gran bloc.


Estany de Lanòs i Carlit.


Carlit ( 2921 mts.) i la seva canal oest ( cliqeu per veure sortida a l'hivern ), que varem pujar fa uns anys amb el Xavier Martí.


Puigpedrós de Lanòs ( 2842 mts.)


Pic de l'Estagnas ( 2615 mts.)


Contemplant el Pirineu.......................


El Juan Carlos mirant la Vall de Besines.


Desde la punta nord del Puigpedrós es veu la sud i al fons el Coma d'Or, a l'esquerra part de l'itinerari de pujada fins arribar un altre cop al Coma d'Or. 


Fins aquest llac tenim que baixar per tornar a remuntar direcció al Coma d'Or.


Al fons totes les muntanyes d'Andorra, a sota la Coma d'en Garcia.


Baixada del Puigpedrós direcció al est ( Lanòs )


Molta neu encara per l'epoca de l' any.


Panoràmica de tota la cresta desde el vessant est.


Part superior de la cresta.


Estany de Lanòs ( 2213 mts.)


Itinerari de baixada vist desde l'avantcim del Coma d'Or.

dissabte, 6 de juliol del 2013

Esquí d'estiu a l'Aneto ( 3404 mts.) i final de temporada d'esquí de muntanya 2012-2013



Sortim amb l'Irene cap a Benasque amb l'incògnita de saber si demà podré baixar esquiant desde el cim més alt del Pirineu amb una mica de dignitat, però crec que es una oportunitat única d'esquiar al mes de juliol al Pirineu. El resultat final ha estat totalment positiu, perque si per pujar si que ha sigut una mica enredat ( posa esquis, posa ganivetes, treu esquís, posa grampons ) la baixada ha sigut magnífica, sortint desde el mateix cim ( evidentment un cop passat el Pas de Mahoma ) fins a la Vall que va d'Aigualluts fins a Barrancs ( cota 2300 ) 1100 mts de una neu primavera que m´ha fet gaudir de veritat, jo era l'únic esquiador de muntanya al cim  i quan començava el descens han arribat dos esquiadors  més de St.Cugat.
Tot comença a les 4 del matí quan sona el despertador i em preparo, avui es el primer dia que puja el bus cap a La Besurta i en principi te que passar per el Vado del Hospital ( on hem dormit ) a les 4,50 h. No arriba fins a les 5 passades i fins a les 5,20 no arribem a La Besurta ( 1940 mts.). Per mi, avui es molt tard ja que no fa fred i m'hagues agradat començar abans la pujada per trobar en millors condicions el descens, però tot no pot ser.
La pujada es fa pesada amb les botes d'esquí als peus i els esquis a l'esquena però finalment a la cota 2450 mts. calço els esquís. Però l'alegria durarà poc ja que als pocs minuts la neu cada cop està més dura i tinc que posar ganivetes, continuo i al cap d'una estona la neu més i més dura, trec esquís i poso grampons que ja no deixaré fins arribar a la part inferior del Portilló Superior, just al entrar a la glacera del Aneto on ja puc continuar amb esquís fins arribar al costat del Pas de Mahoma.
Em trec els esquís i passo el Pas, coincideixo al cim amb una gent del sud de Catalunya que em fan la foto del cim. Vaig ràpid ja que el sol escalfa molt i no se si em trobaré la neu massa pesada, apreto les botes, poso les fixacions en posició de baixada i.................... a gaudir de 1100 mts. de desnivell en ple mes de juliol. La neu desde el cim fins a cota 2650, primavera mot bona, a partir d'aquí fins on em trec els esquis ( cota 2300 ) una mica pesada però es deixa fer bé.
La baixada caminant fins Aigualluts s'ha d'anar amb compte ja que els ponts de neu s'estan trencant tots, al arribar al Plà d'Aigualluts està tot tant verd que sembla que estiguem al mes de maig si no fos pel calor que fa. Al arribar a La Besurta esperar al primer bus que baixi cap a baix i amb aquesta sortida donem per finalitzada la temporada d'esquí de muntanya 2012-2013, esperem que nevi aviat i al mes de novembre ja tinguem un altre cop els esquís als peus.



Desnivell: 1525 mts.

Recorregut: 20,43 Km.

Horari; 8h, 58m.     








L'Aneto desde el Portilló Superior.


Molta neu per tractar-se del dia 6 de juliol.


La baixada cap a Aigualluts s'adivina magnífica com després vaig poder comprovar.


Aneto ( 3404 mts. ) i 45ª ascensió a la muntanya.


El llac de Corones  encara gelat, al fons el Posets.


Dia radiant al cim més alt del Pirineu.


Fins aquí vaig poder arribar amb el esquis ( cota 2300 ), no em puc queixar 1100 mts de desnivell.


La continuació cap abaix caminant era complicada ja que la neu s'obria com si estiguessis en una glacera.


El pas del riu va trencant tota la neu que queda.


Desde Aigualluts, tot el descens realitzat.


Postal primaveral amb ple estiu.


Vall de Remunye amb molta neu, davant la Forca de Remunye i a l'esquerra el Perdiguero.


Imatge de les riades de fa 18 dies a Benasque.


El riu s'ha emportat la part inferior de la casa.


A la dreta de l'imatge estava la carretera, ara es circula per una pista al costat.


En aquest punt, just on està la senyal de stop va desapareixer la carretera.


A la dreta de les separacions de plàstic estava la carretera.


Un altre tram tallat.